Tria un color per a començar la recerca
Flors de color blanc 

FLORS
SILVESTRES
DE CATALUNYA

  INDEX FAMILIES per Joan Altimira i Noguero 
 

 
Sel·lecciona la flor pel seu nom per accedir a la fitxa descriptiva


Acantàcies
Aquesta gran família esta principalment en zones tropicals i té a prop de 250 gèneres amb 2.500 espècies, de les quals nosaltres només tenim una; Acanthus mollis.
Les acantàcies poden ser arbres, arbusts o plantes herbàcies, de fulles simples i oposades. Les flors són zigomorfes amb els sèpals parcialment soldats i la corol•la bilabiada; reunides en una espiga grossa i bracteada.

Acanthus mollis
Aphelandra squarrosa
Crossandra infundibuliformis
Fittonia verschaffeltii


Aceràcies
Petita família d’arbres i arbusts repartits per l’hemisferi boreal i Xina i utilitzats en fusteria; tenen fulles amples, generalment simples.
Només tenim un gènere amb cinc espècies de planifolis i altres de cultivats en parcs i avingudes.

Acer campestre. (Autòcton)
Acer monspessulanum. (Autòcton)
Acer negundo (Alòcton)
Acer opalus. (Autòcton)
Acer platanoides. (Autòcton)
Acer pseudoplatanus. (Autócton)
Acer saccharinum. (Alòcton)


Agavàcies
Aquesta família d’origen tropical i subtropical viuen en zones àrides i no hi ha cap
gènere en Europa, només tenim el gènere Agave, amplament naturalitzat en platges i terres seques interiors.
Tenen fulles amples i llargues, plenes de dents punxants i reunides en roseta basal, florin en una inflorescència alta i atapeïda al cap d’alguns anys.
Altres son utilitzats en jardineria com agave marginata i Agave ferox

Agave americana
Agave americana subsp. marginata
Agave salmiana var. ferox
Dracaena cincta
Dracaena demerensis
Dracaena draco
Dracaena fragans var. massangeana
Yucca gloriosa


Aizoàcies
Aquesta família només es fa en terres seques subtropicals i malgrat en tenim algunes de
naturalitzades, sol en hi ha una espècie autòctona en terres seques de Lleida .
Aizoon hispanicum.
Plantes reptants, fulles simples i crasses i flors vistoses.
Moltes son emprades en jardineria i assilvestrades a sovint, cas de Carpobrotus edulis,
agressiva i invasora cap les plantes autòctones del litoral.

Aizoon hispanica
Aptenia cordifolia
Carpobrotus edulis
Drosanthemum floribundum
Lampranthus glaucoides
Lampranthus roseus


Alismatàcies
Alismatàcies

Família de plantes aquàtiques o de terrenys molt humits, que compren un centenars de gèneres i que en les nostres terres només en tenim cinc. Sagittaria, Damasonium,
Luronium, Baldellia i Alisma.
Algunes d’elles, molt rares o extingides per el canvi del seu habitat.

Alisma plantago-aquatica
Baldellia ranunculoides
Butomus umbellatus


Amarantàcies
Aquesta família de tendència tropical o subtropical té a prop d’una dotzena t’especies
en les nostres terres, en dos gèneres. Amaranthus i Alternanthera.
Es tracte de plantes herbàcies que no sobrepassen el metre d’alçada i que es desenvolupen en terrenys ruderals, calcigats i femers. Les seves flors, gens cridaneres
tenen els tèpals membranosos i aguts com les bràctees

Amaranthus blitoides
Amaranthus retroflexus
Calathea makoyana
Celosia argentea Var. cristata
Celosía plumosa


Amaril·lidàcies
Família estesa per zones tropicals, subtropicals i temperades càlides i que en les nostres contrades té cinc gèneres amb una desena d’espècies.
Tenen les fulles basals estretes, els òrgans subterranis (geòfits) i les flors molt cridaneres agrupades en petits ramells amb sis peces lliures disposades en dos verticils.
(tèpals); algunes espècies tenen la corol•la soldada .
Molt utilitzats en jardineria i a vegades assilvestrats, solen hibridar-se

Clivia miniata
Galanthus nivalis
Hippeastrum vittatum
Hippeastrum vittatum var. red lion
Narcissus assoanus
Narcissus dubius
Narcissus poeticus
Narcissus pseudonarcissus subps. pallidiflorus
Narcissus pseudonarcissus subsp. bicolor
Narcissus pseudonarcissus. subsp moschatus
Narcissus serotinus
Narcissus triandrus
Narcissus triandrus
Pancratium maritimum
Sternbergia lutea
Sternbergia colchiciflora


Anacardiàcies
Família tropical i subtropical amb dos gèneres en les nostres terres,
Pistacia,i Rhus.
Arbusts que poden arribar a vuit metres, encara que Rhus sol ser més petit.
Flors molt petites en panícules molt vistents i fulles dividides en folíols.
Un altres gènere sol estar present plantat en els jardins, Schinus molle,
arbre de mitjana alçada i flors en raïms penjants .

Pistacia lentiscus
Pistacia terebinthus
Schinus molle. (Alòcton)


Apocinàcies
Estesa por zones tropicals i temperades, aquesta família té dos generes en la nostra terra,
Nerium i Vinca,
Son arbustives, arbres i herbes lianoides amb fulles enteres, oposades o verticil•lades ,
sent actinomorfes, pentàmeres i poden tenir flors solitàries o reunides en petits ramells
Algunes espècies solen plantar-se en parcs i jardins.

Adenium obesum
Nerium oleander
Nerium oleander
Nerium oleander
Trachelospermum jasminoides
Vinca difformis
Vinca major


Aquifoliàcies

Un únic representant en la nostra terra d’aquesta família d arbres i arbusts.
Tenen la dispersió per les terres tropicals i regions temperades.
Ilex aquifolium pot arribar a ser un arbret de 10 a 12 metres, amb fulles
perennes.

Ilex altaclerensis
Ilex aquifolium


Aracàcies
Epipremnun aureus


Aràcies
Gran família tropical força diversificada i que en Catalunya només ens presenta dos gèneres. Arum i Arisarum.
Les seves flors no tenen pètals, si no les flors reunides en carnoses inflorescències
(espàdix) i recoberta una grossa bràctea (espata) molt cridanera; altres tenen l´espata soldada en forma de tub encaputxat. Tenen els òrgans subterranis.
Moltes espècies s’utilitzen en jardineria i rarament poden naturalitzar-se,
Zantedeschia o lliri d’aigua i Alocasia gigantea

Aglaonema pictum
Alocasia macrorrhiza
Anthurium andreanum
Arisarum vulgare
Arum italicum
Dieffenbachia maculata
Monstera deliciosa
Spathyphyllum wallisii
Zantedeschia aethiopica


Araliàcies
Estesa família d´ arbres i arbusts tropicals i que en Europa i les nostres terres només te un gènere representatiu, la coneguda heura ; tenen les fulles esparses i flors petites
reunides en capítols.
En jardineria sol cultivar-se Fatsia japonica de fulles molt més grans i palmades,
diverses heures i arbres del gènere Schefflera.

Fatsia japonica
Hedera canariensis
Hedera helix
Schefflera actinophylla
Schefflera arboricola


Araucariàcies
Aquesta família de coníferes esta pràcticament restringida a l’hemisferi austral, tenint tres gèneres.
Poden tenir més de cinquanta metres i viure força anys, de capçada simètrica i cònica i en les nostres terres només estan plantats en jardins i parcs .

Araucaria araucana. ( Alòcton )
Araucaria excelsa. ( Alòcton)


Aristoloquiàcies
Herbes poc cridaneres, però de flors peculiars.
Tiges prostrades ascendents amb les fulles alternes i cordiformes.
Les flors poden ser solitàries o en grups de dos i no tenen
cobertes exteriors ( pètals , sèpals.), però si una peça columnar
on romanen els estams.
Aquestes extravagants flors son molt apreciades de jardineria.

Aristolochia clematitis
Aristolochia pistolochia


Asclepiadàcies
Família intertropical diversificada d’arbres, arbust, lianes i herbes i que en les
nostres terres té quatre gèneres, alguns d’ells força naturalitzats.
Gomphocarpus, Araujia, Cynanchum i Vincetoxicum.
Tenen les fulles enteres, simples i estan oposades o verticil•lades; les flors son radiades amb cinc pètals .

Araujia sericefera
Caralluma europaea
Cynanchum acutum
Gomphocarpus fruticosus
Vincetoxicum hirundinaria
Vincetoxicum nigrum


Azol·làcies
Família propera a les falgueres amb un sol gènere en tot el mon i set espècies.
Es desenvolupa en medis aquàtics, tant rius com estanys o embassaments i
pot resultar com una mala herba, com pot servir fer fertilitzar camps d´arròs.

Azolla


Balsaminàcies
Família estesa per tot el mon i que només té dos gèneres; flors zigomorfes amb els pètals soldats i els sèpals lliures ; en les nostres terres només una espècie ens visita i força rara.
Impatiens noli-tangere, que creix al nord-oest.
En jardineria esta cultivada Impatiens glandulifera i es pot trobar naturalitzada

Impatiens glandulifera


Basel·làcies
Família tropical amb més d´un vintena de gèneres i que no té cap gènere autòcton en les nostres terres, tret del gènere Boussingaultia que en els darrers anys, sent una planta de jardí, s´ha naturalitzat notablement en tanques, murs i horts de les contrades marítimes.
Son plantes herbàcies, perennes o anuals.

Boussingaultia cordifolia


Begoniàcies
Familia estesa per la zona tropical humida, sense cap representant autòcton;
son herbàcies o arbustives i tenen les fulles simples, alternes i molt asimètriques.
Encara que son perennes i molt ramificades, en les zones més fredes acostumen
a perdre la seva part aèria.
Les flors tenen dos pètals i dos sèpals petaloides i son molt utilitzades en jardineria

Begonia pendula
Begonia semperflorens
Begonia semperflorens


Berberidàcies
Un sol gènere a les nostres terres.
Plantes arbustives amb les branquetes espinoses
i flors amb sis pètals, actinomorfes.
Fruits comestibles.
Altres espècies utilitzades en jardineria.
Berberis vulgaris
Mahonia aquifolium


Betulàcies
Aquesta família esta estesa per l’hemisferi boreal, en zones temperades ;
tenint sis gèneres, dels quals quatre son espontanis a les nostres terres.
Alnus, Corylus, Betula i més rar, Carpinus.
Son arbusts i arbres, caducifolis, amb les fulles esparses i simples; les flors
es reuneixen en ament poc cridaners

Alnus glutinosa. (Autòcton)
Betula pendula. (Autòcton )
Corylus avellana. (Autòcton)


Bignoniàcies
Família estesa per zones tropicals i càlides i que poden ser lianes, arbust i arbres.
Tenen les fulles oposades, sent simples o pinnades i les flors, molt cridaneres i vistoses,
son zigomorfes reunint-se en raïms i panícules.
En Catalunya es troben plantades en parcs i avingudes, algunes de les quals son molt utilitzades en jardineria

Campsis radicans
Campsis tagliabuana
Catalpa bignonioides. (Alòcton)
Jaracanda mimosifolia. (Alòcton)
Pandorea jasminioides
Pandorea jazminioides rosea
Tecomaria capensis


Bombacàcies
Família estesa per zones tropicals i especialment per sud-america, generalment
arbres i que solen ser en ocasions, espinosos o engruixits per la part baixa del tronc.
Les flors son molt cridaneres, actinomorfes i les fulles son alternes, simples o compostes.
En Catalunya només es troben plantats en parcs i avingudes, sent el més conegut
el gènere Chorisia .

Choricia insignis (Alòcton)
Chorisia speciosa. (Alòcton)


Boraginàcies
Familia força estesa per tot el mon, generalment herbes i arbusts i que en les nostres contrades té a prop de vint gèneres amb una cinquantena d’espècies.
Es tracten de plantes de mitjana alçada que no acostumen a sobrepassen el metre, amb fulles oposades o alternes, simples, enteres i de tacte aspre; a sovint cobertes de pels híspids.
Les flors, actinomorfes i pentàmeres, més rarament zigomorfes, es reuneixen en inflorescències terminals, a vegades escorpioides .

Alkanna tinctoria
Anchusa arvensis
Anchusa italica
Asperugo procumbens
Borago officinalis
Borago officinalis
Cynoglossum cheirifolium
Cynoglossum creticum
Cynoglossum officinale
Echium calycinum
Echium creticum
Echium fastuosum
Echium italicum
Echium italicum subsp. pyrenaicum
Echium plantagineum
Echium vulgare
Echium vulgare subsp. argentae
Heliotropium europaeum
Lithospermum apulum
Lithospermum arvense
Lithospermum fruticosum
Lithospermum officinale
Lithospermum oleifolium
Lithospermum purpurocaeruleum
Myosotis alpestris subsp. pyrenaica
Myosotis scorpioides
Nonea micrantha
Onosma tricerosperma subsp. alpicola
Pulmonaria affinis
Symphytum officinale
Symphytum tuberosum


Bromeliàcies
Família estesa per zones tropicals i temperades d’Amèrica i Antilles;
són plantes monocotiledònies, perennes, epífites o terrestres, o arbusts que no passen dels quatre metres .
Tenen les flors molt vistoses, així com les bràctees i per aquest motiu son utilitzades en
jardineria

Guzmania sanguinea
Tillandsia cyanea


Buddleiàcies
Aquesta família d’origen asiàtic només te un gènere introduït a les nostres terres i cultivat com ornamental, estant bastant naturalitzat en les contrades mediterrànies
plujoses i l’estatge montà. Buddleja davidii

Buddleja davidii
Buddleja davidii


Buxàcies
Família de moderada distribució en el mon i en Catalunya només té un sol
gènere, Buxus sempervirens; arbust de fulla perenne, ramificat i molt foliós.
Pot arribar a l’estatge subalpí i baixar fins la muntanya mediterrània

Buxus sempervirens


Cactàcies
Es tracte d´una familia estesa per el nou continent i que en les nostres terres no té cap gènere autòcton, només cultivades en jardineria; i que rarament es poden assilvestrar;
son de climes àrids i força resistents.
Son plantes suculentes i molt espinoses amb les tiges gruixudes per l´emmagatze-
nament d’aigua i flors cridaneres, actinomerofes

Chamaecereus silvestrii
Opuntia màxima. (Alòctona )
Opuntia rufida
Opuntia subulada
Rhopsalidopsis gaertneri


Caesalpiniàcies
Subfamilia dins de les Fabàcies d´arbres i arbusts, que nomès té un gènere autòcton en les nostres terres, Ceratonia siliqua; altres estan plantats en parcs i jardins i molt rarament poden arribar a assilvestrar-se com Caesapinia, Parkinsonia, Gleditsia , Cercis entre altres.
Caesalpinia gilliesii. (Alòcton)


Cal·litricàcies
Petita família estesa per tot el mon, amb un sol gènere amb més de trenta espècies;
Es tracte d’herbes anuals o perennes, molt ramificades que poden ser terrestres o aquàtiques, submergides totalment o surant.
Prefereixen les aigües estagnants o de curs lent
Les fulles son oposades, sent linears, espatulades o ovades i tenen les flors molt petites,
gens cridaneres.

Callitriche stagnalis


Campanulàcies
Característica família estesa per arreu del mon, agrupades en setanta gèneres,
dels quals sis estant presents en les nostres terres .
Tenen caràcter herbaci i solen ser anual o vivaces, generalment erectes amb les fulles
alternes, simples i les flors són actinomorfes amb els pètals soldats o no i s’agrupen en la part final de la tija; altres al llarg d´ella i altres en capítols.

Campanula cochlearifolia
Campanula erinus
Campanula glomerata
Campanula jaubertiana subsp.andorrana
Campanula latifolia
Campanula latifolia
Campanula muralis
Campanula patula
Campanula persicifolia
Campanula precatoria
Campanula rapunculoides
Campanula rapunculus
Campanula rotundifolia
Campanula scheuchzeri
Campanula speciosa
Campanula speciosa. subsp. affinis
Campanula trachelium
Campanula trachelium
Canarina canariensis
Jasione crispa
Jasione montana
Legousia hybrida
Legousia scabra
Phyteuma charmelii
Phyteuma globulariifolium
Phyteuma hemisphaericum
Phyteuma orbiculare
Phyteuma orbiculare
Phyteuma spicatum
Platycodon grandiflorus


Cannabàcies
Dos gèneres resten per les nostres terres; Humulus i Cannabis. Humulus lupulus es una planta enfiladissa amb les fulles oposades i les flors son dioiques agrupant-se en aments verdosos. S´utilitza per la preparació de la cervesa.
L’altre espècie es el conegut cànem, Cannabis sativa, força cultivat amb finalitats tèxtils.
I finalment i d’una manera clandestina es cultivat l’espècie kif per els seus efectes narcòtics, encara que tòxics.


Cannabis indica
Humulus lupulus


Cannàcies
Família tropical estesa per terres càlides i humides d’Amèrica central,
sense cap representant en les nostres terres, tret de ser amplament
cultivada l’espècie Canna indica .
Tenen flors cridaneres, que van de vermell a groc o ataronjat;
hermafrodites i zigomorfes de grans pètals

Canna indica
Canna indica var. yelow


Capparàcies
Família estesa per les zones eixutes tropicals i subtropicals i que només tenim en dos gèneres en Catalunya. Capparis i Cleone ( aquesta pot haver estat introduïda).
Solen ser herbàcies i arbustives amb les fulles alternes, sent simples o compostes,
a vegades estipulades.
Les flors poden ser actinomorfes o zigomorfes, vistoses

Capparis spinosa subsp. rupestris


Caprifoliàcies
Família estesa per les terres temperades de l’hemisferi boreal i que en
Catalunya tenim tres gèneres, Viburnum, Lonicera i Sambucus, amb
una quinzena d’espècies.
La majoria són arbust, arbres o enfiladisses, amb les fulles oposades,
actinomorfes, pentàmeres ( Viburnum, Sambucus) o zigomorfes
(Lonicera).
Algunes són utilitzades en jardineria, V. opulus i L. Japonnica,
a sovint naturalitzada.

Abelia chinensis
Abelia grandiflora
Lonicera biflora
Lonicera etrusca
Lonicera implexa
Lonicera japonica
Lonicera nigra
Lonicera nigra
Lonicera periclymenum
Lonicera pyrenaica
Lonicera xilosteum
Sambucus ebulus
Sambucus nigra. (Autòcton)
Sambucus racemosa. (Autòcton)
Symphoricarpos albus
Viburnum lantana
Viburnum lucidum
Viburnum opulus
Viburnum pragense
Viburnum tinus


Cariofil·làcies
Arenaria ciliata subsp. moehringioides
Arenaria conimbricensis
Arenaria conimbricensis subsp viridis
Arenaria grandiflora
Arenaria ligericina
Arenaria marschlinsii
Arenaria purpurescens
Arenaria serpyllifolia
Arenaria serpyllifolia subsp. leptoclados
Arenaria tetraquetra. subsp. condensata
Cerastium alpinum
Cerastium arvense
Cerastium brachypetalumn
Cerastium cerastoides
Cerastium glomeratum
Cerastium latifolium subsp. pyrenaicum
Cerastium pumillum
Cerastium semidecandrum
Cerastium tomentosum
Corrigiola litoralis subsp. litoralis
Dianthus armeria
Dianthus barbatus
Dianthus barbatus
Dianthus broteri
Dianthus carthusianorum
Dianthus chinense
Dianthus deltoides
Dianthus hispanicus
Dianthus hispanicus subsp brachyanthus
Dianthus hyssopifolius
Dianthus pungens
Dianthus pyrenaicus
Dianthus pyrenaicus subsp attenuatus
Dianthus seguieri
Dianthus seguieri subsp vigoi
Gypsophila perfoliata subsp ilerdense
Gypsophila repens
Gypsophila struthium. subsp. hispanica
Herniaria alpina
Herniaria fruticosa
Herniaria glabra
Herniaria hirsuta subsp. cinerea
Lychnis alpina
Lychnis coronaria
Lychnis flos -cuculi
Minuartia hybrida
Minuartia laricifolia
Minuartia recurva
Minuartia rubra
Minuartia sedoides
Minuartia verna
Minuartia villarii
Moehringia muscosa
Myosoton aquaticum
Paronychia argentea
Paronychia capitata
Paronychia kapela. subsp. serpyllifolia
Paronychia polygonifolia
Petrocoptis crassifolia subsp. montsicciana
Petrorhagia prolifera
Polycarpon polycarpoides
Polycarpon tetraphyllum
Sagina saginoides
Saponaria caespitosa
Saponaria glutinosa
Saponaria ocymoides
Saponaria officinalis
Scleranthus perennis
Silene acaulis
Silene borderei
Silene ciliata
Silene dioica
Silene gallica
Silene italica
Silene latifolia
Silene niceensis
Silene nutans
Silene pendula
Silene ramosissima
Silene rubella subsp. segetalis
Silene rupestris
Silene saxifraga
Silene sclerocarpa
Silene sennenii
Silene viridiflora
Silene vulgaris
Spergula arvensis
Spergularia diandra
Spergularia marina
Spergularia media
Spergularia rubra
Stellaria alsine
Stellaria graminea
Stellaria holostea
Stellaria media
Stellaria nemorum


Casuarinàcies
Casuarina cunninghamiana. (Alòcton)


Celastràcies
Família d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals i que en les nostres terres
només té un gènere autòcton; Evonymus europaeus.
Es una espècie euro-siberiana de fullatge caducifoli, propi de boscs caducifolis
i bardisses de l’estatge montà.

Evonymus europaeus
Evonymus japonica


Ceratofil·làcies
Petita família de plantes aquàtiques, que en les nostres contrades
només tenen un representant, Ceratophyllum i que sense estar arrelat
creix en aigües estagnants o lentes, mesurant poc més d’un metre.

Ceratophyllum demersum
Ceratophyllum submersum


Ciperàcies
Gran família estesa en la major part, per l’hemisferi boreal i
que en les nostres terres esta representada per nou gèneres amb
més d’un centenars d’espècies.
Són plantes vivaces, herbàcies, erectes, no ramificades i de secció trígona,
sense nusos.
La majoria tenen fulles, que són basals, estretes, graminoides i creixen
en terrenys humits, entollats o molleres.
Les flors no són gens vistents s’agrupen en inflorescències espiciformes,
glomèruls, espigues o panícules, hermafrodites o unisexuals, sortint
de la base d´una petita bràctea.

Carex remota
Carex caryophyllea
Carex digitata
Carex echinata
Carex extensa
Carex flacca
Carex flava
Carex halleriana
Carex humilis
Carex mairii
Carex muricata
Carex nigra
Carex ovalis
Carex pendula
Carex pyrenaica
Carex rostrata
Carex vulpina subsp cuprina
Cladium mariscus
Cyperus alternifolius subsp. flabelliformis
Cyperus capitatus
Cyperus eragrostis
Cyperus fuscus
Cyperus laevigatus subsp. distachyos
Cyperus longus
Cyperus papyrus
Cyperus rotundus
Cyperus serotinus
Eleocharis palustris
Eleocharis quinqueflora
Eriophorum angustifolium
Eriophorum scheuchzeri
Schoenus nigricans
Scirpus holoschoenus
Scirpus lacustris


Cistàcies
Petita família d’arbusts que voregen la mediterrània i amb només 4 gèneres,
te prop d’una trentena d especies en les nostres terres; Cistus, Halimium, Helianthemum i Fumana,
Fan flors pentàmeres grosses en el cas de Cistus i Halimium i més petites en
Helianthemum i Fumana, que van de rosat intens a blanc pur passant per groc;
fulles enteres, oposades amb estipules o no; coriàcies.
Poden aguantar l’estiu més sec, però no el fred intents, per el que romanen per brolles i pradells terofitics, tret d’algun Helianthemum més pirinenc .

Cistus albidus
Cistus clusii
Cistus crispus
Cistus ladanifer
Cistus laurifolius
Cistus monspeliensis
Cistus populifoius
Cistus purpureus
Cistus salviifolius
Fumana procumbens
Halimium halimifolium
Helianthemum appeninum
Helianthemum guttatum
Helianthemum ledifolium
Helianthemum marifolium
Helianthemum nummularium
Helianthemum oelandicum subsp. alpestre
Helianthemum oelandicum, subsp italicum
Helianthemum squamatum
Helianthemum syriacum
Helianthemum tuberaria


Cneoràcies
Petita família amb un sol gènere i a la nostra terra en tenim una sola espècie.
Cneorum tricoccon; es fa un arbust que no passa d’un metre, amb fulles esparses i
creix entre brolla mediterrània, més freqüent en les Illes Balears.

Cneorum tricoccon


Commelinàcies
Tradescantia fluminensis
Tradescantia pallida


Compostes
És la família més nombrosa dintre de les dicotiledònies, diversificada en morfologia, habitat i formes vitals, per el que no és d’estranyar que sigui la més estesa.
Aquí tenim més d’un centenar de gèneres, dispersos per tots els habitats,
des de les platges, a les crestes del Pirineu, passant per molleres, terrenys guixencs etc.
Són plantes herbàcies a sovint ramificades; anuals i vivaces, també matollets;
tenen fulles esparses, simples o compostes, rarament oposades (Arnica)
Les flors, agrupades en capítols cridaners, poden ser tubuloses o ligulades,
sempre rodejades per bràctees que formen el involucre.
Els capítols poden tenir només flors ligulades ( Hieracium, Crepis), flors tubuloses
( Carduus, Cirsium, Santolina) o ambdues ( Inula, Matricaria ) i resten sols al
capdamunt de la tija o més habitualment formant inflorescències racemoses.

Achillea ageratum
Achillea chamaemelifolia
Achillea filipendula
Achillea millefolium
Achillea millefolium subsp. ceretanica
Achillea odorata
Achillea ptarmica subsp. pyrenaica
Adenostyles alliariae subsp. pyrenaica
Aetheorhiza bulbosa
Ambrosia coronopifolia
Ambrosia tenuifolia
Anacyclus radiatus
Anacyclus valentinus
Andryala integrifolia
Andryala ragusina
Antennaria carpatica
Antennaria dioica
Anthemis arvensis
Anthemis cretica subsp. carpatica
Anthemis maritima
Arctium lappa
Arctium minus
Arctotheca calendula
Arnica montana
Artemisia absinthium
Artemisia annua
Artemisia gallica
Artemisia umbelliformis
Artemisia vulgaris
Aster alpinum
Aster amellus
Aster aragonensis
Aster linosyris
Aster novi-belgii
Aster pilosus
Aster sedifolius
Aster squamatus
Aster willkommii subsp catalaunicus
Asteriscus maritimus
Atractilis cancellata subsp cancellata
Atractylis humilis
Bellis annua
Bellis perennis
Bellis sylvestris
Bidens aurea
Bidens cernua
Bidens frondosa
Bidens subalternans
Bidens tripartita
Brachycome iberidifolia
Calendula arvensis
Calendula officinalis
Carduncellus monspelliensium
Carduus carlinoides subsp carlinoides
Carduus crispus subsp. occidentalis
Carduus defloratus
Carduus nigrescens
Carduus nutans
Carduus picnocephalus
Carduus tenuiflorus
Carlina acanthifolia subsp cynara
Carlina acaulis
Carlina vulgaris
Carthamus arborescens
Carthamus lanata
Catananche caerulea
Centaurea alba
Centaurea aspera
Centaurea calcitrapa
Centaurea collina
Centaurea cyason
Centaurea intybacea
Centaurea jacea
Centaurea linifolia
Centaurea melitensis
Centaurea montana
Centaurea nigra
Centaurea paniculata
Centaurea pectinata subsp pectinata
Centaurea scabiosa
Centaurea solstitialis
Centaurea uniflora subsp emigrantis
Chondilla juncea
Chrysantemum coronarium
Chrysantemum segetum
Chrysanthemum frutescens
Cicerbita alpina
Cicerbita plumieri
Cichorium intybus
Cichorium intybus
Cirsium acarna
Cirsium acaule
Cirsium arvense
Cirsium echinatum
Cirsium eriophorum
Cirsium glabrum
Cirsium monspessulanum
Cirsium palustre
Cirsium rivulare
Cirsium vulgare
Conyza bonariensis
Conyza canadensis
Conyza sumatrensis
Coreopsis lanceolata
Coreopsis tinctoria
Cosmos bipinnatus
Cotula australis
Crepis albida
Crepis pulchra
Crepis pygmaea
Crepis pyrenaica
Crepis sancta
Crepis setosa
Crupina vulgaris
Cynara scolymus
Dahlia
Dimorphoteca aurantiaca
Dimorphoteca fruticosa
Doronicum austriacum
Doronicum grandiflorum
Doronicum pardalianches
Echinacea purpurea
Echinops sphaerocephalus
Echiops ritro
Erigeron acer
Erigeron alpinus
Erigeron annuus
Erigeron atticus
Erigeron glabratus
Erigeron karvinskianus
Erigeron uniflorus
Eupatorium cannabinum
Euryops pectinatus
Evax pygmaea
Felicia amelloides
Filago arvensis
Filago congesta
Filago gallica
Filago pyramidata
Gaillardia aristata
Galactites tomentosa
Galinsoga ciliata
Galinsoga parviflora
Gazzania spp
Gazzania X hybrida rigens
Gnaphalium luteo-album
Gnaphalium norvegicum
Gnaphalium sylvaticum
Gnaphalium uliginosum
Helianthus annuus
Helianthus tuberosus
Helichrysum stoechas
Hieracium amplexicaule
Hieracium aragonense
Hieracium breviscapum
Hieracium candidum
Hieracium lactucella
Hieracium pseudopilosella
Hieracium sabaudum
Homogyne alpina
Hyoseris radiata
Hypochoeris glabra
Hypochoeris radicata
Inula conyza
Inula crithmoides
Inula graveolens
Inula helenoides
Inula montana
Inula salicina
Inula viscosa
Jasonia saxatilis
Jasonia tuberosa
Jurinea humilis
Lactuca perennis
Lactuca saligna
Lactuca serriola
Lactuca tenerrima
Lactuca viminea
Lactuca virosa
Lapsana communis
Launaea fragilis
Leontodon autumnalis
Leontodon hispidus subsp hispdus.
Leontodon pyrenaicus subsp. pyrenaicus
Leontodon taraxacoides subso hispidus
Leontodon taraxacoides subsp taraxacoides
Leontopodium alpinum
Leucanthemopsis alpina
Leucanthemum vulgare
Leuzea centauroides
Leuzea conifera
Liatris spicata
Mantisalca salmantica
Matricaria discoidea
Matricaria maritima subsp. inodora
Matricaria recutita
Mycelis muralis
Onopordum acanthium
Onopordum acaulon
Onopordum illyricum
Otanthus maritimus
Othonnopsis cheirifolia
Pallenis spinosa
Petasites pyrenaicus
Phagnalon rupestre
Phagnalon saxatile
Phagnalon sordidum
Picris echioides
Picris hieracioides
Prenanthes purpurea
Pulicaria dysenterica
Pulicaria odora
Pulicaria vulgaris
Reichardia picroides
Rhagadiolus stellatus
Santolina chamaecyparissus
Saussurea alpina
Scolymus hispanicus
Scolymus maculatus
Scorzonera angustifolia
Scorzonera hispanica subsp. crispatula
Scorzonera laciniata
Senecio adonidifolius
Senecio auricula
Senecio cinerea
Senecio doria
Senecio doronicum
Senecio erucifolius
Senecio inaequidens
Senecio jacobaea
Senecio leucophyllus
Senecio lividus
Senecio mikanoides
Senecio pterophorus
Senecio pyrenaicus
Senecio tamoides
Senecio viscosus
Senecio vulgaris
Serratula nudicaulis
Serratula tinctoria
Silybum marianum
Solidago canadensis
Solidago vigaurea
Sonchus arvensis
Sonchus asper
Sonchus oleraceus
Sonchus tenerrimus
Sonchus tenerrinus var. pectinatus
Staehelina dubia
Stevia rebaudiana
Tagetes patula
Tagetes tenuifolium
Tanacetum corymbosum
Tanacetum parthenium
Tanacetum vulgare
Taraxacum alpinum
Taraxacum dissectum
Taraxacum obovatum
Taraxacum officinale
Tolpis barbata. subsp. umbellata
Tragopodon crocifolius
Tragopodon dubius
Tragopodon pratensis
Tussilago farfara
Tyrimnus leucographus
Urospermum dalechampii
Urospermum picroides
Xanthium echinatum
Xanthium spinosum
Xeranthemum inapertum
Zinnia elegans


Convolvulàcies
Petita família de plantes enfiladisses amb les flors molt vistoses. També erectes.
Algunes poden tenir més de dos metres, tret de Ipomea indica que pot arribar a cobrir les façanes de les cases .
Les tiges herbàcies tenen fulles alternes i enteres; lobulades o no i les seves flors tenen 5 pètals soldats formant una embut ( campaneta) i els sèpals soldats fins la meitat del calze, no massa aguts.
L’espècie Cuscuta és parasita de determinades plantes.
L’espècie Ipomea batatas és àmpliament conreada per els seus tubercles ( moniato) i Ipomea indica i Ipomea purpurea son cultivades en jardins per les seves flors,
estant força naturalitzades en tanques, marges i murs abandonats per tot el litoral

Calystegia sepium
Calystegia soldanella
Convolvulus althaeoides
Convolvulus arvensis
Convolvulus cantabrica
Convolvulus lanuginosus
Convolvulus lineatus
Convolvulus sabatius
Convolvulus siculus subsp siculus
Cuscuta campestris
Cuscuta europaea
Ipomoea indica


Coriariàcies
Un sol gènere en Catalunya, de tendència temperada, encara que pot enfilar-se fins l’estatge montà des de les contrades més seques.
Arbust molt foliós, caducifoli, de fruits molt tòxics fins a 2 metres i flors poc vistoses.
Antigament utilitzada en industria per el seu contingut en tanins.

Coriaria myrtifolia


Cornàcies
Petita família d’arbres i arbusts que creixen entre zones boreals a tropicals, encara que només tenim un sol gènere a les nostres contrades. Cornus , arbrets que no passen de 5 metres amb fulles oposades i enteres i les flors agrupades en petits pomets.
Cornus sanguinea


Crassulàcies
Família pròpia de terres tropicals i subtropicals, que en Catalunya te
una trentena d’espècies en cinc gèneres, Crassula, Umbilicus, Mucizonia,
Sempervivum i Sedum.
Tenen poca alçada, fulles suculentes, generalment enteres i les flors son
pentàmeres, estrellades i reunides en inflorescències terminals.
Acostumen a viure entre roques, murs o prats secs i pedregosos.

Aeonium arboreum
Cotyledon macrantha
Crassula ovata
Echeveria elegans
Graptopetalum paraguayense
Kalanchoe blossfeldiana
Kalanchoe daigremontiana
Mucizonia sedoides
Sedum acre
Sedum album
Sedum alpestre
Sedum andegavense
Sedum anglicum
Sedum annuum
Sedum atratum
Sedum brevifolium
Sedum dasyphyllum
Sedum hirsutum
Sedum palmeri
Sedum rosea
Sedum rupestre subsp. montanum
Sedum rupestre subsp. reflexum
Sedum sediforme
Sedum telephiuim subsp. maximum
Sedum telephium
Sedum villosum
Sempervivum arachnoideum
Sempervivum montanum
Sempervivum tectorum
Umbilicus rupestris


Crucíferes
Gran família extensa per arreu, amb més de 60 gèneres .
La majoria tenen un marcat caràcter herbaci, mesurant entre els 5 cm de matollets saxícoles i altes herbes ruderals que poden passar de 1 metre.
Tiges erectes i ramificades, altres poden ser prostrades, tenint les fulles alternes i
poden ser simples o compostes, a vegades dentades o lobulades; no hi ha estipules,
però poden ser piloses o no.
Les flors tenen 4 pètals iguals, altres quasi iguals ( Iberis) i 4 sèpals, sent actinomorfes.
Els fruits, silícules i siliquës, típiques en aquests gèneres.
Moltes d’aquestes espècies han estat conreades des de temps antics per l’alimentació de l’home.
Aethionema saxatile
Alliaria petiolata
Alyssum alpestre subsp serpyllifolium
Alyssum alyssoides
Alyssum lapeyrousianum
Alyssum maritimum
Alyssum montanum
Alyssum spinosum
Anastatica hierochuntica
Arabidopsis thaliana
Arabis alpina
Arabis auriculata
Arabis ciliata
Arabis glabra
Arabis hirsuta
arabis nova
Arabis pauciflora
Arabis scabra
Arabis turrita
Aubrieta deltoidea
Barbarea intermedia
Barbarea verna
Barbarea vulgaris
Biscutella auriculata subsp. auriculata
Biscutella laevigata subsp brevifolia
Biscutella laevigata subsp stenophylla
Biscutella laevigata subsp. cardonica
Biscutella laevigata. subsp. pyrenaica
Brassica oleracea
Brassica oleracea var. acephala
Brassica oleracea var. botrytis
Brassica repanda subsp. confusa
Bunias erucago
Cakile maritima
Camelina sativa
Capsella bursa-pastoris
Capsella bursa-pastoris subsp rubella
Cardamina amara
Cardamina amara subsp olotensis.
Cardamina bellidifolia subsp. alpina
Cardamina flexuosa
Cardamina heptaphylla
Cardamina hirsuta
Cardamina impatiens
Cardamina pratensis
Cardamina raphanifolia
Cardamina resedifolia
Cheiranthus cheiri
Clypeola jonthlaspi
Coincya cheiranthos
Coronopus didymus
Descurainia sophia
Diplotaxis erucoides
Diplotaxis muralis
Draba aizoides
Erophila verna
Eruca vesicaria
Erucastrum nasturtiifolium
Erysimum cheiranthoides
Erysimum grandiflorum
Erysimum grandiflorum subsp. dertosense
Erysimum sylvestre subsp pyrenaicum
Erysimum virgatum
Hesperis laciniata subsp laciniata
Hesperis matronalis subsp. candida
Hornungia petraea
Iberis amara
Iberis ciliata
Iberis linifolia
Iberis pinnata
Iberis sempervirens
Iberis spathulata
Kernera saxatilis
Lepidium campestre
Lepidium draba
Lepidium graminifolium
Lepidium heterophyllum
Lunaria annua
Malcolmia africana
Matthiola fruticulosa
Matthiola incana subsp. incana
Matthiola incana. subsp. annua
Matthiola sinuata
Matthiola sinuata
Moricandia arvensis
Moricandia moricandioides subsp. cavanillesiana
Murbeckiella pinnatifida
Petrocallis pyrenaica
Pisum sativum
Pisum sativum subsp. elatius
Pritzelago alpina
Raphanus raphanistrum
Raphanus raphanistrum
Raphanus raphanistrum subsp. landra
Rapistrum rugosum
Rorippa aspera
Rorippa islandica
Rorippa nasturtium-aquaticum
Rorippa pyrenaica
Rorippa sylvestris
Sisymbrium altissimum
Sisymbrium austriacum
Sisymbrium irio
Sisymbrium officinale
Sisymbrium orientale
Sisymbrium runcinatum
Succowia balearica
Teesdalia nudicaulis
Thlaspi arvense
Thlaspi perfoliatum


Cucurbitàcies
Bryonia cretica subsp. dioica
Cucumis metuliferus
Cucumis sativus
Cucurbita maxima
Cucurbita pepo
Ecballium elaterium
Sicyos angulatus


Cupressàcies
Cupressus arizonica. (Alòcton)
Cupressus sempervirens
Juniperus communis
Juniperus communis subsp. alpina
Juniperus oxycedrus
Juniperus phoenicea
Juniperus phoenicea subsp. turbinata
Juniperus thurifera
Libocedrus decurrens
Thuja orientalis
Thuja occidentalis. (Alòcton)


Cycadàcies
Cycas revoluta


Dioscoreàcies
Família estesa per les zones tropicals del mon i algunes es desenvolupen
en zones més temperades, amb prop de 600 espècies.
En les nostres terres es representada per dos gèneres, Tamus i Borderea;
generalment son plantes enfiladisses amb fulles alternes i flors poc
cridaneres amb sis pètals, la major part son dioiques, altres monoiques.

Borderea chouardii
Tamus communis


Dipsacàcies
Cephalaria leucantha
Dipsacus fullonum
Knautia arvensis
Knautia arvensis subsp. rupicola
Knautia dipsacifolia
Knautia integrifolia
Scabiosa columbaria
Scabiosa crenata subsp pulsatilloides
Scabiosa graminifolia
Scabiosa stellata
Succisa pratensis


Droseràcies
Petita família repartida per terres temperades, majoritàriament en Austràlia i que a casa nostra nomes te un sol gènere amb tres espècies.
Plantetes de flors pentàmeres, actinomorfes i fulles basals amb forces pels glandulosos amb els que atrapa als insectes; no solen ser més altes d´ un pam.
Viuen preferentment en molleres i prats torbosos.

Dionaea miscipula
Drosera longifolia
Drosera rotundifolia


Drosofilàcies
Família monotípica amb un sol gènere i una sola espècie, endèmica
del mediterrani occidental i molt propera al gènere Droseràcies,
encara que aquesta a escollit un habitat ben diferent, ja que
es desenvolupa sobre terrenys secs i alcalins.

Drosophyllum lusitanicum


Ebenàcies
Família de distribució tropical que compren dos gèneres i prop de 600 espècies;
generalment són arbres i arbusts amb fulles simples, enteres i flors unisexuals ,
actinomorfes.
Només hi ha un gènere conreat en les nostres terres, per els seus fruits i que a
vegades poden créixer assilvestrat.
Arbres molt preuats per la seva fusta d’alta qualitat.

Diospyros kaki. (Autòcton)


Efedràcies
Ephedra distachya


Eleagnàcies
Elaeagnus angustifolia. ( Alòcton)


Empetràcies
Empetrum nigrum


Equisetàcies
Equisetum arvense
Equisetum fluviatile


Ericàcies
Arbutus unedo. (Autòcton)
Arctostaphylos uva-ursi
Azalea indica
Calluna vulgaris
Erica arborea
Erica caniculata
Erica cinerea
Erica multiflora
Erica scoparia
Erica tetralix
Erica vagans
Loiseleuria procumbens
Rhododendron ferrugineum
Vaccinium myrtillus
Vaccinium uliginosum


Escrofulariàcies
Anarrhinum bellidifolium
Antirrhinum asarina
Antirrhinum barrelieri
Antirrhinum majus
Antirrhinum majus subsp. majus
Antirrhinum majus subsp. latifolium
Antirrhinum majus (jardi)
Antirrhinum majus. red
Antirrhinum molle
Antirrhinum orontium
Antirrhinum pertegasii
Antirrhinum sempervirens
Antirrhinum striatum
Bartsia alpina
Bellardia trixago
Bellardia trixago
Chaenorhinum minus
Chaenorhinum origanifolium
Chaenorhinum origanifolium subps. cadevalli
Chaenorhinum origanifolium. subsp. crassifolia
Cymbalaria muralis
Cymbalaria muralis
Digitalis lutea
Digitalis obscura
Digitalis purpurea
Erinus alpinus subsp. hirsutus
Erinus alpinus subsp. glabratus
Euphrasia minima
Euphrasia salisburgensis
Gratiola officinalis
Hebe franciscana
Kickxia elatine
Kickxia spuria
Lathraea clandestina
Lathraea squamaria
Linaria aeruginea
Linaria alpina
Linaria arvensis
Linaria arvensis subsp micrantha
Linaria pelisseriana
Linaria repens
Linaria spartea
Linaria supina
Linaria vulgaris
Melampyrum nemorosum subsp catalaunicum
Melampyrum pratense
Melampyrum sylvaticum
Odontides luteus
Odontites lanceolatus subsp. olotensis
Odontites longiflorus
Odontites pyrenaeus
Odontites vernus subsp. serotinus
Parentucellia latifolia
Parentucellia viscosa
Pedicularis comosa
Pedicularis foliosa
Pedicularis pyrenaica
Pedicularis sylvatica
Pedicularis verticillata
Rhinanthus minor
Rhinanthus pumilus
Scrophularia alpestris
Scrophularia auriculata
Scrophularia canina subsp. crithmifolia
Scrophularia nodosa
Scrophularia pelegrina
Verbascum lychnitis
Verbascum blattaria
Verbascum boerhavii
Verbascum chaixii subsp chaixii
Verbascum phlomoides
Verbascum pulverulentum
Verbascum sinuatum
Verbascum thapsus
Veronica alpina
Veronica anagallis-aquatica
Veronica aphylla
Veronica arvensis
Veronica austriaca subsp. teucrium
Veronica beccabunga
Veronica bellidioide
Veronica chamaedrys
Veronica fruticulosa. subsp saxatilis
Veronica hederifolia
Veronica nummularia
Veronica officinalis
Veronica persica
Veronica ponae
Veronica serpyllifolia
Veronica spicata subsp spicata
Veronica triphyllos
Veronica urticifolia
Veronica verna


Esmilacàcies
Smilax aspera


Esparganiàcies
Lemna minor
Sparganium angustifolium


Euforbiàcies
4 gèneres tenim a casa nostre, gairebé totes tenen caràcter herbaci, tret d’alguna
euphorbia arbustiva.
Tenen la tija erecta o prostrada que no passa de 1 metre, sent ramificades o no i manquen de pilositat, a vegades pubescents. ( Mercurial tomentosa ) pilositat abundant.
Les fulles son enteres i estan alternes amb estipules o no.
Les flors no tenen ni pètals ni sèpals, ja que les peces florals resten en una mena de petita inflorescència anomenada “Ciati “, groguenca i poc cridanera.
El gènere euphorbia duu un làtex blanc en la tija de caràcter tòxic o irritant.
Una planta bastant naturalitzada per marges del litoral és el Ricí i del que es treia
un oli medicinal, encara que la planta és tòxica.

Chrozophora tinctoria
Euphorbia amygdaloides
Euphorbia biumbellata
Euphorbia characias
Euphorbia cyparissias
Euphorbia exigua
Euphorbia flavicoma
Euphorbia helioscopia
Euphorbia hirsuta
Euphorbia hyberna
Euphorbia isatidifolia
Euphorbia lathrys
Euphorbia maculata
Euphorbia milii var.splendens
Euphorbia palustris
Euphorbia paralias
Euphorbia peplis
Euphorbia pulcherrima
Euphorbia serpens
Euphorbia serrata
Mercurialis annua
Mercurialis perennis
Mercurialis tomentosa
Ricinus communis


Fagàcies
Castanea sativa. (Autòcton)
Fagus sylvatica. (Autòcton)
Quercus coccifera
Quercus faginea. (Autòcton)
Quercus ilex. (Autòcton)
Quercus petraea. (Autòcton)
Quercus pubescens
Quercus pyrenaica. ( Autòcton )
Quercus robur
Quercus suber. (Autòcton)


Fitolacàcies
Phytolacca americana


Frankeniàcies
Família pròpia de regions temperades i que només te un gènere representatiu en
les nostres contrades, Frankenia , amb tres espècies prou semblants.
Aquestes plantetes prefereixen els sòls fortament salins, tenen les fulles petites i piloses;
Les flors tenen els sèpals soldats i pètals lliures.
Algun gènere prou conegut en jardineria.

Frankenia laevis


Gencianàcies
Familia estesa per les zones temperades del mon; en les nostres terres
tenim sis gèneres, Gentiana, Blackstonia, Swertia, Cicendia, Exaculum,
Centaurium.
Son plantes herbàcies que no solen pujar més de dos pams, tret de les gencianes
grogues; flors pentàmeres amb pètals lliures, fulles enteres en roseta basal i les caulinars, oposades i enteres.
Gentiana i Swertia solen créixer en l’alta muntanya , Centaurium i Blackstonia en terrens no massa secss i Cicendia i Exaculum son rarísimes.

Blackstonia perfoliata
Centaurium erythraea
Centaurium maritimum
Centaurium pulchellum
Centaurium quadrifolium
Centaurium spicatum
Gentiana acaulis
Gentiana alpina
Gentiana burseri
Gentiana campestris
Gentiana campestris
Gentiana ciliata
Gentiana cruciata subsp cruciata
Gentiana lutea
Gentiana nivalis
Gentiana pneumonanthe
Gentiana pyrenaica
Gentiana tenella
Gentiana verna
Swertia perennis


Geraniàcies
Petita família amb dos gèneres i una trentena d’espècies;
Tenen un marcat caràcter herbaci amb la tija erecta o prostrada;
solen estar ramificades i poden tenir pilositat.
Les fulles estan peciolades i tenen el limbe mig arrodonit amb
entrants irregulars que li donen un aspecte lobulat o palmades ( Geranium)
o amb el limbe més allargat, incís -lobulat ( Erodium).
Els fruit son allargats, popularment anomenats “agulletes”.

Erodium chium
Erodium ciconium
Erodium cicutarium
Erodium foetidum subsp. crispum
Erodium foetidum subsp.glandulosum
Erodium foetidum subsp celtibericum
Erodium malacoides
Erodium moschatum
Erodium sanguis-christi
Geranium colombinum
Geranium dissectum
Geranium lucidum
Geranium molle
Geranium nodosum
Geranium phaeum
Geranium pratensis
Geranium purpureum
Geranium pusillum
Geranium pyrenaicum
Geranium robertianum
Geranium rotundifolium
Geranium sanguineum
Geranium sylvaticum


Gesneriàcies
Aquesta família es de caràcter tropical i resta en serralades europees dispersa, com un mut testimoni de la flora pre-quaternària . En Europa hi ha quatre gèneres i només un
en Catalunya; Ramonda myconi.
Son plantes llenyoses o herbàcies, de fulles enteres, oposades o en roseta i les seves flors son pentàmeres de color lila intens i llarg peduncle.

Columnea arguta
Ramonda myconi
Saintpaulia ionantha


Ginkgoàcies
Ginko biloba


Globulariàcies
Petita família amb només dos gèneres dels qual sol tenim un en les nostres contrades,
Globularia , que te quatre espècies.
Es tracte de plantes herbàcies o arbustives que no tenen més de seixanta cm.
Tija erecta o ascendent, ramificada amb les fulles enteres, esparses o en roseta i les flors, d’un color blau intens o a vegades pàl•lid s’agrupen en un capítol terminal rodejat de petites bràctees.

Globularia alypum
Globularia cordifolia subsp. cordifolia
Globularia cordifolia subsp. repens
Globularia vulgaris


Goodeniàcies
Scaevola aemula


Graminíes
Achnatherum calamagrostis
Aegilops geniculata
Ammophila arenaria subsp arundinacea
Ampelodesmos mauritanica
Anthoxanthum odoratum
Arrhenatherum elatius
Arundo donax
Avena
Avena barbata
Brachypodium phoenicoides
Brachypodium retusum
Brachypodium sylvaticum
Briza maxima
Briza media
Bromus erectus
Bromus hordeaceus
Bromus madritensis
Bromus rubens
Bromus sterilis
Catabrosa aquatica
Cenchrus incertus
Cortaderia selloana
Cynodon dactylon
Cynosurus echinatus
Dactylis glomerata
Dichanthium ischaemum
Echinochloa crus-galli
Eleusine indica
Eleusine tristachya subsp. barcinonensis
Elymus farctus
Elymus repens
Holcus lanatus
Hordeum murinum
Hordeum vulgare
Hyparrhenia hirta
Koeleria pyramidata
Koeleria valesiana
Lagurus ovatus
Lamarckia aurea
Lolium multiflorum
Lolium perenne
Lolium rigidum
Lygeum spartum
Melica ciliata
Melica minuta
Melica minuta subsp. major
Melica uniflora
Molinia coerulea
Narduroides salzmannii
Nardus stricta
Oplismenus undilatifolius
Oryza sativa
Pennisetum villosum
Phalaris canariensis
Phleum pratense
Phragmites australis
Phyllostachys aurea
Poa annua
Poa bulbosa
Polypogon monspeliensis
Sesleria coerulea
Setaria viridis
Sorghum bicolor
Sorghum halepense
Sporobolus pungens
Stipa pennata
Stipa tenecissima
Tragus racemosus
Trisetum flavescens
Triticum aestivum
Triticum aestivum. var. spelta
Wangenheimia lima
Zea mays


Gutíferes
Estesa família per arreu i que te més de cinquanta gèneres; en les nostre
terres només tenim un prou representatiu; Es tracte d´Hypericum, amb més de
quinze espècies.
Totes tenen cinc pètals grocs, lliures i poden tenir unes petites glàndules negres o no;
gran nombre d’estams agrupats en feixos i les fulles oposades o verticil•lades amb glàndules negres o translúcides o no. Tija erecta, glabra i ramificada en el terç superior
Algunes espècies son emprades en jardineria per les seves flors tan cridaneres.

Hypericum androsaemum
Hypericum calycinum
Hypericum humifusum
Hypericum nummularium
Hypericum perforatum
Hypericum perforatum var. angustifolium
Hypericum richeri subsp. burseri
Hypericum tetrapterum subsp tetrapterum


Haloragàcies
Petita família d’herbes aquàtiques i amb un sol gènere representatiu en les
nostres aigües, Myriophyllum amb tres espècies força semblants.
Les petites flors gairebé sense periant son unisexuals i les fulles dividides
en lacínies, estan verticil•lades per tota la tija.


Myriophyllum spicatum


Hamamelidàcies
Hamamelis pallida. (Alòcton)
Liquidambar styraciflua. (Alòcton)


Heliconiàcies
Heliconia psittacorum


Hidrangeàcies
Hydrangea macrophylla


Hippocastanàcies

Aquesta família nomes disposa d’un gènere en els Països Catalans,
Aesculus; arbre d’ampla capçada i fulles palmades, caduques.
Dues especies acostumen a compartir els carrers i jardins,
Fa uns fruits semblants a la castanya i qui els prova, segurament mai
més s’equivocarà.

Aesculus carnea. (Alòcton)
Aesculus hippocastanum. (Alòcton)


Iridàcies
Crocus nevadensis subsp marcetii
Crocus nudiflorus
Crocus sativus
Crocus vernus subsp. albiflorus
Freesia refracta
Gladiolus illyricus
Gladiolus italicus
Gladiolus mascagni
Iris albicans
Iris germanica
Iris latifolia
Iris lutescens
Iris lutescens
Iris pseudacorus
Iris spuria subsp. maritima
Iris x hybridus
iris xiphium
Romulea columnae
Tritonia crocata


Juglandàcies
Juglans regia. (Autòcton)


Juncàcies
Juncus acutus subsp acutus
Juncus alpinus
Juncus articulatus
Juncus balticus subsp pyrenaeus
Juncus bufonius
Juncus effusus
Juncus filiformis
Juncus maritimus
Juncus tenageia
Juncus trifidus
Luzula campestris
Luzula lutea
Luzula nivea
Luzula nutans
Luzula sylvatica


Labiades
Ajuga chamaepitys
Ajuga iva
Ajuga pyramidalis
Ajuga reptans
Ballota nigra subsp. foetida
Dracocephalum austriacum
Galeopsis ladanum subsp. angustifolia
Galeopsis ladanum subsp. ladanum
Galeopsis ladanum subsp. pyrenaica
Galeopsis segetum
Galeopsis tetrahit
Glechoma hederacea
Hyssopus officinalis subsp. canescens
Lamium album
Lamium amplexicaule
Lamium galeobdolon
Lamium hybridum
Lamium maculatum
Lamium purpureum
Lavandula angustifolia subsp. pyrenaica
Lavandula dentata
Lavandula latifolia
Lavandula stoechas
Lavandula stoechas subsp. pedunculata
Leonotis leonorus
Lycopus europaeus
Marrubium supinum
Marrubium vulgare
Melissa officinalis
Melittis melissophyllum
Mentha aquatica
Mentha cervina
Mentha longifolia
Mentha pulegium
Mentha suaveolens
Nepeta cataria
Nepeta nepetella
Nepeta nuda subsp. latifolia
Nepeta tuberosa subsp reticulata
Ocimum basilicum
Origanum majorana
Origanum vulgare
Phlomis fruticosa
Phlomis herba-venti
Phlomis lychnitis
Plectranthus australis
Plectranthus coleoides
Prunella grandiflora
Prunella grandiflora subsp. pyrenaica
Prunella hyssopifolia
Prunella laciniata
Prunella vulgaris
Prunella vulgaris
Rosmarinus officinalis
Rosmarinus officinalis
Rosmarinus officinalis var.prostratus
Salvia glutinosa
Salvia leucantha
Salvia microphylla
Salvia officinalis. subsp. lavandulifolia
Salvia pratensis
Salvia sclarea
Salvia sylvestris subsp. nemorosa
Salvia uliginosa
Salvia verbenaca
Satureja acinos
Satureja alpina
Satureja calamintha subsp. ascendens
Satureja calamintha subsp. glandulosa
Satureja calamintha subsp. sylvatica
Satureja graeca
Satureja grandiflora
Satureja hortensis
Satureja montana
Satureja vulgaris
Scutellaria alpina
Sideritis bubanii
Sideritis endresii
Sideritis hirsuta
Sideritis hyssopifolia
Sideritis leucantha
Sideritis romana
Sideritis spinulosa
Sideritis spinulosa subsp illicifolia
Stachys alopecuros subsp. godroni
Stachys alpina
Stachys annua
Stachys arvensis
Stachys bizantina
Stachys brachyclada
Stachys germanica
Stachys heraclea
Stachys maritima
Stachys ocymastrum
Stachys officinalis
Stachys palustris
Stachys recta
Stachys sylvatica
Teucrium botrys
Teucrium campanulatum
Teucrium chamaedrys
Teucrium chamaedrys
Teucrium fruticans
Teucrium montanum
Teucrium polium subsp. aureum
Teucrium polium subsp. polium
Teucrium polium subsp. capitatum
Teucrium polium subsp. dunense
Teucrium pseudochamaepytis
Teucrium pyrenaicum subsp. guarensis
Teucrium scorodonia
Thymus vulgaris
Thymus vulgaris
Thymus willkommii


Lauràcies
Família arbustiva que sol ser tropical i d altres zones càlides i que a Catalunya, tant com tot el mediterrani, només en hi ha un sol gènere;
Laurus, el popular llorer, de fulles fosques i coriàcies,conegut per el seu valor culinari.
Malgrat ha estat plantat, en hi ha bosquets de Llorer silvestres molt
característics en fondalades mediterrànies.

Laurus nobilis


Lemnàcies
Spirodela polyrhiza


Lentibulariàcies
Familia distribuïda per tot el mon, amb només quatre gèneres, dels quals tenim dos representant a Catalunya. Pinguicula i Utricularia.
Son plantes herbàcies, perennes amb les fulles simples, esparses o basals; tenen la corol•la zigomorfa dividida en dos llavis.
Viuen en molleres i llocs humits i es caracteritzen per ser carnívores, atrapant a petits insectes que s’enganxen en les seves fulles i digerint-los per mitjà d’enzims secretats.

Pinguicula grandiflora
Pinguicula grandiflora
Pinguicula grandiflora subsp. dernosensis
Pinguicula vulgaris
Utricularia australis


Licopodiàcies
Lycopodium clavatum
Lycopodium selago


Liliàcies
Agapanthus africanus
Allium ampeloprasum
Allium cepa
Allium chamaemoly
Allium moly
Allium neapolitanum
Allium oleraceum
Allium paniculatum
Allium pyrenaicum
Allium roseum
Allium schoenoprasum
Allium scorodoprasum subsp. rotundum
Allium senescens subsp. montanum
Allium triquetrum
Allium ursinum
Allium victorialis
Allium vineale
Aloe arborescens
Aloe maculata
Aloe vera
Anthericum liliago
Aphyllanthes monspeliensis
Aphyllanthes monspeliensis
Asparagus acutifolius
Asparagus horridus
Asparagus maritimus
Asparagus officinalis
Asparagus sprengeri
Asphodeline lutea
Asphodelus aestivus
Asphodelus albus
Asphodelus cerasiferus
Asphodelus fistulosus
Aspidistra elatior
Brimeura amethystina
Bulbocodium vernum
Chlorophytum comosum
Colchicum autumnale
Convalaria majalis
Dipcadi serotinum
Erythronium dens-canis
Fritillaria pyrenaica
Fritillaria pyrenaica subsp. pyrenaica
Gagea fragifera
Gagea soleirolii
Hawortia fasciata
Hemocallis fulva
Hyacinthus orientalis
Hyacinthus orientalis. alba
Kniphofia uvaria
Lilium bulbiferum
Lilium candidum
Lilium martagon
Lilium pyrenaicum
Lilium trigrinum
Maianthemum bifolium
Merendera montana
Muscari comosum
Muscari neglectum
Muscari neglectum var. atlanticum
Narthecium ossifragum
Nothoscordum borbonicum
Ornithogalum narbonense
Ornithogalum orthophyllum subsp monticolum
Ornithogalum pyrenaicum
Ornithogalum umbellatum
Paradisea liliastrum
Paris quadrifolia
Polygonatum odoratum
Polygonatum verticillatum
Ruscus aculeatus
Sansevieria trifasciata
Scilla autumnalis
Scilla lilio-hyacinthus
Scilla obtusifolia subsp. intermedia
Simethis mattiazzi
Streptopus amplexifolius
Tofieldia calyculata
Tulipa fosteriana
Tulipa sylvestris. subsp. australis
Urginea maritima
Veratrum album
Zephyranthes candida


Linàcies
Petita família que compte amb dos gèneres en Catalunya.
Son herbàcies i a vegades ramificades des de mitja tija, que es prima
i potser pilosa o glabra.
Rara vegada passen de 50 o 60 cm, tret de Linum suffruticosum que
pot arribar a 1 metre.
Les fulles primes o lanceolades, petites i agudes, poden estar oposades o
esparses.
Les flors son pentàmeres, amb els pètals lliures,a vegades solapats i els
sèpals aguts, curtament pedicel•lades i reunides en una petita inflorescència
terminal.
Alguna espècie en concret ha estat conreada per la industria tèxtil.
Linum campanulatum
Linum catharticum
Linum maritimum
Linum narbonense
Linum perenne subsp. alpinum
Linum strictum
Linum tenue
Linum tenuifolium subsp. milletii
Linum tenuifolium subsp.suffruticosum
Linum viscosum


Litràcies

Família arbustiva estesa per zones tropicals i temperades i a casa nostra te tres representants, Ammannia, Lythrum i Peplis.
Plantes que prefereixen els llocs entollats i marges d’aigua
Peplis te flors petites i gairebé postrada en les mulladius; Ammannia introduïda
i ara assilvestrada per els arrossars i Lythrum en marges i pradells inundats, amb
flors molt vistoses agrupades en espigues ramificades.

Ammannia robusta
Lagerstronemia indica
Lagerstronemia speciosa
Lythrum hissopifolia
Lythrum junceum
Lythrum salicaria
Lythrum tribracteatum
Peplis portula


Lorantàcies
Viscum austriacum


Magnoliàcies
Magnolia grandiflora. (Alòcton)
Magnolia liliiflora
Magnolia tree. (Alòcton)


Malvàcies
Una família ben cosmopolita i que en les nostres terres tenim set gèneres;
Malva, Lavatera, Althaea, Abutilon, Kosteletzkya, Sida i Hibiscus.
Plantes arbustives, pentàmeres amb un segon calze anomenat calicle, que solen passar d’un metre segons l’espècie i flors rosades, pàl•lides.
La tija erecta potser pilosa o no, amb fulles enteres o dividides i acostuma a créixer en llocs ruderals i calcigats; altres en llocs més humits ( malví) i algunes en roques litorals,
(malva d’arbre) i fins hi tot en hi ha en l’estatge montà fins 1.900 metres.
Algunes especies, Malope, Hibiscus, Althaea son cultivades en jardineria i rarament aconsegueixen naturalitzar-se.

Abutilón hybridum
Abutilon pictum
Abutilon teophrasti
Althaea cannabina
Althaea hirsuta
Althaea officinalis
Althaea rosea
Gossypium hirsutum
Hibiscus rosa-sinensis
Hibiscus sinensis. Var. yelow
Hibiscus syriacus
Kosteletzkya pentacarpa
Lavatera arborea
Lavatera cretica
Lavatera maritima
Lavatera olbia
Malva alcea subsp. fastigiata
Malva moschata
Malva neglecta
Malva sylvestris


Marantàcies
Maranta leuconeura


Meliàcies
Melia azedarach (Alòcton)


Meniantàcies
Menyanthes trifoliata


Mimosàcies
Acacia angustissima. (Alòcton)
Acacia dealbata. (Alòcton)
Acacias retinoides. ( Alòcton )


Mioporàcies
Myoporum laetum


Mirtàcies
Important família a arreu del mon d’arbust i arbres i que en les nostres terres
només te un gènere autòcton, Myrtus i altres arbres introduïts com el conegut Eucalyptus.
Myrtus prefereix el clima càlid i temperat; es un arbust molt foliós amb flors
blanques, pentàmeres amb molts estams.

Callistemon citrinus
Eucaliptus camaldulensis. ( Alòcton)
Eucaliptus globolus. (Alòcton)
Myrtus communis
Myrtus communis


Mol·luginàcies
Glinus lotoides


Moràcies
Ficus benjamina
Ficus carica subsp. caprificus
Ficus carica. (Autòcton)
Ficus elastica
Ficus elastica var. doescheri
Morus alba.


Musàcies
Aquesta família estesa per les zones tropicals, és prou coneguda per els seus fruits, el plàtan o la banana.
Son plantes herbàcies i a vegades llenyoses, monocotiledònies amb grans i llargues fulles curtament peciolades, disposades esparsament per tota la lignificada tija.
Es troba plantada en jardins per la seva exòtica bellesa


Musa paradisiaca


Nepenthàcies
Nepenthes alata


Nictaginàcies
Bougainvillea spectabilis
Mirabilis jalapa
Mirabilis jalapa
Mirabilis jalapa


Nimfeàcies
Tenim un sol gènere en les nostres terres i és força rar.
Es tracte de plantes aquàtiques que tenen fulles simples i flors amb
20 o 25 pètals i sèpals caducs.
Creixen en aigües tranqui-les i quietes.
Hi ha moltes especies utilitzades en jardineria.
Nymphaea alba


Nostocàcies
Nostoc commune


Ofioglossàcies
Família estesa per terres temperades de l’hemisferi boreal i que en les nostres terres
esta representada per dos gèneres. Botrychium i Ophioglossum.
Emparentades amb les falgueres, tenen el rizoma curt, canós i sense esquames,
amb les fulles consistents en una làmina estèril i una altre fèrtil espiciforme.
Els esporangis són sèssils i grossos.

Botrychium lunaria
Botrychium matricariifolium


Oleàcies
Família estesa pel SE asiàtic i Austràlia i que malgrat te cinc gèneres en les nostres terres, el gènere Olea és el més conegut arreu del mon gràcies al seu preuat fruit i el seu oli.
També en hi ha, Jasminum, Fraxinus, Phillyrea i Ligustrum.
Son arbusts i arbres de fulles oposades, simples o compostes i les flors, tetràmeres o pentàmeres s’agrupen en raïms o panícules.
També tenim alguns gèneres cultivats com ornamentals com Forsythia i Syringa; aquest darrer a vegades assilvestrat.

Forsythia suspensa
Fraxinus angustifolia. (Autòcton)
Fraxinus excelsior. (Autòcton)
Fraxinus ornus. (Alòcton)
Jasminum fruticans
Jasminum mesnyi
Jasminum nudiflorum
Jazminum grandiflorum
Ligustrum japonica. (Alòcton)
Ligustrum vulgare
Olea europaea. (Autòcton)
Olea europaea. var. sylvestris. (Autòcton)
Phillyrea angustifolia
Phillyrea latifolia
Syringa vulgaris


Onagràcies
Aquesta família, en la seva majoria en el continent americà, només te quatre
gèneres en les nostres contrades i altres cultivats en jardineria.
Ludwigia, Oenothera, Epilobium i Circaea, totes herbàcies amb fulles oposades o esparses, flors tetràmeres ( Circaea 2 pètals) amb pètals prou vistosos.


Circaea lutetiana
Epilobium alsinifolium
Epilobium anagallidifolium
Epilobium angustifolium
Epilobium hirsutum
Epilobium lanceolatum
Epilobium montanum
Epilobium parviflorum
Fuchsia hybrida
Fuchsia magellanica
Ludwigia palustris
Oenothera biennis
Oenothera rosea


Orobancàcies
Família pròpia de les terres temperades de l’hemisferi boreal que compren 17 gèneres,
en Catalunya només te un representant, Orobanche amb una quinzena d’espècies bastant semblant a primera vista.
Son plantes herbàcies , tenen la tija erecta, no ramificada, que no passen de 50 cm i piloses o glanduloses , les fulles bastant atrofiades esquamiformes i les flors tenen cinc pètals soldats, sent zigomorfes, en aparença bilabiades i rodejades amb dues petites bràctees; totes son sèssils i agrupades en una inflorescència terminal molt atapeïda.
Cada planta parasita a un hoste en particular.

Orobanche cernua
Orobanche crenata
Orobanche elatior
Orobanche hederacea
Orobanche laserpitii-sileris
Orobanche latisquama
Orobanche ramosa subsp mutelii
Orobanche rapum-ginestae


Orquidàcies
Aceras anthropophorum
Anacamptis pyramidalis
Bartlia robertiana
Cephalanthera damasonium
Cephalanthera longifolia
Cephalanthera rubra
Coeloglossum viride
Corallorhiza trifida
Cymbidium
Cypripedium calceolus
Epipactis atrorubens
Epipactis helleborine
Epipactis palustris
Goodyera repens
Gymnadenia conopsea
Himantoglossum hircinum
Limodorum abortivum
Listera ovata
Neottia nidus-avis
Nigritella nigra
Ophrys apifera
Ophrys fusca
Ophrys holosericea
Ophrys insectifera
Ophrys lutea
Ophrys scolopax
Ophrys speculum
Ophrys sphegodes
Ophrys tenthredinifera
Orchis conica
Orchis coriophora
Orchis elata subsp. sesquipedalis
Orchis incarnata
Orchis insularis
Orchis laxiflora
Orchis laxiflora subsp. palustris
Orchis maculata
Orchis maculata
Orchis maculata subsp. meyeri
Orchis majalis
Orchis mascula
Orchis militaris
Orchis morio
Orchis pallens
Orchis provincialis
Orchis sambucina
Orchis sambucina
Orchis simia
Orchis ustulata
Phalaenopsis white
Platanthera bifolia
Platanthera chlorantha
Pseudorchis albida
Serapias lingua
Serapias parviflora
Serapias vomeracea
Spiranthes aestivalis
Spiranthes spiralis


Orquidiàcies
Ophrys bertolonii subsp catalaunica


Osmundàcies
Aquesta família emparentada amb les falgueres, pròpiament dites,
només té un gènere en les nostres contrades amb una sola espècie.
Vegeu Osmunda regalis.

Osmunda regalis


Oxalidàcies

Petita família amb un sol gènere a les nostres terres...Oxalis.
Son petites plantes que no passen de 30 cm, herbàcies amb
una sola tija, erecta i prima, a vegades ramificada.
Les fulles solen tenir un llarg pecíol i son trifoliades en tres lòbuls
amb el punt de inserció en el mateix pecíol i el marge rectilinis i
l’exterior arrodonit i emarginats
Les flors tenen cinc pètals amb la ungla més estreta que el limbe
i els sèpals obtusos.
Totes es fan en contrades marítimes i litorals, tret de O. Acetosella,
que pot arribar a l’estatge montà i subalpí.

Oxalis acetosella
Oxalis articulata
Oxalis corniculata
Oxalis debilis subsp. corymbosa
Oxalis pes-caprae


Palmes ( Arecàcies )
Chamaerops humilis. (Autòcton)
Phoenix canariensis. ( Alôcton )
Trachycarpus fortunei. ( Alòcton )
Washingtonia robusta. ( Alòcton )


Papaveràcies
Una familia no gaire nombrosa i que a casa nostre només te, prop d’una vintena de gèneres entre dues subfamílies properes i que
alguns autors les inclouen. Papaveròidies i Fumariòidies.
Son plantes herbàcies de poca alçada, flors tetràmeres, vistents i fulles dividides, pètals caducs durant la floració; En les Fumariòidies les flors son més petites, completament zigomorfes i s’agrupen en petits raïms.
Unes creixen en sembrats, meses i camins, altres en murs de roca i fins hi tot, les hi ha en tarteres pirinenques.

Chelidonium majus
Corydalis solida
Eschschotzia californica
Fumaria capreolata
Fumaria muralis
Fumaria officinalis
Fumaria parviflora
Glaucium corniculatum
Glaucium flavum
Hypecoum procumbens
Meconopsis cambrica
Papaver alpinum subsp. suaveolens
Papaver alpinum subsp. rhaeticum
Papaver dubium
Papaver hybridum
Papaver rhoeas
Papaver somniferum
Platycapnos spicata
Sarcocapnos enneaphylla


Papilionàcies

Amb més de 40 gèneres, aquesta família es una de les més cridaneres en les nostres terres, per les seves flors i inflorescències , a diferencia de les humils crucíferes.
Poden ser arbustives com Genista, Spartium, Sarothamnus o herbàcies com Trifolium,
Vicia; també arbres .
Les fulles solen ser compostes i poden tenir estipules; alternes i la tija pot ser erecta o prostrada, ascendent, a vedades alada . Algunes espècies son enfiladisses gràcies als circells que duen al final de les fulles.
Les flors, zigomorfes, tenen cinc pètals que formen la flor que caracteritza aquesta família; el pètals superior o estendard, els dos laterals anomenats ales i els dos inferiors
soldats en la carena.
Aquestes poden estar solitàries o en raïms.
Moltes d’aquestes espècies estan conreades per l’aliment de l’home i altres formen part dels jardins com especies ornamentals

Adenocarpus telonensis
Albrizia julibrissin. (Alòcton)
Anthyllis cytisoides
Anthyllis montana
Anthyllis tetraphylla
Anthyllis vulneraria
Anthyllis vulneraria subsp. font-queri
Argyrolobium zanonii
Astragalus alpinus
Astragalus australis
Astragalus austriacus
Astragalus danicus
Astragalus depressus
Astragalus echinatus
Astragalus glycyphyllos
Astragalus granatensis subsp granatensis
Astragalus hamosus
Astragalus incanus
Astragalus monspessulanus subsp. gypsophylus
Astragalus monspessulanus subsp. monspessulanus
Astragalus sempervirens
Astragalus sesameus
Astragalus stella
Astragalus tragacantha
Calicotome spinosa
Ceratonia siliqua. (Autòcton)
Cercis siliquastrum. (Alòcton)
Chamaecytisus supinus
Chamaespartium sagittalis
Cicer arietinum
Colutea arborescens
Coronilla emerus
Coronilla juncea
Coronilla minima
Coronilla varia
Cytisophyllum sessilifolium
Dorycnium hirsutum
Dorycnium pentaphyllum
Dorycnium rectum
Erinacea anthyllis
Erinacea anthyllis
Erythrina crista-galli. (Alòcton)
Genista anglica
Genista balasae subsp. europaea
Genista cinerea subsp. ausetana
Genista hispanica
Genista horrida
Genista linifolia
Genista monspessulana
Genista patens
Genista pilosa
Genista scorpius
Genista tinctoria
Genista triflora
Genista umbellata
Gleditsia triacanthos. (Alòcton)
Hedysarum coronarium
Hedysarun boveanum
Hippocrepis comosa
Hippocrepis multisiliquosa subsp ciliata
Hippocrepis unisiliquosa subsp. biflora
Hyppocrepis multiliquosa
Laburnum anagyroides
Lathyrus annus
Lathyrus aphaca
Lathyrus clymenum
Lathyrus laevigatus subsp. occidentalis
Lathyrus latifolius
Lathyrus linifolius
Lathyrus niger
Lathyrus ochrus
Lathyrus pannonicus.
Lathyrus pratensis
Lathyrus saxatilis
Lathyrus setifolius
Lathyrus sylvestris subsp. pyrenaicus
Lathyrus tingitanus
Lathyrus tuberosus
Lathyrus vernus
Lathyurus filiformis
Lotus angustissimus
Lotus corniculatus
Lotus corniculatus subsp. alpinus
Lotus creticus
Lotus edulis
Lotus ornithopodioides
Lotus pedunculatus
Lupinus angustifolius
Lupinus micranthus
Lupinus polyphyllus
Medicago arabica
Medicago arborea
Medicago lupulina
Medicago marina
Medicago minima
Medicago orbicularis
Medicago polymorpha
Medicago sativa
Medicago sativa
Medicago sativa subsp. varia
Meliloto albus
Melilotus indicus
Melilotus officinalis
Melilotus spicatus
Melilotus sulcatus
Onobrychis saxatilis
Onobrychis supina
Onobrychis viciifolia
Ononis aragonensis
Ononis aragonensis
Ononis cristata
Ononis fruticosa
Ononis minutisima
Ononis pubescens
Ononis reclinata
Ononis rotundifolia
Ononis spinosa
Ononis spinosa
Ononis striata
Ononis tridentata
Ononis viscosa subsp. breviflora
Ononix natrix
Ornithopus compressus
Oxytropis campestris
Oxytropis neglecta
Parkinsonia aculeata. (Alòcton)
Psoralea bituminosa
Retama monosperma
Retama sphaerocarpa
Robinia hispida. (Alòcton)
Robinia pseudoacacia. (Alòcton)
Sarothamnus arboreus subsp. catalaunicus
Sarothamnus scoparius
Scorpiurus muricatus
Sophora japonica. (Alòcton)
Spartium junceum
Tetragonolobus maritimis subsp. hirsutus
Tetragonolobus maritimus
Tetragonolobus purpureus
Tipuana tipu. (Alòcton)
Trifolium alpinum
Trifolium angustifolium
Trifolium arvense
Trifolium badium
Trifolium campestre
Trifolium fragiferum
Trifolium glomeratum
Trifolium hybridum
Trifolium incarnatum
Trifolium medium
Trifolium montanum
Trifolium nigrescens
Trifolium ochroleucon
Trifolium pratense
Trifolium repens
Trifolium rubens
Trifolium scabrum
Trifolium spadiceum
Trifolium stellatum
Trifolium suffocatum
Trifolium thalii
Ulex parviflorus subsp. parviflorus
Vicia benghalensis
Vicia bithynica
Vicia cracca
Vicia cracca
Vicia disperma
Vicia faba
Vicia hybrida
Vicia lathyroides
Vicia lutea
Vicia onobrychioides
Vicia pannonica subsp. striata
Vicia peregrina
Vicia pyrenaica
Vicia sativa
Vicia sepium
Vicia villosa subsp pseudocracca
Wisteria sinensis


Passifloràcies
Passiflora caerulea


Peoniàcies

Un sol gènere en Catalunya i que no esta massa extens.
Plantes de tija erecta, ramificades i pubescents i no sobrepassa els 60 cm
Les fulles estan alternes i compostes, dividides en lòbuls i les flors
tenen entre 6 i 10 pètals i els sèpals molt més petits i nombrosos estams.
Solen ser emprades en jardineria.


Paeonia officinalis subsp. microcarpa


Phytolaccàcies
Phytolacca dioica. (Alòcton)


Pinàcies
Abies alba. (Autòcton)
Abies pinsapo. (Alòcton)
Larix decidua
Picea abies. (Autòcton)
Picea pungens. (Alòcton)
Pinus canariensis. (Alòcton)
Pinus halepensis. (Autòcton)
Pinus mugo subsp. uncinata
Pinus pinaster. (Autòcton)
Pinus pinea. (Autòcton)
Pinus sylvestris. (Autòcton)
Pseudotsuga menziesii. ( Alòcton )


Pirolàcies
Monotropa hypopitys
Pyrola chlorantha
Pyrola minor
Pyrola secunda
Pyrola uniflora


Pittosporàcies
Pittosporum tobira


Plantaginàcies
Plantago afra
Plantago albicans
Plantago coronopus
Plantago crassifolia
Plantago lagopus
Plantago lanceolata
Plantago major
Plantago maritima subsp. serpentina
Plantago media
Plantago monosperma
Plantago sempervirens
Plantago subulata
Plantago subulata subsp. holosteum


Platanàcies
Un sol gènere, d’origen americà i altres de sud est d’Europa, es troba en
les nostres terres que reuneix en sis espècies d’arbres caducifolis.
Aquest arbres es trobant a sovint plantats en carrers i avingudes per la seva ombra,
altres en boscs caducifolis i frescals de les contrades mediterrànies.
Poden arribar a mesurar 40 metres.


Platanus orientalis. var. acerifolia. (Alòcton)


Plumbaginàcies
Son herbes o arbusts propis d’indrets àrids o salins i que en Catalunya només tenen quatre gèneres representatius. Plumbago , Limoniastrum, Limonium i Armeria.
Tenen les flors liles, rosades, púrpura o blanquinoses, pentàmeres i actinomorfes, els sèpals soldats i rodejades de petites bràctees; fulles basals i caulinars alternes.
Limonium esta força distribuït i es molt difícil de determinar per la seva hibridació,
Encara que bastant afí a Limoniastrum.
Armeria fa uns capítols florals molt atapeïts, te les fulles molt més primes moltes espècies semblants.
Plumbago es més escàs i fa uns matolls amples de flors violàcies per els marges de camins. Una espècie es cultivada en jardineria i a sovint naturalitzada en molts indrets del litoral....Plumbago europaea.
Armeria alliacea
Armeria alliacea subsp. ruscinonensis
Limoniastrum monopetalum
Limonium gibertii
Limonium hibericum
Limonium spp
Limonium tremolsii
Plumbago auriculata
Plumbago auriculata.
Plumbago europaea


Poligalàcies
Un sol gènere creix en les nostres terres, de poca alçada i de caràcter herbaci;
Polygala, amb nou espècies, flors cridaneres, de petita mida i zigomorfes.
Algunes més son cultivades com ornamentals i rarament natutalitzades.

Polygala alpina
Polygala calcarea
Polygala monspeliaca
Polygala myrtifolia
Polygala rupestris
Polygala vayredae
Polygala vulgaris
Polygala vulgaris
Polygala vulgaris subsp. alpestris


Poligonàcies
Oxyria digyna
Polygonum alpinum
Polygonum aubertii
Polygonum aviculare
Polygonum bistorta
Polygonum capitatum
Polygonum convolvulus
Polygonum equisetiforme
Polygonum maritimum
Polygonum persicaria
Polygonum salicifolium
Polygonum viviparum
Rumex acetosa
Rumex acetosella
Rumex bucephalophorus
Rumex conglomeratus
Rumex crispus
Rumex pseudoalpinus
Rumex pulcher
Rumex scutatus


Polipodiàcies
Adiantum capillus-veneris
Anogramma leptophylla
Asplenium adiantum-nigrum
Asplenium fontanum
Asplenium marinum
Asplenium obovatum
Asplenium onopteris
Asplenium ruta-muraria
Asplenium septentrionale
Asplenium trichomanes
Asplenium viride
Blechnum spicant
Ceterach officinarum
Cheilanthes acrostica
Cheilanthes maderensis
Cheilanthes vellea
Cryptogramma crispa
Cystopteris fragilis
Dryopteria filix-mas
Dryopteris filix-mas subsp. oreades
Dryopteris villarri subsp. submontana
Gymnocarpium dryopteris
Gymnocarpium robertianum
Nephrolepis cordifolia
Notholaena marantae
Pellaea calomelanos
Phyllitis sagittata
Phyllitis scolopendrium
Polypodium vulgare subsp. vulgare
Polypodium vulgare subsp. interjectum
Polypodium vulgare subsp serrulatum
Polystichum aculeatum
Polystichum setiferum
Polysticum lonchitis
Pteridium aquilinum
Pteris cretica sub crispata
Thelypteris palustris


Pontederiàcies
Pontederia cordata


Portulacàcies
Montia fontana
Portulaca oleracea


Portulàcies
Portulacaria afra


Posidoniàcies
Posidonia oceanica


Potamogetonàcies
Potamogeton densus
Potamogeton natans


Primulàcies
Família distribuïda per les regions temperades de l’hemisferi boreal i que deu gèneres comparteixen l’espai en les nostres terres.
Primula, Androsace, Soldanella, Cyclamen, Lysimachia, Asterolinon, Anagallis, Coris
i Samolus; Plantes herbàcies que no sobrepassen mig metre, tret de Lysimachia,
fulles basals enteres, dentades o no i tija nua; les flors son pentàmeres, actinomorfes i poden estar emarginades o no.
Les tres primeres creixen en l’alta muntanya i les altres en jonqueres, pradells humits i brolles.

Anagallis arvensis
Anagallis arvensis
Anagallis arvensis
Anagallis arvensis subsp foemina
Anagallis monelli subsp monelli
Anagallis tenella
Androsace carnea
Androsace vandellii
Androsace villosa
Asterolinon linum-stellatum
Coris monspeliensis
Coris monspeliensis
Cyclamen persicum
Lysimachia ephemerum
Lysimachia nemorum
Lysimachia vulgaris
Primula acaulis
Primula elatior
Primula elatior subsp intrincata
Primula farinosa
Primula hirsuta
Primula integrifolia
Primula latifolia
Primula veris
Primula vitaliana
Primula x polyantha
Samolus valerandi
Soldanella alpina


Proteàcies
Grevillea robusta. (Alòcton)


Punicàcies

Petita família d’arbres amb un sol gènere, però prou conegut a les nostres terres,
Punica granatum, la popular magrana de flors molt vistoses, pètals vermells i arrugats
amb fulles lluents i fosques.
Cultivat des de temps antics i també assilvestrada per indrets del sud del país;
També en te diverses especies nanes en jardineria.

Punica granatum var. nana
Punica granatum. (Autòcton)


Quenopodiàcies

Una dotzena de gèneres hi son en les nostres terres.
Son plantes de mitjana alçada fins a 2 metres; ramificades, punxants o no, de tiges reptants o ascendents que poden ser pruïnoses o no.
Les fulles son enteres, dentades o lobulades i de disposició alterna, algunes oposades; blanes o suculentes rarament piloses.
Les flors son molt petites, poc aparents i estan reunides en inflorescències terminals o no; també disposades en les axil•les foliars
Son plantes considerades “males herbes” dins els camps de conreus, encara que algunes son força conreades per aliment, com espinacs i bledes:
Creixen en terrenys ruderals rics en nitrogen, marges de camí de bestiar, femers etc etc i altres en terrenys força salins

Arthrocnemum fruticosum
Atriplex halinus
Atriplex patula
Atriplex portulacoides
Atriplex prostrata
Atriplex tatarica
Beta maritima
Beta vulgaris
Chenopodium album
Chenopodium ambrosioides
Chenopodium bonus-henricus
Chenopodium murale
Chenopodium opulifolium
Chenopodium polyspermum
Chenopodium urbicum
Chenopodium vulvaria
Halimione portulacoides
Kochia prostrata
Kochia scoparia
Kochia scoparia subsp culta
Salicornia patula
Salsola kali
Salsola soda
Salsola vermiculata
Suaeda maritima
Suaeda splendens
Suaeda vera


Rafflesiàcies
Sent una família tropical o subtropical, en Catalunya només tenim un gènere;
Cytinus, gènere de plantes hemiparàsites del gènere Cistus, de curta alçada i
que creix gairebé soterratat a la tija del seu hoste.
Flors unisexuals, on les peces petaloides han substituït als pètals, estan rodejades de bràctees vermelles.

Cytinus ruber


Ramnàcies
Paliurus spina-christi
Rhamnus alaternus
Rhamnus alpina
Rhamnus lycioides
Rhamnus pumila
Rhamnus saxatilis
Ziziphus jujuba. (Alòcton)


Ranunculàcies
No és una família amb molt generes a Catalunya; no arriba a una vintena,
però si te unes característiques molt interessants.
Son plantes herbàcies amb la tija erecta i ramificada; també en hi ha de lianes
de caràcter llenyós; poden ser piloses o no.
Les fulles solen ser alternes i compostes, encara que les hi han de simples i les seves flors poden ser actinomorfes ( Ranunculus, Adonis, Anemone...) o zigomorfes
( Aquilegia, Delphinium, Aconitum ..); poden tenir 5 sèpals lliures, alguns transformats amb peces petaloides ( tèpals); alguns tenen 5 pètals, alguns transformats en nectaris.
En si tenen una diversitat estructural en les flors

Aconitum anthora
Aconitum napellus subsp. vulgare
Aconitum vulparia
Actaea spicata
Adonis aestivalis subsp squarrosa
Adonis flammea
Adonis microcarpa
Adonis pyrenaica
Adonis vernalis
Anemone alpina
Anemone alpina subsp. apiifolia
Anemone hepatica
Anemone hepatica
Anemone narcissiflora
Anemone nemorosa
Anemone palmata
Anemone pulsatilla subsp rubra
Anemone ranunculoides
Anemone vernalis
Aquilegia viscosa subsp. montsicciana
Aquilegia vulgaris
Aquilegia vulgaris
Aquilegia vulgaris subsp paui
Caltha palustris
Clematis flammula
Clematis integrifolia
Clematis recta
Clematis vitalba
Delphinium ajacis
Delphinium ajacis
Delphinium ajacis
Delphinium bolosii
Delphinium elatum subsp. montana
Delphinium peregrinum subsp. verdunense
Delphinium pubescens
Helleborus foetidus
Helleborus niger
Helleborus viridis
Isopyrum thalictroides
Nigella damascena
Ranunculus aconitifolius
Ranunculus alpestris
Ranunculus amplexicaulis
Ranunculus aquatilis
Ranunculus auricomus subsp. envalirensis
Ranunculus bulbosus
Ranunculus ficaria
Ranunculus ficaria subsp. ficariiformis
Ranunculus flammula
Ranunculus glaciaris
Ranunculus gramineus
Ranunculus montanus subsp. gouanii
Ranunculus muricatus
Ranunculus parnassifolius
Ranunculus parnassifolius subsp. heterocarpus
Ranunculus parviflorus
Ranunculus platanifolius
Ranunculus pyrenaeus
Ranunculus repens
Ranunculus sceleratus
Ranunculus thora
Ranunculus trichophyllus
Ranunculus tripartitus
Thalictrum aquilegifolium
Thalictrum minus
Thalictrum tuberosum
Trollius europaeus


Resedàcies
Aquesta família de caràcter mediterrani te dos gèneres en Catalunya,
Reseda i Sesamoides, amb vuit espècies repartides per les contrades
litorals i seques continentals, altres pujant fins l’estatge subalpí.
Tenen fulles enteres o dividides, oposades o esparses i roseta basal;
Les flors agrupades en espiga terminal, tenen els pètals dividits en lacínies curtes i primes

Reseda alba
Reseda glauca
Reseda lutea
Reseda luteola
Reseda phyteuma
Reseda stricta
Reseda suffrticosa
Sesamoides interrupta


Rhamnàcies
Ceanoto thyrsiflorus


Rosàcies
Agrimonia eupatoria
Alchemilla alpina
Alchemilla saxatilis
Amelanchier ovalis
Aphanes spp
Aruncus dioicus
Chaenomeles japonica
Cotoneaster lacteus
Cotonoaster horizontalis
Cotonoaster integerrimus
Cotonoaster tomentosus
Crataegus monogyna
Cydonia oblonga
Dryas octopetala
Filipendula ulmaria
Filipendula vulgaris
Fragaria ananassa
Fragaria vesca
Geum montaum
Geum pyrenaicum
Geum rivale
Geum sylvaticum
Geum urbanum
Mespilus germanica
Potentilla alchimioides
Potentilla argentea
Potentilla brauneana
Potentilla caulescens
Potentilla cinerea subsp. vellutina
Potentilla crantzii subsp latestipula
Potentilla erecta
Potentilla fruticosa
Potentilla fruticosa
Potentilla hirta
Potentilla micrantha
Potentilla montana
Potentilla neumanniana
Potentilla nivalis
Potentilla palustris
Potentilla pensylvanica subs. pensylvanica
Potentilla pyrenaica
Potentilla reptans
Potentilla rupestris
Potentilla sterilis
Prunus avium
Prunus avium. (Autòcton)
Prunus cerasifera var. pissardii. (Alòcton)
Prunus domestica. (Autòcton)
Prunus dulcis. (Autòcton)
Prunus lusitanica
Prunus padus (Autòcton )
Prunus persica
Prunus persica var. nectarina
Prunus prostrata
Prunus serratula. (Alòcton)
Prunus spinosa
Pyracantha angustifolia
Pyracantha coccinea
Pyrus calleryana
Pyrus communis
Pyrus communis subsp. pyraster. (Autòcton)
Pyrus malus subsp. mitis. ( domestica )
Pyrus malus subsp. sylvestris. (Autòcton)
Pyrus spinosa. (Autòcton)
Rosa glauca
Rosa moschata
Rosa pendulina
Rosa pimpinellifolia
Rosa pouzinii
Rosa sempervirens
Rubus caesius
Rubus canescens
Rubus idaeus
Rubus ulmifolius
Sanguisorba minor
Sanguisorba officinalis
Sibbaldia procumbens
Sorbus aria
Sorbus aucuparia
Sorbus domestica
Sorbus torminalis. (Autòcton)
Spiraea arguta
Spiraea crenata subsp. parviflora
Spiraea japonica


Rubiàcies
Asperula cynanchica
Asperula cynanchica subsp pyrenaica
Asperula hirta
Crucianella maritima
Cruciata glabra
Galium aparine
Galium brockmannii
Galium cometerhizon
Galium cruciata
Galium lucidum subsp. fruticescens
Galium maritimum
Galium odoratum
Galium palustre
Galium pumilum subsp pinetorum
Galium pusillum
Galium pyrenaicum
Galium uliginosum
Galium verrucosum
Galium verum
Rubia peregrina
Sherardia arvensis
Valantia muralis


Rutàcies
Estesa família més coneguda per els seus arbres fruiters que per altres plantes;
A les nostres terres tenim tres gèneres, Ruda, Haplophyllum i Dictamnus, matollets que no sobrepassen el metre d’alçada.
Cultivats per els seus fruits tenim Citrus , amb totes les seves varietats, taronger, mandariner, llimoner i aranger.

Citrus aurantium
Citrus deliciosa
Citrus limon.
Citrus sinensis
Dictamnus albus
Dictamnus hispanicus
Haplophyllum linifolium subsp. linifollium
Ruta chalepensis


Salicàcies
Popolus alba. (Autòcton)
Popolus nigra. (Autòcton)
Popolus tremula. (Autòcton)
Salix alba subsp. alba (Autòcton)
Salix atrocinerea
Salix aurita
Salix babylonica. (Alòcton)
Salix caprae
Salix elaeagnos subsp. angustifolia
Salix herbacea
Salix pyrenaica
Salix reticulata
Salix retusa
Salix tarraconensis


Salviniàcies
Salvinia natans


Santalàcies
Osyris alba
Thesium alpinum
Thesium humifusum
Thesium pyrenaicum


Sapindàcies
Família subtropical bastant introduïda per el seu caràcter ornamental, degut a la vistositat dels seus fruits i per la seva ombra en carrers i jardins.
No arriba a naturalitzar-se.

Koelreuteria paniculata. (Alòcton)


Sarraceniàcies
Sarracenia flava
Sarracenia purpurea


Saxifragàcies
Família subtropical bastant introduïda per el seu caràcter ornamental, degut a la vistositat dels seus fruits i per la seva ombra en carrers i jardins.
No arriba a naturalitzar-se.


Bergenia crassifolia
Chrysosplenium oppositifolium
Deutzia magnifica
Escallonia rubra
Parnassia palustris
Philadelphus coronarius
Ribas uva-crispa
Ribes alpinum
Ribes petraeum
Saxifraga aizoides
Saxifraga aquatica
Saxifraga aspera
Saxifraga bryoides
Saxifraga caesia
Saxifraga callosa subsp. catalaunica
Saxifraga clusii subsp. clusii
Saxifraga fragilis
Saxifraga geranoides
Saxifraga granulata
Saxifraga intricata
Saxifraga longifolia
Saxifraga media subsp. media
Saxifraga moschata
Saxifraga oppositifolia
Saxifraga paniculata
Saxifraga pentadactylis subso pentadactylis
Saxifraga praetermissa
Saxifraga pubescens
Saxifraga rotundifolia
Saxifraga stellaris subsp robusta
Saxifraga umbrosa
Saxifraga vayredana


Selaginel·làcies
Selaginella selaginoides


Simarubàcies
Un sol gènere en les nostres contrades, però força estés.
Ailanthus, un arbre al•lòcton que pot arribar a 20 metres i plantat
per evitar l’erosió del terra i amplament naturalitzat.
Les flors son petites reunides en petis raïms, però els fruits quan son
madurs son força cridaneres.

Ailanthus altissima. (Alòcton)


Solanàcies
Atropa baetica
Atropa belladona
Aucuba japonica var. crotonifolia
Brugmansia sanguinea
Capsicum annuum
Cestrum parqui
Datura inoxia
Datura stramonium
Hyoscyamus
Hyoscyamus albus
Lycium chinense
Lycium europaeum
Nicotiana glauca
Nicotiana tabacum
Petunia x hybrida
Physalis alkekengi
Physalis minima
Physalis philadelphica
Solanum bonariense
Solanum chenopodioides
Solanum dulcamara
Solanum elaeagnifolium
Solanum lycopersicum
Solanum melongera
Solanum nigrum
Solanum pseudocapsicum
Solanum rantonnetti
Solanum tuberosum
Whitania somnifera


Sterculiàcies
Brachychiton populneus. (Alòcton)


Strelitziàcies
Strelitzia nicolai
Strelitzia reginae


Taxàcies
Família és molt antiga i estesa per zones temperades i subtropicals de l’hemisferi boreal,amb una sola espècie en Europa, Taxus baccara.
Arbres i grans arbusts, generalment dioics, de fulla perenne i fulles estretes

Taxus baccara. ( Autòcton)


Taxodiàcies
Sequoia sempervirens. (Alòcton)


Tifàcies
Typha angustifolia
Typha latifolia


Tiliàcies
Tilia cordata. (Autòcton)
Tilia platyphyllos


Timeleàcies
Aquesta família bastant repartida per zones càlides i temperades de tot el mon,
en les nostres terres te dos gèneres ben definits. Daphne i Thymelaea.
Son arbustives i de mida mitjana; fulles alternes i les flors, amb 4 peces sepalines,
que fan de corol•la, groguenques i no massa cridaneres en Thymelaea.
Daphne te alguna espècie amb les flors rosades .
Creixen de les contrades mediterrànies fins l’estatge subalpí, entre brolla, boscs humits i prats de muntanya.

Daphne alpina
Daphne eneorum
Daphne gnidium
Daphne laureola
Daphne mezereum
Thymelaea dioica
Thymelaea hirsuta
Thymelaea pubescens
Thymelaea tinctoria


Trapàcies
Aquesta petita família nomes te un sol gènere repartit per bona part d´Africa i
Euràsia i nomes es troba surant en alguns llocs dels aiguamolls de l’Empordà,
encara que recentment no ha estat retrobada.
Trapa natans es una planta herbàcia aquàtica, amb flors radiades de 4 pètals i fulles
en roseta.

Trapa natans


Tropeolàcies
Tropaeolum majus


Ulmàcies
Celtis australis.
Ulmus minor. (Autocton)


Umbel·líferes


Gran família molt característica per les seves inflorescències que li donen el nom. i que en el nostre país ens presenta més de seixanta gèneres.
Com a característiques principals , tenen les flors pentàmeres, blanques, grogues o rosades, petites, reunides en una inflorescència més o menys atapeïda i rodejada de bràctees o no, amb forma de para-sol o ombrel•la i aquesta a la vegada amb un llarg peduncle anomenat radi, s’insereix en un punt terminal de la tija junt a altres radis, en aquest punt també poden haver bràctees.
Ben mirat sembla com una gran ombrel•la formada per petites ombrel•les.
Tiges erectes, ramificades o no; fulles alternes, dividides en folíols prims, altres d’amples i altres d’aguts; la tija generalment, glabrescents, pot estar solcada o no.
Tenen uns fruits molt característics sense el que no es poden determinar les espècies.
Creixen arreu, en prats de dalla, tarteres, marges d’aigua, herbassars ruderals, meses i
roques litorals.

Anethum graveolens
Angelica razulii
Angelica sylvestris
Anthriscus sylvestris
Apium graveolens
Apium nudiflorum
Astrancia major
Astrancia minor
Bifora radians
Bupleurum angulosum
Bupleurum baldense
Bupleurum falcatum
Bupleurum fruticescens
Bupleurum fruticosum
Bupleurum ranunculoides subsp. gramineum
Bupleurum rigidum subsp rigidum
Bupleurum rotundifolium
Bupleurum tenuissimum
Carum carvi
Caucalis platycarpos
Chaerophyllum aureum
Chaerophyllum hirsutum
Conium maculatum
Conopodium majus
Crithmum maritimum
Daucus carota
Daucus carota subsp. sativus.
Daucus gingidium
Dethawia splendens
Echinophora spinosa
Endressia pyrenaica
Eryngium bourgatii
Eryngium campestre
Eryngium maritimum
Ferula communis
Foeniculum vulgare
Heracleum sphondylium subsp. pyrenaicum
Heracleum sphondyllum
Laserpitium gallicum
Laserpitium latifolium
Laserpitium nestleri
Laserpitium siler
Ligusticum lucidum
Meum athamanticum
Molopospermum peloponnesiacum
Myrrhis odorata
Oenanthe fistulosa
Oenanthe lachenalii
Opopanax chironium
Orlaya daucoides
Orlaya grandiflora
Pastinava sativa subsp. sylvestris
Peucedanum ostruthium
Peucedanum schottii
Pimpinella major
Pseudorlaya pumila
Ptychotis saxifraga
Sanicula europaea
Scandix pectem-veneris
Selinum pyrenaeum
Seseli annuum subsp. annuum
Seseli montanum
Seseli tortuosum
Sison amomum
Smyrnium olosatrum
Thapsia villosa
Tordylium maximum
Torilis arvensis
Torilis japonica
Trinia glauca
Xatardia scabra


Urticàcies

Dos gèneres pertanyen a les nostres terres, Urtica i Parietaria.
Tenen un caràcter herbaci; tenen la tija erecta sense ramificar-se i
fulles oposades ( Urtica), dentades o serrades i ( Parietaria), totes
enteres.
Les flors, gens cridaneres, s’agrupen en petits raïms o per els voltants
de la tija, sent plantes dioiques
L’empipadora Urtica te la tija i fulles plena de pels hirsuts urticants i
la Parietaria no .

Parietaria officinalis subsp. judaica
Urtica dioica
Urtiga urens


Valerianàcies
Centranthus angustifolius subsp. lecoqii
Centranthus calcitrapae
Centranthus ruber
Valeriana apula
Valeriana montana
Valeriana montana subsp. tripteris
Valeriana montana subsp. tarraconensis.
Valeriana officinalis
Valeriana officinalis
Valeriana pyrenaica
Valeriana tuberosa
Valerianella coronata
Valerianella sp.


Verbenàcies
Petita família de plantes herbàcies o arbustives amb 3 gèneres en el nostre país.
Tenen les flors irregulars, sent zigomorfes i tenen 5 pètals desiguals i les fulles estan oposades o verticil•lades i son enteres o no.
L’espècie Lantana camara emprada en jardineria i rarament naturalitzada,resulta
tòxica.
L’espècie Lippia triphylla, popularment coneguda com marialluïsa, es àmpliament utilitzada com medicinal.

Lantana camara
Lantana camara
Lantana camara
Lippa nodiflora
Lippia triphylla
Verbena officinalis
Verbena supina
Vitex agnus-castus


Violàcies
Família ben repartida per bona part del mon i en el nostre país, nomes un sol
gènere amb una vintena d’espècies; Viola, encara que per la disposició dels
pètals les flors poden ser Viola, dos a munt i tres a vall o Pensament si te quatre
pètals a munt i un a vall.
Plantetes herbàcies, zigomorfes, pentàmeres i amb fulles basals, estipulades o no;
una sola espècie lignificada, V. Arborescens
Tenen un espero característic on es guarda el nèctar
Els pensaments son molt preuats en jardineria per els seus colors tan cridaners i acostumen a hibridar-se força.

Viola arborescens
Viola biflora
Viola bubaniii
Viola cenisia subsp. lapeyrousiana
Viola cornuta
Viola palustris
Viola rupestris
Viola suavis subsp. catalonica
Viola tricolor subsp. arvensis
Viola tricolor subsp. minima
Viola tricolor subsp. subalpina
Viola willkommii
Viola x wittrockiana


Vitàcies
Un sol gènere cultivat en les nostres terres per els seus fruits, Vitis;
liana amplament coneguda i que acostuma a escapar-se de conreu,
naturalitzant-se per marges.
També creixen races silvestres.
Una altre gènere es cultivat com ornamental per el color del seu fullatge i a sovint naturalitzat en tanques, marges i bardisses. Parthenocissus

Parthenocissus quinquefolia
Vitis vinifera


Zigofil·làcies
Petita família estesa per zones tropicals, subtropicals i temperades del planeta i que a Catalunya només esta representada per tres gèneres, entre herbes i matolls.
Peganum, Tribulus i Zigophyllum.
Es tracte de plantes que no passen de vuitanta centímetres i que creixen en terres ruderals i salines.

Peganum harmala
Tribulus terrestris
Zygophyllum album

  PRESENTACIÓ
  UTILITZACIÓ
  VOCABULARI
  BIBLIOGRAFIA
  ENLLAÇOS
  CONTACTE
  INDEX CRIPTÒGAMES
  INDEX FANERÒGAMES
  INDEX CATALÀ
  ÍNDICE CASTELLANO
  INDEX FAMILIES
  INDEX ARBRES
  REMEIERES I COMESTIBLES
  INDEX ORNAMENTALS
  FOTO DE PORTADA