Tria un color per a començar la recerca
Flors de color blanc 

FLORS
SILVESTRES
DE CATALUNYA

  INDEX FAMILIES per Joan Altimira i Noguero 
 

 
Sel·lecciona la flor pel seu nom per accedir a la fitxa descriptiva


Acantàcies
Aquesta gran família esta principalment en zones tropicals i té a prop de 250 gèneres amb 2.500 espècies, de les quals nosaltres només tenim una; Acanthus mollis.
Les acantàcies poden ser arbres, arbusts o plantes herbàcies, de fulles simples i oposades. Les flors són zigomorfes amb els sèpals parcialment soldats i la corol•la bilabiada; reunides en una espiga grossa i bracteada.

Acanthus mollis
Aphelandra squarrosa
Crossandra infundibuliformis
Fittonia verschaffeltii


Aceràcies
Petita família d’arbres i arbusts repartits per l’hemisferi boreal i Xina i utilitzats en fusteria; tenen fulles amples, generalment simples.
Només tenim un gènere amb cinc espècies de planifolis i altres de cultivats en parcs i avingudes.

Acer campestre. (Autòcton)
Acer monspessulanum. (Autòcton)
Acer negundo. (Alòcton)
Acer opalus subso granatense
Acer opalus subsp opalus (Autòcton)
Acer platanoides. (Autòcton)
Acer pseudoplatanus. (Autócton)
Acer saccharinum. (Alòcton)


Agavàcies
Aquesta família d’origen tropical i subtropical viuen en zones àrides i no hi ha cap
gènere en Europa, només tenim el gènere Agave, amplament naturalitzat en platges i terres seques interiors, sent una espècie invasora.
Tenen fulles amples i llargues, plenes de dents punxants i reunides en roseta basal, florin en una inflorescència alta i atapeïda al cap d’alguns anys.
Altres son utilitzats en jardineria.

Agave americana
Agave americana subsp. marginata
Agave salmiana var. ferox
Dracaena cincta
Dracaena demerensis
Dracaena draco
Dracaena fragans var. massangeana
Yucca gloriosa
Yucca variegata


Aizoàcies
Aquesta família només es fa en terres seques subtropicals i malgrat
en tenim algunes de naturalitzades, sol en hi ha una espècie autòctona
en terres seques de Lleida .
Aizoon hispanicum.
Plantes reptants, fulles simples i crasses i flors vistoses.
Moltes son emprades en jardineria i assilvestrades a sovint,
cas de Carpobrotus edulis,agressiva i invasora cap les plantes
autòctones del litoral.

Aizoon hispanica
Aptenia cordifolia
Carpobrotus edulis
Carpobrotus edulis
Drosanthemum floribundum
Lampranthus glaucoides
Lampranthus roseus


Alismatàcies
Família de plantes aquàtiques o de terrenys molt humits, que compren un
centenars de gèneres i que en les nostres terres només en tenim cinc,
Sagittaria, Damasonium, Luronium, Baldellia i Alisma.
Algunes d’elles, molt rares o extingides per el canvi del seu habitat.

Alisma plantago-aquatica
Baldellia ranunculoides
Butomus umbellatus
Luronium natans


Amarantàcies
Aquesta família de tendència tropical o subtropical té a prop d’una
dotzena d’especies en les nostres terres, en dos gèneres,
Amaranthus i Alternanthera.
Es tracte de plantes herbàcies que no sobrepassen el metre d’alçada i que es desenvolupen en terrenys ruderals, calcigats i femers.
Les seves flors, gens cridaneres tenen els tèpals membranosos i aguts com
les bràctees.

Amaranthus albus
Amaranthus blitoides
Amaranthus muricatus
Amaranthus retroflexus
Amaranthus spinosus
Calathea makoyana
Celosia argentea Var. cristata
Celosía plumosa


Amaril·lidàcies
Família estesa per zones tropicals, subtropicals i temperades càlides i
que en les nostres contrades té cinc gèneres amb una desena d’espècies.
Tenen les fulles basals estretes, els òrgans subterranis (geòfits) i
les flors molt cridaneres agrupades en petits ramells amb sis peces
lliures disposades en dos verticils,(tèpals);
algunes espècies tenen la corol•la soldada.
Molt utilitzats en jardineria i a vegades assilvestrats; solen hibridar-se.

Clivia cyrtanthiflora
Clivia miniata
Galanthus nivalis
Hippeastrum vittatum
Hippeastrum vittatum var. red lion
Leucojum aestivum
Narcissus assoanus
Narcissus bridal crown
Narcissus dubius
Narcissus poeticus
Narcissus pseudonarcissus subps. pallidiflorus
Narcissus pseudonarcissus subsp. bicolor
Narcissus pseudonarcissus. subsp moschatus
Narcissus psudonarcissus subsp pseudonarcissus
Narcissus serotinus
Narcissus tazetta subsp tazetta
Narcissus tazetta var papyraceus
Narcissus triandrus
Narcissus triandrus
Pancratium maritimum
Sternbergia lutea
Sternbergia colchiciflora


Anacardiàcies
Família tropical i subtropical amb dos gèneres en les nostres terres,
Pistacia i Rhus.
Arbusts que poden arribar a vuit metres, encara que Rhus sol ser més petit.
Flors molt petites en panícules molt vistents i fulles dividides en folíols.
Un altres gènere sol estar present plantat en els jardins, Schinus molle,
arbre de mitjana alçada i flors en raïms penjants.

Pistacia lentiscus
Pistacia terebinthus
Rhus coriaria
Schinus molle. (Alòcton)


Apocinàcies
Estesa por zones tropicals i temperades, aquesta família té dos generes en la nostra terra, Nerium i Vinca.
Son arbustives, arbres i herbes lianoides amb fulles enteres, oposades o verticil•lades, sent actinomorfes, pentàmeres i poden tenir flors solitàries o reunides en petits ramells
Algunes espècies solen plantar-se en parcs i jardins.

Adenium obesum
Carissa macrocarpa
Catharanthus roseus
Nerium oleander
Nerium oleander
Nerium oleander
Trachelospermum jasminoides
Vinca difformis
Vinca major


Aquifoliàcies
Un únic representant en la nostra terra d’aquesta família d arbres i arbusts.
Tenen la dispersió per les terres tropicals i regions temperades.
Ilex aquifolium pot arribar a ser un arbret de 10 a 12 metres, amb fulles
perennes.

Ilex altaclerensis
Ilex aquifolium


Aracàcies
Epipremnun aureus


Aràcies
Gran família tropical força diversificada i que en Catalunya només ens presenta dos gèneres. Arum i Arisarum.
Les seves flors no tenen pètals, si no les flors reunides en carnoses inflorescències (espàdix) i recoberta una grossa bràctea (espata) molt cridanera; altres tenen l´espata soldada en forma de tub encaputxat.
Tenen els òrgans subterranis.
Moltes espècies s’utilitzen en jardineria i rarament poden naturalitzar-se,
Zantedeschia o lliri d’aigua i Alocasia gigantea.

Aglaonema pictum
Alocasia macrorrhiza
Anthurium andreanum
Anthurium andreanum var. alba
Arisarum vulgare
Arum italicum
Dieffenbachia maculata
Monstera deliciosa
Spathyphyllum wallisii
Zantedeschia aethiopica


Araliàcies
Estesa família d´arbres i arbusts tropicals i que en Europa i les nostres
terres només te un gènere representatiu, la coneguda heura ; tenen les fulles
esparses i flors petites reunides en capítols.
En jardineria sol cultivar-se Fatsia japonica de fulles molt més grans i palmades,
diverses heures i arbusts del gènere Schefflera.

Fatsia japonica
Hedera arborea
Hedera canariensis
Hedera helix
Hedera helix subsp. rhizomatifera
Schefflera actinophylla
Schefflera arboricola


Araucariàcies
Aquesta família de coníferes esta pràcticament restringida a l’hemisferi austral, tenint tres gèneres.
Poden tenir més de cinquanta metres i viure força anys, de capçada simètrica i cònica i en les nostres terres només estan plantats en jardins i parcs.

Araucaria araucana. ( Alòcton )
Araucaria excelsa. ( Alòcton)


Aristoloquiàcies
Herbes poc cridaneres, però de flors peculiars.
Tiges prostrades ascendents amb les fulles alternes i cordiformes.
Les flors poden ser solitàries o en grups de dos i no tenen
cobertes exteriors ( pètals , sèpals.), però si una peça columnar
on romanen els estams.
Aquestes extravagants flors son molt apreciades de jardineria.

Aristolochia clematitis
Aristolochia pistolochia
Aristolochia rotunda


Asclepiadàcies
Família intertropical diversificada d’arbres, arbust, lianes i herbes i que en les
nostres terres té quatre gèneres, alguns d’ells força naturalitzats.
Gomphocarpus, Araujia, Cynanchum i Vincetoxicum.
Tenen les fulles enteres, simples i estan oposades o verticil•lades; les flors son radiades amb cinc pètals.

Araujia sericefera
Caralluma europaea
Cynanchum acutum
Gomphocarpus fruticosus
Vincetoxicum hirundinaria
Vincetoxicum nigrum


Auriculàries
Auricularia auricula-judae


Azol·làcies
Família propera a les falgueres amb un sol gènere en tot el mon i set espècies.
Es desenvolupa en medis aquàtics, tant rius com estanys o embassaments i
pot resultar com una mala herba, com pot servir fer fertilitzar camps d´arròs.

Azolla


Balsaminàcies
Família estesa per tot el mon i que només té dos gèneres; flors zigomorfes amb els pètals soldats i els sèpals lliures ; en les nostres terres només una espècie ens visita i força rara, Impatiens noli-tangere, que creix al nord-oest.
En jardineria esta cultivada Impatiens glandulifera i es pot trobar naturalitzada.

Impatiens balfourii
Impatiens noli-tangere


Basel·làcies
Família tropical amb més d´un vintena de gèneres i que no té cap gènere autòcton en les nostres terres, tret del gènere Boussingaultia que en els darrers anys, sent una planta de jardí, s´ha naturalitzat notablement en tanques, murs i horts de les contrades marítimes.
Son plantes herbàcies, perennes o anuals.

Boussingaultia cordifolia


Begoniàcies
Familia estesa per la zona tropical humida, sense cap representant autòcton;
son herbàcies o arbustives i tenen les fulles simples, alternes i molt
asimètriques i encara que son perennes i molt ramificades, en les zones
més fredes acostumen a perdre la seva part aèria.
Les flors tenen dos pètals i dos sèpals petaloides i son molt utilitzades
en jardineria.

Begonia pendula
Begonia semperflorens
Begonia semperflorens


Berberidàcies
Un sol gènere a les nostres terres.
Plantes arbustives amb les branquetes espinoses
i flors amb sis pètals, actinomorfes.
Fruits comestibles.

Altres espècies utilitzades en jardineria.

Berberis thunbergii
Berberis vulgaris
Mahonia aquifolium


Betulàcies
Aquesta família esta estesa per l’hemisferi boreal, en zones temperades ;
tenint sis gèneres, dels quals quatre son espontanis a les nostres terres.
Alnus, Corylus, Betula i més rar, Carpinus.
Son arbusts i arbres, caducifolis, amb les fulles esparses i simples; les flors
es reuneixen en ament poc cridaners.

Alnus glutinosa. (Autòcton)
Alnus viridis
Betula pendula. (Autòcton )
Betula pubescens
Corylus avellana. (Autòcton)


Bignoniàcies
Família estesa per zones tropicals i càlides i que poden ser lianes, arbust i arbres.
Tenen les fulles oposades, sent simples o pinnades i les flors, molt cridaneres i vistoses, son zigomorfes reunint-se en raïms i panícules.
En Catalunya es troben plantades en parcs i avingudes, algunes de les quals son molt utilitzades en jardineria.

Campsis radicans
Campsis tagliabuana
Catalpa bignonioides. (Alòcton)
Jaracanda mimosifolia. (Alòcton)
Pandorea jasminioides
Pandorea jazminioides rosea
Podranea rocasoliana
Tecomaria capensis


Bombacàcies
Família estesa per zones tropicals i especialment per sud-america,
generalment arbres i que solen ser en ocasions, espinosos o engruixits
per la part baixa del tronc.
Les flors son molt cridaneres, actinomorfes i les fulles son alternes,
simples o compostes.
En Catalunya només es troben plantats en parcs i avingudes,
sent el més conegut el gènere Chorisia.

Choricia insignis (Alòcton)
Chorisia speciosa. (Alòcton)


Boraginàcies
Familia força estesa per tot el mon, generalment herbes i arbusts i que en les nostres contrades té a prop de vint gèneres amb una cinquantena d’espècies.
Es tracten de plantes de mitjana alçada que no acostumen a sobrepassen el metre, amb fulles oposades o alternes, simples, enteres i de tacte aspre; a sovint cobertes de pels híspids.
Les flors, actinomorfes i pentàmeres, més rarament zigomorfes, es reuneixen en inflorescències terminals, a vegades escorpioides.

Alkanna tinctoria
Anchusa arvensis
Anchusa italica
Asperugo procumbens
Borago officinalis
Borago officinalis
Cerinthe major
Cynoglossum cheirifolium
Cynoglossum creticum
Cynoglossum officinale
Echium calycinum
Echium creticum
Echium fastuosum
Echium italicum
Echium italicum subsp. pyrenaicum
Echium plantagineum
Echium sabulicola
Echium vulgare subsp vulgare
Echium vulgare subsp. argentae
Heliotropium curassavicum
Heliotropium europaeum
Lappula aquarrosa
Lappula deflexa
Lithospermum apulum
Lithospermum arvense subsp arvense
Lithospermum arvense subsp gasparrinii
Lithospermum fruticosum
Lithospermum fruticosum var. rosea
Lithospermum officinale
Lithospermum oleifolium
Lithospermum purpurocaeruleum
Myosotis alpestris subsp. pyrenaica
Myosotis ramosissima subsp ramosissima
Myosotis scorpioides
Myosotis stricta
Myosotis sylvatica subsp teresiana
Nonea micrantha
Onosma tricerosperma subsp. alpicola
Onosma tricerosperma subsp catalaunica
Pulmonaria affinis
Pulmonaria longifolia
Symphytum officinale
Symphytum tuberosum subsp tuberosum


Bromeliàcies
Família estesa per zones tropicals i temperades d’Amèrica i Antilles;
són plantes monocotiledònies, perennes, epífites o terrestres;
arbusts que no passen dels quatre metres.
Tenen les flors molt vistoses, així com les bràctees i per aquest motiu
son utilitzades en jardineria.

Guzmania sanguinea
Tillandsia cyanea


Buddleiàcies
Aquesta família d’origen asiàtic només te un gènere introduït a les nostres
terres i cultivat com ornamental, estant bastant naturalitzat en les contrades mediterrànies plujoses i l’estatge montà. Buddleja davidii.

Buddleja davidii
Buddleja davidii


Buxàcies
Família de moderada distribució en el mon i en Catalunya només té un sol
gènere, Buxus sempervirens; arbust de fulla perenne, ramificat i molt foliós.
Pot arribar a l’estatge subalpí i baixar fins la muntanya mediterrània.

Buxus sempervirens


Cactàcies
Es tracte d´una familia estesa per el nou continent i que en les nostres terres
no té cap gènere autòcton, només cultivades en jardineria; i que rarament es poden assilvestrar; son de climes àrids i força resistents.
Son plantes suculentes i molt espinoses amb les tiges gruixudes per
l´emmagatzenament d’aigua i flors cridaneres, actinomorofes

Chamaecereus silvestrii
Echinocactus grusonii
Opuntia màxima. (Alòctona )
Opuntia maxima. ( Alòctona )
Opuntia rufida
Opuntia subulada
Rhopsalidopsis gaertneri


Caesalpiniàcies
Subfamilia dins de les Fabàcies d´arbres i arbusts, que nomès té un gènere autòcton en les nostres terres, Ceratonia siliqua; altres estan plantats en parcs i jardins i molt rarament poden arribar a assilvestrar-se com Caesapinia, Parkinsonia, Gleditsia , Cercis entre altres.

Caesalpinia gilliesii. (Alòcton)


Cal·litricàcies
Petita família estesa per tot el mon, amb un sol gènere amb més de trenta espècies.
Es tracte d’herbes anuals o perennes, molt ramificades que poden ser terrestres o aquàtiques, submergides totalment o surant,refereixen les aigües estagnants o de curs lent
Les fulles son oposades, sent linears, espatulades o ovades i tenen les flors
molt petites, gens cridaneres.

Callitriche stagnalis


Campanulàcies
Característica família estesa per arreu del mon, agrupades en setanta gèneres,
dels quals sis estant presents en les nostres terres .
Tenen caràcter herbaci i solen ser anual o vivaces, generalment erectes
amb les fulles alternes, simples i les flors són actinomorfes amb els pètals
soldats o no i s’agrupen en la part final de la tija; altres al llarg
d´ella i altres en capítols.

Campanula cochlearifolia subsp cochlearifolia
Campanula cochlearifolia subsp.andorrana
Campanula erinus
Campanula glomerata
Campanula latifolia
Campanula latifolia
Campanula muralis
Campanula patula subsp patula
Campanula persicifolia
Campanula precatoria
Campanula rapunculoides
Campanula rapunculus
Campanula rapunculus
Campanula rotundifolia subsp catalanica
Campanula rotundifolia subsp rotundifolia
Campanula scheuchzeri
Campanula speciosa subsp speciosa
Campanula speciosa. subsp. affinis
Campanula trachelium
Campanula trachelium
Canarina canariensis
Jasione crispa
Jasione laevis subsp laevis
Jasione montana
Legousia hybrida
Legousia scabra
Phyteuma charmelii
Phyteuma globulariifolium
Phyteuma hemisphaericum
Phyteuma hemisphaericum var albiflora
Phyteuma orbiculare
Phyteuma spicatum
Platycodon grandiflorus
Trachelium caeruleum


Cannabàcies
Dos gèneres resten per les nostres terres; Humulus i Cannabis. Humulus lupulus es una planta enfiladissa amb les fulles oposades i les flors son dioiques agrupant-se en aments verdosos. S´utilitza per la preparació de la cervesa.
L’altre espècie es el conegut cànem, Cannabis sativa, força cultivat amb finalitats tèxtils.
I finalment i d’una manera clandestina es cultivat l’espècie kif per els seus efectes narcòtics, encara que tòxics.


Cannabis indica
Humulus lupulus


Cannàcies
Família tropical estesa per terres càlides i humides d’Amèrica central,
sense cap representant en les nostres terres, tret de ser amplament
cultivada l’espècie Canna indica i naturalitaza per les terres del delta de l´Ebre.
Tenen flors cridaneres, que van de vermell a groc o ataronjat;
hermafrodites i zigomorfes de grans pètals

Canna indica
Canna indica var. flaviflora


Capparàcies
Família estesa per les zones eixutes tropicals i subtropicals i que només tenim en dos gèneres en Catalunya. Capparis i Cleone ( aquesta pot haver estat introduïda).
Solen ser herbàcies i arbustives amb les fulles alternes, sent simples o compostes, a vegades estipulades.
Les flors poden ser actinomorfes o zigomorfes, vistoses

Capparis spinosa subsp. rupestris
Capparis spinosa subsp canescens


Caprifoliàcies
Família estesa per les terres temperades de l’hemisferi boreal i que en
Catalunya tenim tres gèneres, Viburnum, Lonicera i Sambucus, amb
una quinzena d’espècies.
La majoria són arbust, arbres o enfiladisses, amb les fulles oposades,
actinomorfes, pentàmeres ( Viburnum, Sambucus) o zigomorfes
(Lonicera).
Algunes són utilitzades en jardineria, V. opulus i L. Japonnica,
a sovint naturalitzada.

Abelia chinensis
Abelia grandiflora
Lonicera alpigena
Lonicera biflora
Lonicera etrusca
Lonicera implexa subsp implexa
Lonicera japonica.
Lonicera nigra
Lonicera periclymenum
Lonicera pyrenaica
Lonicera xilosteum
Sambucus ebulus
Sambucus nigra. (Autòcton)
Sambucus racemosa. (Autòcton)
Symphoricarpos albus
Viburnum lantana
Viburnum lucidum
Viburnum opulus
Viburnum opulus
Viburnum pragense
Viburnum tinus
Weigelia florida


Cariofil·làcies
Agrostemma githago
Arenaria ciliata subsp. moehringioides
Arenaria conimbricensis subsp viridis
Arenaria conimbricensis subsp conimbricensis
Arenaria fontqueri subsp cavanillesiana
Arenaria fontqueri subsp hispanica
Arenaria grandiflora
Arenaria ligericina
Arenaria marschlinsii
Arenaria modesta subsp modesta
Arenaria purpurescens
Arenaria serpyllifolia subsp serpyllifolia
Arenaria serpyllifolia subsp. leptoclados
Arenaria tetraquetra. subsp. condensata
Cerastium alpinum subsp alpinum
Cerastium alpinum subsp glabratum
Cerastium arvense
Cerastium brachypetalumn
Cerastium cerastoides
Cerastium diffusum subsp diffusum
Cerastium fontanum subsp vulgare
Cerastium glomeratum
Cerastium latifolium subsp. pyrenaicum
Cerastium pumillum
Cerastium semidecandrum
Cerastium tomentosum
Corrigiola litoralis subsp. litoralis
Cucubalus baccifer
Dianthus armeria subsp armeria
Dianthus barbatus
Dianthus barbatus subsp barbatus
Dianthus broteri
Dianthus carthusianorum
Dianthus chinense
Dianthus deltoides
Dianthus hispanicus
Dianthus hispanicus subsp brachyanthus
Dianthus hyssopifolius subsp hyssopifolius
Dianthus pungens
Dianthus pyrenaicus subsp attenuatus
Dianthus pyrenaicus subsp pyrenaicus
Dianthus seguieri
Dianthus seguieri subsp vigoi
Gypsophila perfoliata subsp ilerdense
Gypsophila repens
Gypsophila struthium subsp. hispanica
Gypsophyla muralis
Herniaria alpina
Herniaria fruticosa
Herniaria glabra
Herniaria hirsuta subsp. hirsuta
Holosteum umbellatum
Lychnis alpina
Lychnis coronaria
Lychnis flos -cuculi
Minuartia hybrida
Minuartia laricifolia
Minuartia recurva
Minuartia rubra
Minuartia rubra subsp rostrata
Minuartia rubra subsp rostrata
Minuartia sedoides
Minuartia verna
Minuartia villarii
Moehringia muscosa
Myosoton aquaticum
Paronychia argentea
Paronychia capitata
Paronychia kapela. subsp. serpyllifolia
Paronychia polygonifolia
Petrocoptis crassifolia subsp. pardoi
Petrorhagia prolifera
Polycarpon polycarpoides
Polycarpon tetraphyllum
Sagina apetala
Sagina apetala subsp erecta
Sagina procumbens
Sagina saginoides
Saponaria bellidifolia
Saponaria caespitosa
Saponaria glutinosa
Saponaria ocymoides
Saponaria officinalis
Scleranthus annuus
Scleranthus perennis subsp perennis
Scleranthus perennis subsp polycnemoides
Scleranthus uncinatus
Silene acaulis
Silene borderei
Silene ciliata
Silene conica subsp conica
Silene conoidea
Silene dioica
Silene gallica
Silene gallica var. albiflora
Silene italica subsp nemoralis
Silene latifolia
Silene miscipula
Silene niceensis
Silene nocturna subsp nocturna
Silene nutans
Silene otites
Silene pendula
Silene ramosissima
Silene rubella subsp. segetalis
Silene rupestris
Silene saxifraga
Silene saxifraga. var. atra
Silene sclerocarpa
Silene sedoides
Silene sennenii
Silene viridiflora
Silene vulgaris subsp prostrata
Silene vulgaris subsp vulgaris
Spergula arvensis
Spergularia diandra
Spergularia marina
Spergularia media
Spergularia rubra subsp rubra
Stellaria alsine
Stellaria graminea
Stellaria holostea
Stellaria media subsp media
Stellaria media subsp pallida
Stellaria nemorum subsp nemorum
Telephium imperati subsp imperati
Velezia rigida


Casuarinàcies
Casuarina cunninghamiana. (Alòcton)


Celastràcies
Família d’arbres i arbusts tropicals i subtropicals i que en les nostres terres
només té un gènere autòcton; Evonymus europaeus.
Es una espècie euro-siberiana de fullatge caducifoli, propi de boscs caducifolis
i bardisses de l’estatge montà.

Evonymus europaeus
Evonymus japonicus


Ceratofil·làcies
Petita família de plantes aquàtiques, que en les nostres contrades
només tenen un representant, Ceratophyllum i que sense estar arrelat
creix en aigües estagnants o lentes, mesurant poc més d’un metre.

Ceratophyllum demersum
Ceratophyllum submersum


Charàcies
Chara vulgaris


Ciperàcies
Gran família estesa en la major part, per l’hemisferi boreal i
que en les nostres terres esta representada per nou gèneres amb
més d’un centenars d’espècies.
Són plantes vivaces, herbàcies, erectes, no ramificades i de secció trígona,
sense nusos.
La majoria tenen fulles, que són basals, estretes, graminoides i creixen
en terrenys humits, entollats o molleres, també algunes en terreny eixuts.
Les flors no són gens vistents s’agrupen en inflorescències espiciformes,
glomèruls, espigues o panícules, hermafrodites o unisexuals, sortint
de la base d´una petita bràctea o no.

Carex remota
Carex caryophyllea
Carex digitata
Carex echinata
Carex extensa
Carex flacca
Carex flava
Carex halleriana
Carex humilis
Carex mairii
Carex muricata
Carex nigra
Carex ornithopoda
Carex ovalis
Carex pendula
Carex pyrenaica
Carex rostrata
Carex vulpina subsp cuprina
Cladium mariscus
Cyperus alternifolius subsp. flabelliformis
Cyperus capitatus
Cyperus eragrostis
Cyperus flavescens
Cyperus fuscus
Cyperus laevigatus subsp. distachyos
Cyperus longus
Cyperus longus var. badius
Cyperus papyrus
Cyperus rotundus
Cyperus rotundus
Cyperus serotinus
Eleocharis palustris
Eleocharis quinqueflora
Eriophorum angustifolium
Eriophorum scheuchzeri
Schoenus nigricans
Scirpus cespitosus subsp cespitosus
Scirpus holoschoenus
Scirpus lacustris subsp tabernaemontani
Scirpus littoralis
Scirpus maritimus
Scirpus mucronatus


Cistàcies
Petita família d’arbusts que voregen la mediterrània i amb només 4 gèneres,
te prop d’una trentena d especies en les nostres terres; Cistus, Halimium,
Helianthemum i Fumana,
Fan flors pentàmeres grosses en el cas de Cistus i Halimium i més petites en
Helianthemum i Fumana, que van de rosat intens a blanc pur passant per groc;
fulles enteres, oposades amb estipules o no; coriàcies.
Poden aguantar l’estiu més sec, però no el fred intents, per el que romanen
per brolles i pradells terofítics, tret d’algun Helianthemum més pirinenc .

Cistus albidus
Cistus clusii
Cistus crispus
Cistus ladanifer
Cistus laurifolius
Cistus monspeliensis
Cistus populifoius
Cistus purpureus
Cistus salviifolius
Fumana procumbens
Fumana thymifolia
Halimium halimifolium
Helianthemum apenninum subsp apenninum
Helianthemum apenninum subsp pilosum
Helianthemum canum
Helianthemum guttatum subsp guttatum
Helianthemum guttatum subsp guttatum
Helianthemum ledifolium
Helianthemum marifolium
Helianthemum nummularium subsp nummul.
Helianthemum nummularium subsp pyrenaicum
Helianthemum oelandicum subsp italicum
Helianthemum oelandicum subsp. alpestre
Helianthemum squamatum
Helianthemum syriacum
Helianthemum tuberaria


Cneoràcies
Petita família amb un sol gènere i a la nostra terra en tenim una sola espècie.
Cneorum tricoccon; es fa un arbust que no passa d’un metre, amb fulles
esparses i creix entre brolla mediterrània, més freqüent en les Illes Balears.

Cneorum tricoccon


Commelinàcies
Tradescantia cerinthoides
Tradescantia fluminensis
Tradescantia pallida
Tradescantia zebrina


Compostes
És la família més nombrosa dintre de les dicotiledònies, diversificada en morfologia, habitat i formes vitals, per el que no és d’estranyar que sigui la més estesa.
Aquí tenim més d’un centenar de gèneres, dispersos per tots els habitats,
des de les platges, a les crestes del Pirineu, passant per molleres, terrenys guixencs etc.
Són plantes herbàcies a sovint ramificades; anuals i vivaces, també matollets;
tenen fulles esparses, simples o compostes, rarament oposades (Arnica)
Les flors, agrupades en capítols cridaners, poden ser tubuloses o ligulades,
sempre rodejades per bràctees que formen el involucre.
Els capítols poden tenir només flors ligulades ( Hieracium, Crepis ),
flors tubuloses( Carduus, Cirsium, Santolina) o ambdues ( Inula, Matricaria )
i resten sols al capdamunt de la tija o més habitualment formant inflorescències racemoses.

Achillea ageratum
Achillea chamaemelifolia
Achillea filipendula
Achillea millefolium subsp. ceretanica
Achillea millefolium subsp millefolium
Achillea odorata
Achillea ptarmica subsp. pyrenaica
Adenostyles alliariae subsp. alliariae
Aetheorhiza bulbosa subsp bulbosa
Ageratum mexicanum
Ambrosia coronopifolia
Ambrosia tenuifolia
Anacyclus clavatus
Anacyclus radiatus
Anacyclus valentinus
Andryala integrifolia
Andryala ragusina
Anomalia ( Conyza sp )
Anomalia ( Composta sp )
Antennaria carpatica
Antennaria dioica
Anthemis arvensis
Anthemis cretica subsp saxatilis
Anthemis cretica subsp. carpatica
Anthemis maritima
Anthemis triumfetti
Arctium lappa
Arctium minus
Arctotheca calendula
Arnica montana
Arnoseris minima
Artemisia abrotanum
Artemisia absinthium
Artemisia alba
Artemisia annua
Artemisia campestris
Artemisia eriantha
Artemisia gallica
Artemisia umbelliformis
Artemisia verlotiorum
Artemisia vulgaris
Aster alpinum
Aster amellus
Aster aragonensis
Aster linosyris
Aster novi-belgii
Aster pilosus
Aster sedifolius
Aster squamatus
Aster tripolium subsp pannonicus
Aster willkommii subsp catalaunicus
Asteriscus aquaticus
Asteriscus maritimus
Atractilis cancellata subsp cancellata
Atractylis humilis subsp humilis
Bellis annua subsp annua
Bellis perennis
Bellis perennis var " flore pleno "
Bellis sylvestris
Bidens aurea
Bidens cernua
Bidens frondosa
Bidens subalternans
Bidens tripartita
Bidens tripartita
Brachycome iberidifolia
Calendula arvensis
Calendula officinalis
Carduncellus monspelliensium
Carduus bourgeanus
Carduus carlinoides subsp carlinoides
Carduus crispus subsp. occidentalis
Carduus defloratus subsp argemone
Carduus defloratus subsp carlinifolius
Carduus nigrescens subsp nigriscens
Carduus nutans subsp nutans
Carduus picnocephalus
Carduus tenuiflorus
Carlina acanthifolia subsp cynara
Carlina acaulis subsp caulescens
Carlina corymbosa
Carlina lanata
Carlina vulgaris subsp vulgaris
Carthamus lanatus subsp lanatus
Catananche caerulea
Centaurea alba
Centaurea aspera subsp aspera
Centaurea aspera subsp aspera var. albiflora
Centaurea boissieri subsp spachii
Centaurea calcitrapa
Centaurea collina
Centaurea cyason
Centaurea intybacea
Centaurea intybacea var. albiflora
Centaurea jacea
Centaurea lagascana subsp podospermifolia
Centaurea linifolia subsp caballeroi
Centaurea linifolia subsp linifolia
Centaurea melitensis
Centaurea montana subsp lingulata
Centaurea montana subsp montana
Centaurea montana subsp semidecurrens
Centaurea nigra
Centaurea ornata
Centaurea paniculata subsp hanrii
Centaurea paniculata subsp leucophaea
Centaurea pectinata subsp pectinata
Centaurea scabiosa subsp scabiosa
Centaurea seridis
Centaurea solstitialis subsp solstitialis
Centaurea uniflora subsp emigrantis
Centaurea x loscosii
Chondrilla juncea
Chrysanthemum coronarium
Chrysanthemum frutescens
Chrysanthemum segetum
Cicerbita alpina
Cicerbita plumieri
Cichorium intybus
Cichorium intybus va. albiflora
Cirsium acarna
Cirsium acaule subsp acaule
Cirsium arvense
Cirsium echinatum
Cirsium eriophorum subsp eriophorum
Cirsium eriophorum subsp richterianum
Cirsium erisithales
Cirsium glabrum
Cirsium monspessulanum
Cirsium palustre
Cirsium pyrenaicum
Cirsium rivulare
Cirsium vulgare
Cnicus benedictus
Conyza bonariensis
Conyza canadensis
Conyza sumatrensis
Coreopsis lanceolata
Coreopsis tinctoria
Cosmos bipinnatus
Cotula australis
Crepis albida subsp albida
Crepis biennis
Crepis bursifolia
Crepis capillaris
Crepis foetida subsp foetida
Crepis lampsanoides
Crepis nicaeensis
Crepis pulchra
Crepis pygmaea subsp pygmaea
Crepis pyrenaica
Crepis sancta subsp sancta
Crepis setosa
Crepis vesicaria subsp taraxacifolia
Crupina vulgaris
Cynara cardunculus
Cynara scolymus
Dahlia
Delairea odorata
Dimorphoteca aurantiaca
Dimorphoteca fruticosa
Doronicum austriacum
Doronicum grandiflorum
Doronicum pardalianches
Echinacea paradoxa
Echinacea purpurea
Echinops ritro subsp ritro
Echinops sphaerocephalus subsp sphaerocephalus
Erigeron acer
Erigeron alpinus
Erigeron alpinus var albiflora
Erigeron annuus
Erigeron atticus
Erigeron glabratus
Erigeron karvinskianus
Erigeron uniflorus subsp aragonensis
Eupatorium cannabinum
Euryops pectinatus
Evax lusitanica
Evax pygmaea
Farfugium japonicum
Farfugium japonicum " argenteum"
Felicia amelloides
Filago arvensis
Filago congesta
Filago gallica
Filago pyramidata subsp pyramidata
Gaillardia aristata
Galactites tomentosa
Galactites tomentosa vcar. albiflora
Galinsoga ciliata
Galinsoga parviflora
Gazzania spp
Gazzania X hybrida rigens
Gerbera jamesonii
Gnaphalium luteo-album
Gnaphalium norvegicum
Gnaphalium sylvaticum
Gnaphalium uliginosum
Hedypnois rhagadioloides
Helianthus annuus
Helianthus tuberosus
Helichrysum italicum subsp serotinum
Helichrysum stoechas
Hieracium amplexicaule
Hieracium aragonense
Hieracium breviscapum
Hieracium candidum
Hieracium lachenalii
Hieracium lactucella
Hieracium pseudopilosella
Hieracium sabaudum
Hieracium sonchoides
Hieracium umbellatum
Homogyne alpina
Hyoseris radiata
Hyoseris scabra
Hypochoeris glabra
Hypochoeris radicata
Inula conyza
Inula crithmoides
Inula graveolens
Inula helenoides
Inula montana
Inula salicina
Inula viscosa
Jasonia saxatilis
Jasonia tuberosa
Jurinea humilis
Lactuca perennis
Lactuca saligna
Lactuca serriola
Lactuca tenerrima
Lactuca viminea
Lactuca virosa
Lapsana communis subsp communis
Launaea fragilis
Leondodon duboisii
Leontodon autumnalis subsp autumnalis
Leontodon hispidus subsp hispidus.
Leontodon pyrenaicus subsp. pyrenaicus
Leontodon taraxacoides subsp hispidus
Leontodon taraxacoides subsp taraxacoides
Leontopodium alpinum subsp alpinum
Leucanthemopsis alpina
Leucanthemum monspeliense
Leucanthemum vulgare subsp catalaunicum
Leucanthemum vulgare subsp maximum
Leucanthemum vulgare subsp montserratianum
Leucanthemum vulgare subsp vogtii
Leuzea centauroides
Leuzea conifera
Liatris spicata
Mantisalca duriaei
Mantisalca salmantica
Matricaria discoidea
Matricaria maritima subsp. inodora
Matricaria recutita
Micropus discolor
Micropus erectus
Mycelis muralis
Onopordum acanthium
Onopordum acaulon
Onopordum corymbosum
Onopordum illyricum
Onopordum macracanthum
Onopordum nervosum
Otanthus maritimus
Othonnopsis cheirifolia
Pallenis spinosa
Petasites paradoxus
Petasites pyrenaicus
Phagnalon rupestre subsp rupestre
Phagnalon saxatile
Phagnalon sordidum
Picris echioides
Picris hieracioides
Picris hispanica
Prenanthes purpurea
Pulicaria dysenterica
Pulicaria odora
Pulicaria vulgaris
Reichardia picroides subsp picroides
Rhagadiolus stellatus subsp stellatus
Santolina chamaecyparissus subsp squarrosa
Santolina chamaecyparissus subsp. pecten
Saussurea alpina
Scolymus hispanicus
Scolymus maculatus
Scorzonera angustifolia
Scorzonera hispanica subsp. crispatula
Scorzonera laciniata
Senecio adonidifolius
Senecio auricula
Senecio cinerea
Senecio cruentus
Senecio doria
Senecio doronicum
Senecio erucifolius
Senecio inaequidens
Senecio jacobaea
Senecio leucophyllus
Senecio lividus
Senecio pterophorus
Senecio pyrenaicus
Senecio tamoides
Senecio viscosus
Senecio vulgaris
Serratula nudicaulis
Serratula tinctoria
Silybum marianum
Solidago canadensis subsp canadensis
Solidago vigaurea
Solidago virgaurea subsp minuta
Sonchus arvensis
Sonchus asper
Sonchus crassifolius
Sonchus maritimus subsp aquatilis
Sonchus maritimus subsp maritimus
Sonchus oleraceus
Sonchus tenerrimus
Sonchus tenerrinus var. pectinatus
Staehelina dubia
Stevia rebaudiana
Tagetes patula
Tagetes tenuifolium
Tanacetum cinerarifolium
Tanacetum corymbosum subsp corimbosum
Tanacetum parthenium
Tanacetum vulgare
Taraxacum alpinum
Taraxacum dissectum
Taraxacum laevigatum
Taraxacum obovatum
Taraxacum officinale
Tolpis barbata subsp. umbellata
Tragopodon crocifolius
Tragopodon dubius
Tragopodon porrifolis subsp australis
Tragopodon pratensis
Tussilago farfara
Tyrimnus leucographus
Urospermum dalechampii
Urospermum picroides
Xanthium echinatum
Xanthium orientale
Xanthium spinosum
Xeranthemum inapertum
Zinnia elegans


Convolvulàcies
Petita família de plantes enfiladisses amb les flors molt vistoses. També erectes.
Algunes poden tenir més de dos metres, tret de Ipomea indica que pot arribar a cobrir les façanes de les cases .
Les tiges herbàcies tenen fulles alternes i enteres; lobulades o no i les seves flors tenen 5 pètals soldats formant una embut ( campaneta) i els sèpals soldats fins la meitat del calze, no massa aguts.
L’espècie Cuscuta és parasita de determinades plantes.
L’espècie Ipomea batatas és àmpliament conreada per els seus tubercles ( moniato) i Ipomea indica i Ipomea purpurea son cultivades en jardins per les seves flors, estant força naturalitzades en tanques, marges i murs abandonats per tot el litoral

Anomalia ( Cuscuta sp )
Calystegia sepium subsp sepium
Calystegia sepium subsp silvatica
Calystegia soldanella
Convolvulus althaeoides
Convolvulus arvensis
Convolvulus arvensis var. albiflora
Convolvulus betonicifolius
Convolvulus cantabrica
Convolvulus lanuginosus
Convolvulus lineatus
Convolvulus sabatius
Convolvulus siculus subsp siculus
Convolvulus tricolor
Cuscuta campestris
Cuscuta epithymum
Cuscuta europaea
Dichondra micrantha
Ipomoea batatas
Ipomoea indica
Ipomoea purpurea
Ipomoea sagittata


Coriariàcies
Un sol gènere en Catalunya, de tendència temperada, encara que pot enfilar-se
fins l’estatge montà des de les contrades més seques.
Arbust molt foliós, caducifoli, de fruits molt tòxics fins a 2 metres i
flors poc vistoses.
Antigament utilitzada en industria per el seu contingut en tanins.

Coriaria myrtifolia


Cornàcies
Petita família d’arbres i arbusts que creixen entre zones boreals a tropicals, encara que només tenim un sol gènere a les nostres contrades. Cornus , arbrets que no passen de 5 metres amb fulles oposades i enteres i les flors agrupades en petits pomets.

Cornus mas
Cornus sanguinea


Crassulàcies
Família pròpia de terres tropicals i subtropicals, que en Catalunya te
una trentena d’espècies en cinc gèneres, Crassula, Umbilicus, Mucizonia,
Sempervivum i Sedum.
Tenen poca alçada, fulles suculentes, generalment enteres i les flors solen ser
pentàmeres, estrellades i reunides en inflorescències terminals.
Acostumen a viure entre roques, murs o prats secs i pedregosos.

Aeonium arboreum
Aeonium arboreum var atropurpura
Cotyledon macrantha
Crassula campestris subsp campestris
Crassula lycopodioides
Crassula multicava
Crassula ovata
Crassula perforata
Crassula tillaea
Echeveria ( Blue waves )
Echeveria setosa
Graptopetalum paraguayense
Kalanchoe blossfeldiana
Kalanchoe daigremontiana
Mucizonia sedoides
Sedum acre
Sedum album
Sedum alpestre
Sedum andegavense
Sedum anglicum subsp anglicum
Sedum anglicum subsp pyrenaicum
Sedum annuum
Sedum atratum
Sedum brevifolium
Sedum caespitosum
Sedum cepaea
Sedum dasyphyllum
Sedum hirsutum
Sedum palmeri
Sedum rosea
Sedum rupestre subsp. montanum
Sedum rupestre subsp. reflexum
Sedum sediforme
Sedum sieboldii
Sedum telephiuim subsp. maximum
Sedum telephium subsp fabaria
Sedum villosum
Sempervivum arachnoideum
Sempervivum montanum
Sempervivum tectorum
Umbilicus rupestris subsp rupestris


Crucíferes
Gran família extensa per arreu, amb més de 60 gèneres .
La majoria tenen un marcat caràcter herbaci, mesurant entre els 5 cm de matollets saxícoles i altes herbes ruderals que poden passar de 1 metre.
Tiges erectes i ramificades, altres poden ser prostrades, tenint les fulles alternes i
poden ser simples o compostes, a vegades dentades o lobulades; no hi ha estipules,
però poden ser piloses o no.
Les flors tenen 4 pètals iguals, altres quasi iguals ( Iberis) i 4 sèpals, sent actinomorfes.
Els fruits, silícules i siliquës, típiques en aquests gèneres.
Moltes d’aquestes espècies han estat conreades des de temps antics per l’alimentació de l’home.

Aethionema saxatile subsp ovalifolium
Aethionema saxatile subsp saxatile
Alliaria petiolata
Alyssum alpestre subsp serpyllifolium
Alyssum alyssoides
Alyssum lapeyrousianum
Alyssum maritimum subsp maritimum
Alyssum montanum
Alyssum simplex
Alyssum spinosum
Anastatica hierochuntica
Anomalia ( Matthiola sinuata )
Anomalia ( Eruca vesicaria )
Arabidopsis thaliana
Arabis alpina subsp alpina
Arabis auriculata
Arabis ciliata
Arabis glabra
Arabis hirsuta
Arabis nova
Arabis pauciflora
Arabis scabra
Arabis turrita
Aubrieta deltoidea
Barbarea intermedia
Barbarea verna
Barbarea vulgaris
Biscutella auriculata subsp. auriculata
Biscutella cichoriifolia
Biscutella laevigata subsp brevifolia
Biscutella laevigata subsp cardonica
Biscutella laevigata subsp mediterranea
Biscutella laevigata subsp stenophylla
Biscutella laevigata. subsp. pyrenaica
Boleum asperum
Brassica fruticulosa subsp fruticulosa
Brassica napus
Brassica nigra
Brassica oleracea subsp oleracea. albiflora
Brassica oleracea subsp oleracea. flaviflora
Brassica oleracea subsp oleracea. var botrytis
Brassica oleracea subsp oleracea. var capitata
Brassica oleracea subsp oleracea. var italica
Brassica oleracea subsp robertiana
Brassica oleracea var. acephala
Brassica rapa subsp oleifera
Bunias erucago
Cakile maritima
Camelina sativa
Capsella bursa-pastoris subsp rubella
Capsella bursa-pastoris subsp bursa-pastoris
Cardamine amara subsp olotensis.
Cardamine amara subsp amara
Cardamine bellidifolia subsp. alpina
Cardamine flexuosa
Cardamine heptaphylla
Cardamine hirsuta
Cardamine impatiens subsp impatiens
Cardamine pentaphyllos
Cardamine pratensis subsp nuriae
Cardamine raphanifolia subsp raphanifolia
Cardamine resedifolia
Cheiranthus cheiri
Clypeola jonthlaspi
Clypeola jonthlaspi subsp microcarpa
Cochlearia officinalis subsp alpina
Coincya cheiranthos
Conringia orientalis
Coronopus didymus
Descurainia sophia
Diplotaxis erucoides
Diplotaxis muralis
Diplotaxis viminea
Draba aizoides
Draba dubia subsp dubia
Draba hispanica subsp hispanica
Draba nemorosa
Erophila verna subsp spathulata
Erophila verna subsp verna
Eruca vesicaria
Erucastrum nasturtiifolium
Erysimum grandiflorum subsp collisparsum
Erysimum grandiflorum subsp medio-hispanicum
Erysimum grandiflorum subsp. dertosense
Erysimum incanum subsp aurigeranum
Erysimum sylvestre subsp pyrenaicum
Erysimum virgatum
Guenthera repanda subsp cadevalli
Guenthera repanda subsp dertosensis
Hesperis laciniata subsp laciniata
Hesperis matronalis subsp. candida
Hirschfeldia incana
Hirschfeldia incana
Hornungia petraea subsp petraea
Hugueninia tanacetifolia subsp suffruticosa
Hymenolobus procumbens subsp pauciflorus
Hymenolobus procumbens subsp procumbens
Iberis amara subsp amara
Iberis amara subsp forestieri
Iberis ciliata subsp ciliata
Iberis linifolia subsp dunalii
Iberis pinnata
Iberis saxatilis subsp saxatilis
Iberis sempervirens
Iberis spathulata
Isatis tinctoria
Kernera saxatilis subsp saxatilis
Lepidium campestre
Lepidium draba
Lepidium graminifolium
Lepidium heterophyllum
Lepidium subulatum
Lepidium villarsii subsp villarsii
Lunaria annua
Malcolmia africana
Matthiola fruticulosa subsp fruticulosa
Matthiola fruticulosa subsp fruticulosa
Matthiola incana subsp incana
Matthiola incana subsp. incana
Matthiola incana. subsp. annua
Matthiola sinuata
Matthiola sinuata subsp sinuata
Moricandia arvensis subsp arvensis
Moricandia moricandioides subsp. cavanillesiana
Murbeckiella pinnatifida
Neslia paniculata subsp thracica
Petrocallis pyrenaica
Pisum sativum subsp sativum
Pisum sativum subsp. elatius
Pritzelago alpina
Raphanus raphanistrum subsp. landra
Raphanus raphanistrum subsp raphanistrum
Raphanus raphanistrum subsp sativus
Rapistrum rugosum
Rorippa aspera
Rorippa islandica
Rorippa nasturtium-aquaticum
Rorippa pyrenaica
Rorippa sylvestris
Sinapis alba subsp mairei
Sisymbrium austriacum
Sisymbrium irio
Sisymbrium officinale
Sisymbrium orientale
Sisymbrium runcinatum
Succowia balearica
Teesdalia nudicaulis
Thlaspi arvense
Thlaspi caerulescens subsp brachypetalum
Thlaspi caerulescens subsp caerulescens
Thlaspi perfoliatum


Cucurbitàcies
Bryonia cretica subsp. dioica
Citrullus colocynthis
Citrullus lanatus
Cucumis melo
Cucumis metuliferus
Cucumis sativus
Cucurbita ficifolia
Cucurbita maxima
Cucurbita pepo
Ecballium elaterium
Sicyos angulatus


Cupressàcies
Cupressus arizonica. (Alòcton)
Cupressus macrocarpa. ( Alòcton )
Cupressus sempervirens var. horizontalis
Cupressus sempervirens. ( Alòcton. )
Juniperus communis subsp alpina
Juniperus communis subsp communis
Juniperus oxycedrus subsp communis
Juniperus phoenicea subsp. turbinata
Juniperus phoenicea subsp phoenicea
Juniperus thurifera
Libocedrus decurrens. ( Alòcton )
Thuja orientalis
Thuja occidentalis. (Alòcton)


Cycadàcies
Cycas revoluta


Dioscoreàcies
Família estesa per les zones tropicals del mon i algunes es desenvolupen
en zones més temperades, amb prop de 600 espècies.
En les nostres terres es representada per dos gèneres, Tamus i Borderea;
generalment son plantes enfiladisses amb fulles alternes i flors poc
cridaneres amb sis pètals, la major part son dioiques, altres monoiques.

Borderea chouardii
Tamus communis


Dipsacàcies
Anomalia ( Knautia sp )
Anomalia ( Scabiosa sp )
Cephalaria leucantha
Dipsacus fullonum subsp fullonum
Knautia arvensis subsp rupicola
Knautia arvensis subsp subscaposa
Knautia arvensis subsp. arvensis
Knautia dipsacifolia subsp arvenensis
Knautia dipsacifolia subsp catalaunica
Knautia integrifolia
Scabiosa atropurpurea
Scabiosa columbaria subsp cinerea
Scabiosa columbaria subsp columbaria
Scabiosa crenata subsp pulsatilloides
Scabiosa graminifolia
Scabiosa stellata subsp stellata
Succisa pratensis


Droseràcies
Petita família repartida per terres temperades, majoritàriament en Austràlia i que a casa nostra nomes te un sol gènere amb tres espècies.
Plantetes de flors pentàmeres, actinomorfes i fulles basals amb forces pels glandulosos amb els que atrapa als insectes; no solen tenir més de 10 cm .
Viuen preferentment en molleres i prats torbosos.

Dionaea miscipula
Drosera longifolia
Drosera rotundifolia


Drosofilàcies
Família monotípica amb un sol gènere i una sola espècie, endèmica
del mediterrani occidental i molt propera al gènere Droseràcies,
encara que aquesta a escollit un habitat ben diferent, ja que
es desenvolupa sobre terrenys secs i alcalins.

Drosophyllum lusitanicum


Ebenàcies
Família de distribució tropical que compren dos gèneres i prop de 600 espècies;
generalment són arbres i arbusts amb fulles simples, enteres i flors unisexuals ,
actinomorfes.
Només hi ha un gènere conreat en les nostres terres, per els seus fruits i que a
vegades poden créixer assilvestrat.
Arbres molt preuats per la seva fusta d’alta qualitat.

Diospyros kaki. (Autòcton)


Efedràcies
Ephedra fragilis subsp fragilis
Ephedra nebrodensis


Eleagnàcies
Elaeagnus angustifolia. ( Alòcton)


Empetràcies
Empetrum nigrum


Equisetàcies
Equisetum fluviatile
Equisetum hyemale
Equisetum palustre
Equisetum ramosissimum subsp ramosissimum
Equisetum telmateia


Ericàcies
Arbutus unedo. (Autòcton)
Arctostaphylos alpinus
Arctostaphylos uva-ursi
Azalea indica
Calluna vulgaris
Erica arborea
Erica caniculata
Erica cinerea
Erica multiflora
Erica scoparia
Erica tetralix
Erica umbellata
Erica vagans
Loiseleuria procumbens
Rhododendron ferrugineum
Vaccinium myrtillus
Vaccinium uliginosum
Vaccinium vitis-idaea


Escrofulariàcies
Anarrhinum bellidifolium
Antirrhinum asarina
Antirrhinum barrelieri subsp litigiosum
Antirrhinum majus
Antirrhinum majus
Antirrhinum majus
Antirrhinum majus subsp. majus
Antirrhinum majus subsp. latifolium
Antirrhinum majus subsp striatum
Antirrhinum majus. var. alba
Antirrhinum molle
Antirrhinum orontium
Antirrhinum sempervirens subsp sempervirens
Antirrhinum sempervirns subsp pertegasii
Aquilegia coerulea colorado ( Columbina )
Bartsia alpina
Bellardia trixago
Bellardia trixago subvar. flaviflora
Chaenorhinum minus subsp minus
Chaenorhinum origanifolium subps. cadevalli
Chaenorhinum origanifolium subsp origanifolium
Chaenorhinum origanifolium. subsp. crassifolium
Chaenorhinum rubrifolium
Cymbalaria muralis subsp muralis
Cymbalaria muralis subsp muralis
Digitalis lutea subsp lutea
Digitalis obscura subsp obscura
Digitalis purpurea
Erinus alpinus subsp. hirsutus
Erinus alpinus subsp. glabratus
Euphrasia minima
Euphrasia minima subsp sicardii
Euphrasia nemorosa
Euphrasia salisburgensis subsp salisburgensis
Gratiola officinalis
Hebe franciscana
Kickxia elatine subsp crinita
Kickxia spuria
Lathraea clandestina
Lathraea squamaria
Linaria alpina
Linaria angustissima
Linaria arvensis
Linaria arvensis subsp micrantha
Linaria arvensis subsp simplex
Linaria bubanii
Linaria pelisseriana
Linaria repens
Linaria spartea
Linaria supina subsp aeruginea var. cardonica
Linaria supina subsp supina
Melampyrum cristatum
Melampyrum nemorosum subsp catalaunicum
Melampyrum pratense
Melampyrum sylvaticum
Odontides longiflorus
Odontides luteus
Odontites lanceolatus subsp olotensis
Odontites pyrenaeus
Odontites vernus subsp serotinus
Odontites viscosus subsp viscosus
Parentucellia latifolia
Parentucellia viscosa
Paulownia tomentosa. ( Alòcton. )
Pedicularis comosa subsp asparagoides
Pedicularis comosa subsp comosa
Pedicularis foliosa
Pedicularis pyrenaica subsp lasiocalyx
Pedicularis pyrenaica subsp pyrenaica
Pedicularis rosea subsp allionii
Pedicularis sylvatica subsp sylvatica
Pedicularis tuberosa
Pedicularis verticillata
Rhinanthus minor
Rhinanthus pumilus
Scrophularia alpestris
Scrophularia auriculata
Scrophularia canina subsp canina
Scrophularia canina subsp. crithmifolia
Scrophularia nodosa
Scrophularia pelegrina
Tozzia alpina subsp alpina
Verbascum lychnitis
Verbascum blattaria
Verbascum boerhavii
Verbascum chaixii subsp chaixii
Verbascum phlomoides
Verbascum pulverulentum
Verbascum sinuatum
Verbascum sinuatum
Verbascum thapsus
Veronica alpina
Veronica anagallis-aquatica
Veronica anagallis-aquatica var. albiflora
Veronica aphylla
Veronica arvensis
Veronica austriaca subsp. teucrium
Veronica beccabunga
Veronica bellidioides
Veronica chamaedrys
Veronica cymbalaria subsp cymbalaria
Veronica fruticulosa subsp cantabrica
Veronica fruticulosa subsp saxatilis
Veronica hederifolia
Veronica hederifolia var albiflora
Veronica nummularia
Veronica officinalis
Veronica persica
Veronica polita
Veronica ponae
Veronica serpyllifolia
Veronica spicata subsp spicata
Veronica triphyllos
Veronica urticifolia
Veronica verna


Esmilacàcies
Smilax aspera
Smilax aspera var. altissima


Esparganiàcies
Lemna minor
Sparganium angustifolium


Estrelitziàcies
Strelitzia alba
Strelitzia nicolai
Strelitzia reginae


Euforbiàcies
4 gèneres tenim a casa nostre, gairebé totes tenen caràcter herbaci, tret d’alguna
euphorbia arbustiva.
Tenen la tija erecta o prostrada que no passa de 1 metre, sent ramificades o no i manquen de pilositat, a vegades pubescents. ( Mercurial tomentosa ) pilositat abundant.
Les fulles son enteres i estan alternes amb estipules o no.
Les flors no tenen ni pètals ni sèpals, ja que les peces florals resten en una mena de petita inflorescència anomenada “Ciati “, groguenca i poc cridanera.
El gènere euphorbia duu un làtex blanc en la tija de caràcter tòxic o irritant.
Una planta bastant naturalitzada per marges del litoral és el Ricí i del que es treia
un oli medicinal, encara que la planta és tòxica.

Anomalia ( Euphorbia serrata )
Chrozophora tinctoria subsp tinctoria
Euphorbia amygdaloides
Euphorbia biumbellata
Euphorbia characias subsp characias
Euphorbia cyparissias
Euphorbia dendroides
Euphorbia exigua subsp exigua
Euphorbia flavicoma subsp brittingeri
Euphorbia flavicoma subsp flavicoma
Euphorbia helioscopia subsp helioscopia
Euphorbia hirsuta
Euphorbia hyberna
Euphorbia isatidifolia
Euphorbia lathrys
Euphorbia maculata
Euphorbia milii var.splendens
Euphorbia nevadensis subsp aragonensis
Euphorbia nevadensis subsp bolosii
Euphorbia nicaeensis subsp nicaeensis
Euphorbia nutans
Euphorbia palustris
Euphorbia paralias
Euphorbia peplis
Euphorbia peplus
Euphorbia prostrata
Euphorbia pulcherrima
Euphorbia segetalis subsp segetalis
Euphorbia serpens
Euphorbia serrata
Euphorbia villosa
Mercurialis annua subsp annua
Mercurialis annua subsp huetii
Mercurialis perennis
Mercurialis tomentosa
Ricinus communis


Fagàcies
Castanea sativa. (Autòcton)
Fagus sylvatica. (Autòcton)
Quercus cerrioides
Quercus coccifera
Quercus faginea. (Autòcton)
Quercus ilex subsp ballota
Quercus ilex subsp ilex
Quercus ilex. (Autòcton)
Quercus petraea. (Autòcton)
Quercus pubescens. ( Autòcton. )
Quercus pyrenaica. ( Autòcton )
Quercus robur. ( Autòcton. )
Quercus suber. (Autòcton)


Fitolacàcies
Phytolacca americana
Phytolacca dioica. (Alòcton)


Frankeniàcies
Família pròpia de regions temperades i que només té un gènere representatiu en
les nostres contrades, Frankenia , amb tres espècies prou semblants.
Aquestes plantetes prefereixen els sòls fortament salins del litoral i contrades interiors, tenen les fulles petites i piloses;
Les flors tenen els sèpals soldats i pètals lliures.
Algun gènere prou conegut en jardineria.

Frankenia laevis subsp intermedia
Frankenia pulverulenta


Gencianàcies
Familia estesa per les zones temperades del mon; en les nostres
terres tenim sis gèneres, Gentiana, Blackstonia, Swertia,
Cicendia, Exaculum, Centaurium.
Son plantes herbàcies que no solen pujar més de dos pams,
tret de les gencianes grogues; flors pentàmeres amb pètals
lliures, fulles enteres en roseta basal i les caulinars, oposades i enteres.
Gentiana i Swertia solen créixer en l’alta muntanya ,
Centaurium i Blackstonia en terrens no massa secss i
Cicendia i Exaculum son rarísimes.

Blackstonia perfoliata subsp perfoliata
Blackstonia perfoliata subsp serotina
Centaurium erythraea subsp erythraea
Centaurium erythraea subsp majus
Centaurium littorale
Centaurium maritimum
Centaurium pulchellum
Centaurium quadrifolium subsp barrelieri
Gentiana acaulis subsp acaulis
Gentiana acaulis subsp acaulis var. albiflora
Gentiana acaulis subsp alpina
Gentiana burseri subsp burseri
Gentiana campestris
Gentiana campestris
Gentiana ciliata
Gentiana cruciata subsp cruciata
Gentiana lutea subsp lutea
Gentiana nivalis
Gentiana pneumonanthe
Gentiana pyrenaica
Gentiana tenella
Gentiana verna
Swertia perennis


Geraniàcies
Petita família amb dos gèneres i una trentena d’espècies;
Tenen un marcat caràcter herbaci amb la tija erecta o prostrada;
solen estar ramificades i poden tenir pilositat.
Les fulles estan peciolades i tenen el limbe mig arrodonit amb
entrants irregulars que li donen un aspecte lobulat o palmades ( Geranium)
o amb el limbe més allargat, incís -lobulat ( Erodium).
Els fruit son allargats, popularment anomenats “agulletes”.

Erodium chium
Erodium ciconium
Erodium cicutarium subsp cicutarium
Erodium foetidum subsp celtibericum
Erodium foetidum subsp glandulosum
Erodium foetidum subsp rupestre
Erodium malacoides subsp aragonense
Erodium malacoides subsp malacoides
Erodium moschatum
Erodium sanguis-christi
Geranium colombinum
Geranium dissectum
Geranium lucidum
Geranium molle subsp molle
Geranium nodosum
Geranium phaeum
Geranium pratense
Geranium pusillum
Geranium pyrenaicum
Geranium robertianum subsp purpureum
Geranium robertianum subsp robertianum
Geranium rotundifolium
Geranium sanguineum
Geranium sylvaticum subsp sylvaticum
Pelargonium zonale


Gesneriàcies
Aquesta família es de caràcter tropical i resta en serralades europees dispersa, com un mut testimoni de la flora pre-quaternària . En Europa hi ha quatre gèneres i només un
en Catalunya; Ramonda myconi.
Son plantes llenyoses o herbàcies, de fulles enteres, oposades o en roseta i les seves flors son pentàmeres de color lila intens i llarg peduncle.

Columnea arguta
Ramonda myconi
Saintpaulia ionantha


Ginkgoàcies
Ginko biloba


Globulariàcies
Petita família amb només dos gèneres dels qual sol tenim un en les nostres contrades,
Globularia , que te quatre espècies.
Es tracte de plantes herbàcies o arbustives que no tenen més de seixanta cm.
Tija erecta o ascendent, ramificada amb les fulles enteres, esparses o en roseta i les flors, d’un color blau intens o a vegades pàl•lid s’agrupen en un capítol terminal rodejat de petites bràctees.

Globularia alypum
Globularia cordifolia subsp. repens
Globularia cordifolia subsp. cordifolia
Globularia nudicaulis subsp gracilis
Globularia nudicaulis subsp nudicaulis
Globularia vulgaris subsp vulgaris
Globularia vulgaris subsp willkommii


Goodeniàcies
Scaevola aemula


Graminíes
Achnatherum calamagrostis
Aegilops geniculata
Alopecurus alpinus
Alopecurus myosuroides
Ammophila arenaria subsp arundinacea
Ampelodesmos mauritanica
Anomalia ( Arundo donax )
Anomalia ( Dactilis glomerata )
Anthoxanthum odoratum
Arrhenatherum elatius
Arundo donax
Avena
Avena barbata
Avenula versicolor
Brachypodium phoenicoides
Brachypodium pinnatum subsp rupestre
Brachypodium retusum
Brachypodium sylvaticum
Briza maxima
Briza media
Briza minima
Bromus catharticus
Bromus diandrus subsp maximus
Bromus erectus
Bromus hordeaceus
Bromus madritensis
Bromus rubens
Bromus sterilis
Catabrosa aquatica
Catapodium marinum
Catapodium rigidum subsp rigidum
Cenchrus incertus
Chloris gayana
Cortaderia selloana
Cynodon dactylon
Cynosurus echinatus
Dactylis glomerata
Dichanthium ischaemum
Echinaria capitata
Echinochloa colona
Echinochloa crus-galli
Eleusine indica
Eleusine tristachya subsp. barcinonensis
Elymus farctus
Elymus repens
Glyceria fluitans
Hainardia cylindrica
Holcus lanatus
Holcus lanatus
Hordeum murinum
Hordeum vulgare
Hyparrhenia hirta
Koeleria pyramidata
Koeleria valesiana
Lagurus ovatus
Lamarckia aurea
Lolium multiflorum
Lolium perenne
Lolium rigidum
Lygeum spartum
Melica ciliata
Melica minuta
Melica nutans
Melica uniflora
Milium effusum
Molinia coerulea
Narduroides salzmannii
Nardus stricta
Oplismenus undilatifolius
Oryza sativa
Oryza sativa va. rufipogon
Oryzopis miliacea
Panicum repens
Paspalum dilatatum
Paspalum distichum
Pennisetum setaceum var. rubrum
Pennisetum villosum
Phalaris canariensis subsp brachystachys
Phleum alpinum subsp rhaeticum
Phleum pratense
Phragmites australis
Phyllostachys aurea
Poa alpina subsp alpina
Poa annua
Poa annua
Poa bulbosa
Polypogon monspeliensis
Polypogon viridis
Saccharum ravennae
Secale cereale
Sesleria coerulea
Setaria italica
Setaria viridis
Sorghum bicolor
Sorghum halepense
Sporobolus indicus
Sporobolus pungens
Stipa offneri
Stipa pennata
Stipa tenacissima
Tragus racemosus
Trisetum flavescens
Triticum aestivum
Triticum aestivum. var. spelta
Wangenheimia lima
Zea mays


Gutíferes
Estesa família per arreu i que te més de cinquanta gèneres; en les nostre
terres només tenim un, prou representatiu; Es tracte del gènere Hypericum,
amb més de quinze espècies.
Totes tenen cinc pètals grocs, lliures i poden tenir unes petites
glàndules negres o no; gran nombre d’estams agrupats en feixos i
les fulles oposades o verticil•lades amb glàndules negres o translúcides o no.
Tija erecta, glabra i ramificada en el terç superior
Algunes espècies son emprades en jardineria per les seves flors tan cridaneres.

Hypericum androsaemum
Hypericum calycinum
Hypericum hirsutum
Hypericum hoockerianum
Hypericum humifusum
Hypericum maculatum subsp maculatum
Hypericum montanum
Hypericum nummularium
Hypericum perforatum
Hypericum perforatum var. angustifolium
Hypericum richeri subsp. burseri
Hypericum tetrapterum subsp tetrapterum
Hypericum tomentosum subsp tomentosum


Haloragàcies
Petita família d’herbes aquàtiques i amb un sol gènere representatiu en les
nostres aigües, Myriophyllum amb tres espècies força semblants.
Les petites flors gairebé sense periant son unisexuals i les fulles dividides
en lacínies, estan verticil•lades per tota la tija.


Myriophyllum spicatum


Hamamelidàcies
Hamamelis pallida. (Alòcton)
Liquidambar styraciflua. (Alòcton)


Heliconiàcies
Heliconia psittacorum


Hidrangeàcies
Hydrangea macrophylla


Hippocastanàcies
Aquesta família nomes disposa d’un gènere en els Països Catalans,
Aesculus; arbre d’ampla capçada i fulles palmades, caduques.
Dues especies acostumen a compartir els carrers i jardins,
Fa uns fruits semblants a la castanya i qui els prova, segurament mai
més s’equivocarà.

Aesculus carnea. (Alòcton)
Aesculus hippocastanum. (Alòcton)


Hippuridàcies
Hippuris vulgaris


Iridàcies
Crocus nevadensis subsp marcetii
Crocus nudiflorus
Crocus sativus
Crocus vernus subsp albiflorus
Crocus vernus subsp. albiflorus
Freesia refracta
Gladiolus communis
Gladiolus illyricus
Gladiolus italicus
Gladiolus mascagni
Iris albicans
Iris germanica
Iris germanica var. flaviflora
Iris latifolia
Iris lutescens subsp chamaeiris
Iris lutescens subsp chamaeiris
Iris lutescens subsp chamaeiris
Iris pseudacorus
Iris spuria subsp. maritima
Iris x hybridus
Iris xiphium
Romulea columnae subsp columnae
Romulea ramiflora
Tritonia crocata


Juglandàcies
Juglans regia. (Autòcton)


Juncàcies
Juncus acutus subsp acutus
Juncus alpinus
Juncus articulatus
Juncus balticus subsp pyrenaeus
Juncus bufonius
Juncus effusus
Juncus filiformis
Juncus maritimus
Juncus tenageia
Juncus trifidus
Luzula campestris
Luzula forsteri
Luzula glabrata
Luzula lutea
Luzula nivea
Luzula nutans
Luzula pilosa


Juncaginàcies
Triglochim palustre


Labiades
Ajuga chamaepitys subsp chamaepitys
Ajuga iva
Ajuga pyramidalis
Ajuga reptans
Ballota hirsuta
Ballota nigra subsp. foetida
Dracocephalum austriacum
Galeopsis ladanum subsp. angustifolia
Galeopsis ladanum subsp. ladanum
Galeopsis ladanum subsp. pyrenaica
Galeopsis segetum
Galeopsis tetrahit
Galeopsis tetrahit
Glechoma hederacea
Hyssopus officinalis subsp. aristatus
Lamium album
Lamium amplexicaule subsp amplexicaule
Lamium galeobdolon
Lamium galeobdolon subsp montanum var. florentinum
Lamium hybridum subsp hybridum
Lamium maculatum
Lamium purpureum
Lavandula angustifolia subsp. pyrenaica
Lavandula angustifolia subsp pyrenaica.alba
Lavandula dentata
Lavandula latifolia
Lavandula stoechas subsp. pedunculata
Lavandula stoechas subsp stoechas
Leonotis leonorus
Leonotis leonurus var albiflora
Lycopus europaeus
Marrubium alysson
Marrubium supinum
Marrubium vulgare
Melissa officinalis
Melittis melissophyllum
Mentha aquatica
Mentha arvensis subsp arvensis
Mentha cervina
Mentha longifolia
Mentha pulegium
Mentha suaveolens
Nepeta cataria
Nepeta faassenii
Nepeta nepetella subsp amethystina
Nepeta nepetella subsp nepetella
Nepeta nuda subsp. latifolia
Nepeta sibirica
Nepeta tuberosa subsp reticulata
Ocimum basilicum
Origanum majorana
Origanum syriacum
Origanum vulgare
Perovskia atriplicifolia
Phlomis fruticosa
Phlomis herba-venti
Phlomis lychnitis
Plectranthus australis
Plectranthus coleoides
Prunella grandiflora subsp grandiflora
Prunella grandiflora subsp. pyrenaica
Prunella hyssopifolia
Prunella laciniata
Prunella vulgaris
Prunella vulgaris
Rosmarinus officinalis
Rosmarinus officinalis var. albiflora
Rosmarinus officinalis var.prostratus
Salvia aethiopis
Salvia divinorum
Salvia glutinosa
Salvia greggi
Salvia leucantha
Salvia microphylla
Salvia microphylla var. hot lips
Salvia officinalis. subsp. lavandulifolia
Salvia pratensis subsp pratensis
Salvia sclarea
Salvia sylvestris subsp. nemorosa
Salvia uliginosa
Salvia valentina
Salvia verbenaca
Salvia verbenaca var. albilora
Satureja acinos subsp acinos
Satureja acinos subsp meridionalis
Satureja alpina
Satureja calamintha subsp sylvatica
Satureja calamintha subsp. ascendens
Satureja calamintha subsp. glandulosa
Satureja fruticosa subsp fruticosa
Satureja graeca subsp graeca
Satureja grandiflora
Satureja hortensis
Satureja montana subsp innota
Satureja montana subsp montana
Satureja vulgaris subsp vulgaris
Scutellaria alpina
Sideritis hirsuta
Sideritis hirsuta subsp bubanii
Sideritis hirsuta subsp emporitana
Sideritis hyssopifolia subsp hyssopifolia
Sideritis leucantha
Sideritis romana subsp romana
Sideritis scordioides
Sideritis spinulosa
Sideritis spinulosa subsp illicifolia
Solenostemom scutellarioides
Stachys alopecuros subsp godroni
Stachys alpina
Stachys annua
Stachys arvensis
Stachys bizantina
Stachys brachyclada
Stachys germanica
Stachys heraclea
Stachys maritima
Stachys ocymastrum
Stachys officinalis
Stachys palustris
Stachys recta
Stachys sylvatica
Teucrium botrys
Teucrium campanulatum
Teucrium chamaedrys
Teucrium chamaedrys
Teucrium fruticans
Teucrium montanum
Teucrium polium subsp. capitatum
Teucrium polium subsp. dunense
Teucrium polium subsp. aragonense
Teucrium polium subsp. aureum
Teucrium polium subsp. gnaphalodes
Teucrium polium subsp. polium
Teucrium pseudochamaepytis
Teucrium pyrenaicum subsp pyrenaicum
Teucrium pyrenaicum subsp. guarense
Teucrium scordium subsp scordioides
Teucrium scorodonia subsp scorodonia
Thymus mastichina
Thymus serpyllum subsp chamaedrys
Thymus vulgaris
Thymus vulgaris
Thymus willkommii
Thymus zygis
Westringia fruticosa


Lauràcies
Família arbustiva que sol ser tropical i d´altres zones càlides i
que a Catalunya, tant com tot el mediterrani, només en hi ha un sol gènere;
Laurus, el popular llorer, de fulles fosques i coriàcies,conegut per el
seu valor culinari.
Malgrat ha estat plantat, en hi ha bosquets de Llorer silvestres molt
característics en fondalades mediterrànies.

Laurus nobilis


Lemnàcies
Lemma gibba
Spirodela polyrhiza


Lentibulariàcies
Familia distribuïda per tot el mon, amb només quatre gèneres, dels quals tenim dos representant a Catalunya. Pinguicula i Utricularia.
Son plantes herbàcies, perennes amb les fulles simples, esparses o basals; tenen la corol•la zigomorfa dividida en dos llavis.
Viuen en molleres i llocs humits i es caracteritzen per ser carnívores, atrapant a petits insectes que s’enganxen en les seves fulles i digerint-los per mitjà d’enzims secretats.

Pinguicula alpina
Pinguicula grandiflora
Pinguicula grandiflora subsp dernosensis
Pinguicula grandiflora subsp grandiflora
Pinguicula vulgaris
Utricularia australis
Utricularia minor


Licopodiàcies
Lycopodium clavatum
Lycopodium selago


Liliàcies
Agapanthus africanus
Agapanthus africanus.
Allium ampeloprasum
Allium cepa
Allium cepa
Allium chamaemoly
Allium moly
Allium moschatum
Allium neapolitanum
Allium oleraceum
Allium paniculatum
Allium pyrenaicum
Allium roseum
Allium schoenoprasum
Allium scorodoprasum subsp. rotundum
Allium senescens subsp. montanum
Allium triquetrum
Allium ursinum
Allium victorialis
Allium vineale
Aloe arborescens
Aloe maculata
Aloe vera
Anomalia ( Asphodelus fistulosus )
Anthericum liliago
Aphyllanthes monspeliensis
Aphyllanthes monspeliensis
Asparagus acutifolius
Asparagus horridus
Asparagus maritimus
Asparagus officinalis
Asparagus sprengeri
Asphodeline lutea
Asphodelus aestivus
Asphodelus albus
Asphodelus cerasiferus
Asphodelus fistulosus subsp fistulosus
Aspidistra elatior
Brimeura amethystina subsp amethystina
Bulbocodium vernum
Camassia caerulea
Chlorophytum comosum
Colchicum autumnale subsp autumnale
Colchicum triphyllum
Convalaria majalis
Dipcadi serotinum
Erythronium dens-canis
Fritillaria pyrenaica subsp. pyrenaica
Fritillaria pyrenaica subsp boissieri
Gagea foliosa
Gagea fragifera
Gagea lutea
Gagea reverchonii
Gagea villosa
Hawortia fasciata
Hemerocallis var pink damask
Hemocallis fulva
Hyacinthus orientalis
Hyacinthus orientalis.
Ipheion uniflorus
Kniphofia uvaria
Lilium bulbiferum
Lilium candidum
Lilium martagon
Lilium pyrenaicum
Lilium trigrinum
Maianthemum bifolium
Merendera montana
Muscari comosum
Muscari neglectum
Muscari neglectum var. atlanticum
Narthecium ossifragum
Nothoscordum borbonicum
Ophiopogon japonicus
Ornithogalum narbonense
Ornithogalum orthophyllum subsp monticolum
Ornithogalum pyrenaicum
Ornithogalum umbellatum
Paradisea liliastrum
Paris quadrifolia
Polygonatum odoratum
Polygonatum verticillatum
Ruscus aculeatus
Sansevieria trifasciata
Scilla autumnalis
Scilla autumnalis
Scilla lilio-hyacinthus
Scilla obtusifolia subsp. intermedia
Simethis mattiazzi
Streptopus amplexifolius
Tofieldia calyculata
Tulipa fosteriana
Tulipa sylvestris. subsp. australis
Urginea maritima
Veratrum album
Zephyranthes candida


Linàcies
Petita família que compte amb dos gèneres en Catalunya.
Son herbàcies i a vegades ramificades des de mitja tija, que es prima
i potser pilosa o glabra.
Rara vegada passen de 50 o 60 cm, tret de Linum suffruticosum que
pot arribar a 1 metre.
Les fulles primes o lanceolades, petites i agudes, poden estar oposades o
esparses.
Les flors son pentàmeres, amb els pètals lliures,a vegades solapats i els
sèpals aguts, curtament pedicel•lades i reunides en una petita inflorescència
terminal.
Alguna espècie en concret ha estat conreada per la industria tèxtil.

Anomalia ( Linum campanulatum )
Linum campanulatum
Linum catharticum
Linum maritimum
Linum narbonense
Linum perenne subsp austriacum
Linum perenne subsp. alpinum
Linum strictum subsp strictum
Linum tenuifolium subsp. milletii
Linum tenuifolium subsp.suffruticosum
Linum tryginum
Linum usitatissimum subsp angustifolium
Linum viscosum


Litràcies
Família arbustiva estesa per zones tropicals i temperades i a casa nostra te tres representants, Ammannia, Lythrum i Peplis.
Plantes que prefereixen els llocs entollats i marges d’aigua
Peplis te flors petites i gairebé postrada en les mulladius; Ammannia introduïda
i ara assilvestrada per els arrossars i Lythrum en marges i pradells inundats, amb
flors molt vistoses agrupades en espigues ramificades.

Ammannia robusta
Lagerstronemia indica
Lagerstronemia speciosa
Lythrum hissopifolia
Lythrum junceum
Lythrum salicaria
Lythrum tribracteatum
Peplis portula


Lorantàcies
Viscum album subsp austriacum


Lycoperdàcies
Bovista plumbea


Magnoliàcies
Magnolia grandiflora. (Alòcton)
Magnolia liliiflora
Magnolia tree. (Alòcton)


Malvàcies
Una família ben cosmopolita i que en les nostres terres tenim set gèneres;
Malva, Lavatera, Althaea, Abutilon, Kosteletzkya, Sida i Hibiscus.
Plantes arbustives, pentàmeres amb un segon calze anomenat calicle, que solen passar d’un metre segons l’espècie i flors rosades, pàl•lides.
La tija erecta potser pilosa o no, amb fulles enteres o dividides i
acostuma a créixer en llocs ruderals i calcigats; altres en llocs més
humits ( malví) i algunes en roques litorals, (malva d’arbre) i fins
hi tot en hi ha en l’estatge montà fins 1.900 metres.
Algunes especies, Malope, Hibiscus, Althaea son cultivades en jardineria i rarament aconsegueixen naturalitzar-se.

Abutilon hybridum
Abutilon megapotamicum
Abutilon pictum
Abutilon teophrasti
Althaea cannabina
Althaea hirsuta subsp hirsuta
Althaea hirsuta subsp hirsuta
Althaea officinalis
Althaea rosea
Althaea rosea
Firmiana simplex. (Alòcton)
Gossypium hirsutum
Hibiscus rosa-sinensis
Hibiscus rosa-sinensis. var. yelow
Hibiscus syriacus
Hibiscus syriacus. var. albiflora
Kosteletzkya pentacarpa
Lavatera arborea
Lavatera cretica
Lavatera maritima
Lavatera olbia
Malva aegyptia subsp trifida
Malva alcea subsp. fastigiata
Malva moschata subsp moschata
Malva neglecta
Malva parviflora
Malva sylvestris
Malva sylvestris subsp mauritanica
Malva sylvestris var albiflora


Marantàcies
Maranta leuconeura


Marsileàcies
Marsilea quadrifolia


Meliàcies
Melia azedarach (Alòcton)


Meniantàcies
Menyanthes trifoliata


Mimosàcies
Acacia angustissima. ( Alòcton )
Acacia dealbata. (Alòcton)
Acacia retinoides. ( Alòcton )


Mioporàcies
Myoporum laetum


Mirtàcies
Important família a arreu del mon d’arbust i arbres i que en les nostres terres
només te un gènere autòcton, Myrtus i altres arbres introduïts com el conegut Eucalyptus.
Myrtus prefereix el clima càlid i temperat; es un arbust molt foliós amb flors
blanques, pentàmeres amb molts estams.

Callistemon citrinus
Chamelaucium uncinatum
Eucaliptus camaldulensis. ( Alòcton)
Eucaliptus globolus. (Alòcton)
Myrtus communis
Myrtus communis


Mol·luginàcies
Glinus lotoides


Moràcies
Broussonetia papyrifera. (Alòcton)
Ficus benjamina
Ficus carica subsp. caprificus. ( Autòcton. )
Ficus carica. (Autòcton)
Ficus elastica
Ficus elastica var. doescheri
Morus alba. ( Alòcton. )


Musàcies
Aquesta família estesa per les zones tropicals, és prou coneguda per els seus fruits, el plàtan o la banana.
Son plantes herbàcies i a vegades llenyoses, monocotiledònies amb grans i llargues fulles curtament peciolades, disposades esparsament per tota la lignificada tija.
Es troba plantada en jardins per la seva exòtica bellesa


Musa paradisiaca


Nepenthàcies
Nepenthes alata


Nictaginàcies
Bougainvillea glabra
Mirabilis jalapa
Mirabilis jalapa
Mirabilis jalapa


Nimfeàcies
Tenim un sol gènere en les nostres terres i és força rar.
Es tracte de plantes aquàtiques que tenen fulles simples i flors amb
20 o 25 pètals i sèpals caducs.
Creixen en aigües tranqui-les i quietes.
Hi ha moltes especies utilitzades en jardineria.

Nymphaea alba
Nymphaea pygmaea var rubra


Nostocàcies
Nostoc commune


Ofioglossàcies
Família estesa per terres temperades de l’hemisferi boreal i que en les nostres terres
esta representada per dos gèneres. Botrychium i Ophioglossum.
Emparentades amb les falgueres, tenen el rizoma curt, canós i sense esquames,
amb les fulles consistents en una làmina estèril i una altre fèrtil espiciforme.
Els esporangis són sèssils i grossos.

Botrychium lunaria
Botrychium matricariifolium
Ophioglossum vulgare


Oleàcies
Família estesa pel SE asiàtic i Austràlia i que malgrat te cinc gèneres en les nostres terres, el gènere Olea és el més conegut arreu del mon gràcies al seu preuat fruit i el seu oli.
També en hi ha, Jasminum, Fraxinus, Phillyrea i Ligustrum.
Son arbusts i arbres de fulles oposades, simples o compostes i les flors, tetràmeres o pentàmeres s’agrupen en raïms o panícules.
També tenim alguns gèneres cultivats com ornamentals com Forsythia i Syringa; aquest darrer a vegades assilvestrat.

Forsythia suspensa
Fraxinus angustifolia subsp angustifolia (Autòcton)
Fraxinus angustifolia subsp oxycarpa
Fraxinus excelsior. (Autòcton)
Fraxinus ornus. (Alòcton)
Jasminum azoricum
Jasminum fruticans
Jasminum mesnyi
Jasminum nudiflorum
Jazminum grandiflorum
Ligustrum japonica. (Alòcton)
Ligustrum vulgare
Olea europaea. (Autòcton)
Olea europaea. var. sylvestris. (Autòcton)
Phillyrea angustifolia
Phillyrea latifolia
Syringa vulgaris


Onagràcies
Aquesta família, en la seva majoria en el continent americà, només te quatre
gèneres en les nostres contrades i altres cultivats en jardineria.
Ludwigia, Oenothera, Epilobium i Circaea, totes herbàcies amb fulles oposades o esparses, flors tetràmeres ( Circaea 2 pètals) amb pètals prou vistosos.


Circaea lutetiana
Epilobium alsinifolium
Epilobium anagallidifolium
Epilobium angustifolium
Epilobium hirsutum
Epilobium lanceolatum
Epilobium montanum
Epilobium obscurum
Epilobium palustre
Epilobium parviflorum
Epilobium tetragonum
Fuchsia hybrida
Fuchsia magellanica
Ludwigia palustris
Ludwigia peploides
Oenothera biennis
Oenothera rosea


Orobancàcies
Família pròpia de les terres temperades de l’hemisferi boreal que compren 17 gèneres,
en Catalunya només te un representant, Orobanche amb una quinzena d’espècies bastant semblant a primera vista.
Son plantes herbàcies , tenen la tija erecta, no ramificada, que no passen de 50 cm i piloses o glanduloses , les fulles bastant atrofiades esquamiformes i les flors tenen cinc pètals soldats, sent zigomorfes, en aparença bilabiades i rodejades amb dues petites bràctees; totes son sèssils i agrupades en una inflorescència terminal molt atapeïda.
Cada planta parasita a un hoste en particular.

Orobanche amethystea subsp amethystea
Orobanche artemisae-campestris
Orobanche artemisae-campestris subsp santolinae
Orobanche cernua
Orobanche crenata
Orobanche elatior
Orobanche gracilis
Orobanche hederae
Orobanche laserpitii-sileris
Orobanche latisquama
Orobanche purpurea
Orobanche ramosa
Orobanche rapum-ginestae


Orquidàcies
Aceras anthropophorum
Anacamptis pyramidalis
Bartlia robertiana
Cephalanthera damasonium
Cephalanthera longifolia
Cephalanthera rubra
Coeloglossum viride
Corallorhiza trifida
Cymbidium
Cypripedium calceolus
Dactylorhiza maculata subsp maculata
Dactylorhiza maculata subsp meyeri
Dactylorhiza maculata var albiflora
Epipactis atrorubens
Epipactis distans
Epipactis exilis
Epipactis helleborine
Epipactis microphylla
Epipactis palustris
Epipogium aphyllum
Goodyera repens
Gymnadenia conopsea
Himantoglossum hircinum
Limodorum abortivum subsp abortivum
Listera ovata
Neotinea maculata
Neottia nidus-avis
Nigritella nigra
Ophrys apifera
Ophrys battandieri. (O.fusca x O. lutea)
Ophrys bertolonii subsp catalaunica
Ophrys fusca
Ophrys fusca subsp bilunulata
Ophrys holosericea
Ophrys insectifera
Ophrys lutea
Ophrys scolopax subsp scolopax
Ophrys scolopax. var. albiflora
Ophrys speculum
Ophrys sphegodes
Ophrys subinsectifera
Ophrys tenthredinifera
Orchis coriophora subsp fragans
Orchis coriophora subsp martrinii
Orchis elata subsp. sesquipedalis
Orchis incarnata
Orchis laxiflora subsp laxiflora
Orchis laxiflora subsp. palustris
Orchis maculata
Orchis maculata
Orchis maculata subsp. meyeri
Orchis majalis
Orchis mascula subsp mascula
Orchis mascula subsp mascula var. albiflora
Orchis mascula subsp olbiensis
Orchis mascula var rosea
Orchis militaris
Orchis morio
Orchis pallens
Orchis provincialis
Orchis sambucina subsp insularis
Orchis sambucina subsp sambucina
Orchis sambucina subsp sambucina
Orchis sambucina subsp sambucina
Orchis simia
Orchis tridentata subsp conica
Orchis ustulata
Phalaenopsis var albiflora
Platanthera bifolia
Platanthera chlorantha
Pseudorchis albida
Serapias lingua
Serapias parviflora
Serapias vomeracea
Spiranthes aestivalis
Spiranthes spiralis


Osmundàcies
Aquesta família emparentada amb les falgueres, pròpiament dites,
només té un gènere en les nostres contrades amb una sola espècie.
Vegeu Osmunda regalis.

Osmunda regalis


Oxalidàcies

Petita família amb un sol gènere a les nostres terres...Oxalis.
Son petites plantes que no passen de 30 cm, herbàcies amb
una sola tija, erecta i prima, a vegades ramificada.
Les fulles solen tenir un llarg pecíol i son trifoliades en tres lòbuls
amb el punt de inserció en el mateix pecíol i el marge rectilinis i
l’exterior arrodonit i emarginats
Les flors tenen cinc pètals amb la ungla més estreta que el limbe
i els sèpals obtusos.
Totes es fan en contrades marítimes i litorals, tret de O. Acetosella,
que pot arribar a l’estatge montà i subalpí.

Oxalis acetosella
Oxalis articulata
Oxalis corniculata subsp corniculata
Oxalis debilis subsp. corymbosa
Oxalis debilis var. albiflora
Oxalis Deppei
Oxalis pes-caprae


Palmes ( Arecàcies )
Chamaerops humilis. (Autòcton)
Phoenix canariensis. ( Alôcton )
Trachycarpus fortunei. ( Alòcton )
Washingtonia filifera. ( Alòcton )


Papaveràcies
Una familia no gaire nombrosa i que a casa nostre només te, prop d’una vintena
de gèneres entre dues subfamílies properes i que alguns autors les inclouen.
Papaveròidies i Fumariòidies.
Son plantes herbàcies de poca alçada, flors tetràmeres, vistents i fulles
dividides, sèpals caducs durant la floració.
En les Fumariòidies les flors son més petites, completament zigomorfes i
s’agrupen en petits raïms.
Unes creixen en sembrats, meses i camins, altres en murs de roca i
fins hi tot, les hi ha en tarteres pirinenques.

Anomalia ( Papaver rhoeas )
Chelidonium majus
Corydalis solida subsp solida
Eschschotzia californica
Fumaria bastardii
Fumaria capreolata
Fumaria capreolata var rubriflora
Fumaria densiflora
Fumaria muralis
Fumaria officinalis
Fumaria parviflora
Fumaria petteri subsp calcarata
Fumaria reuteri
Fumaria vaillantii
Glaucium corniculatum
Glaucium flavum
Hypecoum procumbens subsp grandiflorum
Meconopsis cambrica
Papaver alpinum subsp. rhaeticum
Papaver alpinum subsp. suaveolens
Papaver argemone
Papaver dubium subsp dubium
Papaver hybridum
Papaver hybridum
Papaver pinnatifidum
Papaver rhoeas
Papaver somniferum subsp setigerum
Papaver somniferum subsp somniferum
Papavr argemone
Platycapnos spicata subsp grandiflora
Platycapnos spicata subsp spicata
Roemeria hybrida
Sarcocapnos enneaphylla
Sarcocapnos enneaphylla var albiflora


Papilionàcies
Amb més de 40 gèneres, aquesta família es una de les més cridaneres en les
nostres terres, per les seves flors i inflorescències , a diferencia de
les humils crucíferes.
Poden ser arbustives com Genista, Spartium, Sarothamnus o herbàcies com
Trifolium,Vicia, Lathyrus; també arbres .
Les fulles solen ser compostes i poden tenir estipules; alternes i la tija
pot ser erecta o prostrada, ascendent, a vedades alada .
Algunes espècies son enfiladisses gràcies als circells que duen al
final de les fulles.
Les flors, zigomorfes, tenen cinc pètals que formen la flor que caracteritza aquesta família; el pètals superior o estendard, els dos laterals anomenats ales i els dos inferiors soldats en la carena.
Aquestes poden estar solitàries o en raïms.
Moltes d’aquestes espècies estan conreades per l’aliment de l’home i
altres formen part dels jardins com especies ornamentals

Adenocarpus telonensis
Albrizia julibrissin. (Alòcton)
Amorpa fruticosa
Anagyris foetida
Anomalia ( Spartium junceum )
Anomalia ( Spartium junceum )
Anthyllis cytisoides
Anthyllis gerardi
Anthyllis montana
Anthyllis tetraphylla
Anthyllis vulneraria subsp. font-queri
Anthyllis vulneraria susbp sampaioana
Arachis hypogaea
Argyrolobium zanonii
Astragalus alopecuroides subsp alopecuroides
Astragalus alpinus
Astragalus australis
Astragalus austriacus
Astragalus danicus
Astragalus depressus
Astragalus echinatus
Astragalus glycyphyllos
Astragalus granatensis subsp granatensis
Astragalus hamosus
Astragalus incanus
Astragalus monspessulanus subsp gypsophyllus var. alpinus
Astragalus monspessulanus subsp gypsophylus
Astragalus monspessulanus subsp monspessulanus
Astragalus sempervirens subsp catalaunicus
Astragalus sesameus
Astragalus stella
Astragalus tragacantha
Astragalus turolensis
Astrragalus boeticus
Calicotome spinosa subsp spinosa
Ceratonia siliqua. (Autòcton)
Cercis siliquastrum var albiflora
Cercis siliquastrum. (Alòcton)
Chamaecytisus supinus
Chamaespartium sagittale
Cicer arietinum
Colutea arborescens
Colutea arborescens subsp gallica
Coronilla emerus
Coronilla juncea
Coronilla minima subsp lotoides
Coronilla minima subsp minima
Coronilla repanda subsp dura
Coronilla scorpioides
Coronilla valentina subsp glauca
Coronilla varia
Cytisophyllum sessilifolium
Dorycnium hirsutum
Dorycnium pentaphyllos subsp gracile
Dorycnium pentaphyllum subsp pentaphyllos
Dorycnium rectum
Erinacea anthyllis
Erinacea anthyllis
Erythrina crista-galli. (Alòcton)
Genista anglica
Genista balasae subsp. europaea
Genista biflora
Genista cinerea subsp. ausetana
Genista hispanica subsp hispanica
Genista horrida
Genista linifolia subsp linifolia
Genista monspessulana
Genista patens
Genista patens var. albiflora
Genista pilosa
Genista scorpius subsp scorpius
Genista tinctoria
Genista triflora
Genista umbellata. ( Accidental )
Gleditsia triacanthos. (Alòcton)
Hedysarum coronarium
Hedysarun boveanum subsp europaeum
Hippocrepis comosa
Hippocrepis comosa subsp scabra
Hippocrepis comosa subsp scabra
Hippocrepis comosa subsp scorpioides
Hippocrepis multisiliquosa subsp ciliata
Hippocrepis unisiliquosa subsp. biflora
Laburnum anagyroides
Lathyrus angulatus
Lathyrus annus
Lathyrus aphaca
Lathyrus cicera
Lathyrus clymenum
Lathyrus filiformis
Lathyrus hirsutus
Lathyrus inconspicuus
Lathyrus laevigatus subsp. occidentalis
Lathyrus latifolius
Lathyrus linifolius
Lathyrus niger
Lathyrus ochrus
Lathyrus pannonicus.
Lathyrus pratensis
Lathyrus pratensis *
Lathyrus saxatilis
Lathyrus setifolius
Lathyrus sylvestris subsp. pyrenaicus
Lathyrus tingitanus
Lathyrus tuberosus
Lathyrus vernus subsp vernus
Lens culinaris subsp culinaris
Lens culinaris subsp nigricans
Lotus angustissimus subsp angustissimus
Lotus corniculatus subsp corniculatus
Lotus corniculatus subsp delortii
Lotus corniculatus subsp delortii
Lotus corniculatus subsp tenuifolius
Lotus corniculatus subsp. alpinus
Lotus creticus subsp cytisoides
Lotus edulis
Lotus ornithopodioides
Lotus parviflorus
Lotus pedunculatus
Lupinus albus
Lupinus angustifolius
Lupinus micranthus
Lupinus polyphyllus
Medicago arabica
Medicago arborea subsp arborea
Medicago hybrida
Medicago littoralis
Medicago lupulina
Medicago marina
Medicago minima
Medicago orbicularis
Medicago polymorpha
Medicago sativa subsp. varia
Medicago sativa subsp sativa
Medicago sativa subsp sativa.albiflora
Medicago suffruticosa
Meliloto albus
Melilotus indicus
Melilotus officinalis
Melilotus spicatus
Melilotus sulcatus
Onobrychis argentea subsp hispanica
Onobrychis caput-galli
Onobrychis saxatilis
Onobrychis supina subsp supina
Onobrychis viciifolia
Ononis aragonensis
Ononis aragonensis
Ononis cristata
Ononis fruticosa
Ononis minutisima
Ononis natrix subsp natrix
Ononis natrix subsp ramosissima
Ononis pubescens
Ononis pusilla
Ononis reclinata
Ononis rotundifolia
Ononis spinosa subsp antiquorum
Ononis spinosa subsp australis
Ononis spinosa subsp spinosa
Ononis striata
Ononis tridentata subsp angustifolia
Ononis tridentata subsp tridentata
Ononis viscosa subsp. breviflora
Ornithopus compressus
Oxytropis campestris
Oxytropis neglecta
Parkinsonia aculeata. (Alòcton)
Phaseolus acutifolius
Phaseolus vulgaris
Psoralea bituminosa
Retama monosperma
Retama sphaerocarpa
Robinia hispida. (Alòcton)
Robinia pseudoacacia. (Alòcton)
Sarothamnus arboreus subsp. catalaunicus
Sarothamnus scoparius subsp scoparius
Scorpiurus muricatus subsp sub subvillosus
Sophora japonica. (Alòcton)
Spartium junceum
Tetragonolobus maritimis subsp. hirsutus
Tetragonolobus maritimus subsp maritimus
Tetragonolobus purpureus
Tipuana tipu. (Alòcton)
Trifolium alpinum
Trifolium angustifolium
Trifolium arvense
Trifolium badium
Trifolium campestre
Trifolium cherleri
Trifolium dubius
Trifolium fragiferum
Trifolium glomeratum
Trifolium hybridum
Trifolium incarnatum
Trifolium lappaceum
Trifolium medium
Trifolium montanum
Trifolium nigrescens
Trifolium ochroleucon
Trifolium ornithopodioides
Trifolium patens
Trifolium pratense
Trifolium repens
Trifolium resupinatum
Trifolium rubens
Trifolium scabrum
Trifolium spadiceum
Trifolium stellatum
Trifolium subterraneum
Trifolium suffocatum
Trifolium thalii
Trifolium tomentosum
Trigonella monspeliaca
Ulex parviflorus subsp. parviflorus
Vicia argentea subsp canescens
Vicia benghalensis
Vicia bithynica
Vicia cracca
Vicia cracca subsp cracca var. albiflora
Vicia cracca subsp incana
Vicia cracca subsp tenuifolia
Vicia disperma
Vicia faba
Vicia hirsuta
Vicia hybrida
Vicia lathyroides
Vicia lutea
Vicia onobrychioides
Vicia orobus
Vicia pannonica subsp striata
Vicia pannonica subsp striata Var. albiflora
Vicia peregrina
Vicia pyrenaica
Vicia pyrenaica var albiflora
Vicia sativa
Vicia sativa var. albiflora
Vicia sepium
Vicia tetrasperma subsp gracilis
Vicia villosa subsp pseudocracca
Vicia villosa subsp triflora
Vicia villosa subsp varia
Vicia villosa subsp villosa
Wisteria sinensis


Passifloràcies
Passiflora caerulea


Peoniàcies
Un sol gènere en Catalunya i que no esta massa extens.
Plantes de tija erecta, ramificades i pubescents i no sobrepassa els 70 cm
Les fulles estan alternes i compostes, dividides en lòbuls i les flors
tenen entre 6 i 10 pètals i els sèpals molt més petits i nombrosos estams.
Solen ser emprades en jardineria.


Paeonia officinalis subsp. microcarpa
Paeonia suffruticosa


Pinàcies
Abies alba. (Autòcton)
Abies pinsapo. (Alòcton)
Cedrus atlantica. ( Alòcton. )
Larix decidua. ( Alòcton. )
Picea abies. (Autòcton)
Picea pungens. ( Alòcton )
Pinus canariensis. (Alòcton)
Pinus halepensis. (Autòcton)
Pinus mugo subsp. uncinata. ( Autòcton. )
Pinus nigra subsp salzmannii (Autòcton)
Pinus pinaster. (Autòcton)
Pinus pinea. (Autòcton)
Pinus sylvestris. (Autòcton)
Pseudotsuga menziesii. ( Alòcton )


Pirolàcies
Monotropa hypopitys
Pyrola chlorantha
Pyrola minor
Pyrola secunda
Pyrola uniflora


Pittosporàcies
Pittosporum tobira


Plantaginàcies
Anomalia ( Plantago sp)
Anomalia ( Plantago sp)
Anomalia 16 ( Plantago lanceolata )
Plantago afra
Plantago albicans
Plantago argentea
Plantago atrata
Plantago bellardii
Plantago cornuti
Plantago coronopus subsp coronopus
Plantago crassifolia
Plantago lagopus
Plantago lanceolata
Plantago major subsp intermedia
Plantago major subsp major
Plantago maritima subsp. serpentina
Plantago maritima subsp alpina
Plantago media
Plantago monosperma
Plantago sempervirens
Plantago subulata subsp subulata
Plantago subulata subsp. holosteum


Platanàcies
Un sol gènere, d’origen americà i altres de sud est d’Europa, es troba en
les nostres terres que reuneix en sis espècies d’arbres caducifolis.
Aquest arbres es trobant a sovint plantats en carrers i avingudes per la seva ombra,
altres en boscs caducifolis i frescals de les contrades mediterrànies.
Poden arribar a mesurar 40 metres.


Platanus orientalis. var. acerifolia. (Alòcton)


Plumbaginàcies
Son herbes o arbusts propis d’indrets àrids o salins i que en Catalunya només tenen quatre gèneres representatius. Plumbago , Limoniastrum, Limonium i Armeria.
Tenen les flors liles, rosades, púrpura o blanquinoses, pentàmeres i actinomorfes, els sèpals soldats i rodejades de petites bràctees; fulles basals i caulinars alternes.

Limonium esta força distribuït i es molt difícil de determinar per la seva hibridació,
Encara que bastant afí a Limoniastrum.
Armeria fa uns capítols florals molt atapeïts, te les fulles molt més primes moltes espècies semblants.
Plumbago es més escàs i fa uns matolls amples de flors violàcies per els marges de camins. Una espècie es cultivada en jardineria i a sovint naturalitzada en molts indrets del litoral....Plumbago europaea.

Armeria alliacea
Armeria alliacea subsp. ruscinonensis
Armeria littorifuga
Armeria maritima subsp fontqueri
Limoniastrum monopetalum
Limonium gibertii
Limonium hibericum
Limonium minutum subsp revolutum
Limonium narbonense
Limonium tremolsii
Plumbago auriculata.
Plumbago auriculata. var albiflora
Plumbago europaea


Poligalàcies
Un sol gènere creix en les nostres terres, de poca alçada i de caràcter herbaci;
Polygala, amb nou espècies, flors cridaneres, de petita mida i zigomorfes.
Algunes més son cultivades com ornamentals i rarament natutalitzades.

Polygala alpina
Polygala calcarea
Polygala exilis
Polygala monspeliaca
Polygala myrtifolia
Polygala rupestris
Polygala vayredae
Polygala vulgaris
Polygala vulgaris subsp alpestris
Polygala vulgaris subsp gerundensis
Polygala vulgaris subsp vulgaris var. albiflora


Poligonàcies
Oxyria digyna
Polygonum alpinum
Polygonum aubertii
Polygonum aviculare
Polygonum bistorta
Polygonum capitatum
Polygonum convolvulus
Polygonum cuspidatum
Polygonum equisetiforme
Polygonum lapathifolium
Polygonum maritimum
Polygonum persicaria
Polygonum salicifolium
Polygonum viviparum
Rumex acetosa subsp acetosa
Rumex acetosella subsp angiocarpus
Rumex bucephalophorus
Rumex conglomeratus
Rumex crispus
Rumex intermedius
Rumex longifolius
Rumex obtusifolius
Rumex palustris
Rumex pseudoalpinus
Rumex pulcher
Rumex scutatus


Polipodiàcies
Adiantum capillus-veneris
Anogramma leptophylla
Asplenium adiantum-nigrum
Asplenium antiquum
Asplenium fontanum
Asplenium marinum
Asplenium obovatum
Asplenium onopteris
Asplenium ruta-muraria
Asplenium seelosii subsp glabrum
Asplenium septentrionale
Asplenium trichomanes
Asplenium viride
Blechnum spicant
Ceterach officinarum
Cheilanthes acrostica
Cheilanthes maderensis
Cheilanthes vellea
Cryptogramma crispa
Cystopteris fragilis
Dryopteris filix-mas
Dryopteris filix-mas subsp. oreades
Dryopteris villarii subsp. submontana
Gymnocarpium dryopteris
Gymnocarpium robertianum
Nephrolepis cordifolia
Notholaena marantae
Pellaea calomelanos
Phyllitis sagittata
Phyllitis scolopendrium
Platycerium suberbum
Polypodium vulgare subsp. vulgare
Polypodium vulgare subsp. interjectum
Polypodium vulgare subsp serrulatum
Polystichum aculeatum
Polystichum setiferum
Polysticum lonchitis
Pteridium aquilinum
Pteris cretica sub crispata
Thelypteris palustris
Woodsia glabella subsp pulchella


Pontederiàcies
Heteranthera reniformis
Pontederia cordata


Portulacàcies
Montia fontana subsp emporitana
Portulaca oleracea


Portulàcies
Portulacaria afra


Posidoniàcies
Posidonia oceanica


Potamogetonàcies
Potamogeton crispus
Potamogeton densus
Potamogeton natans
Potamogeton pectinatus


Primulàcies
Família distribuïda per les regions temperades de l’hemisferi boreal i
que deu gèneres comparteixen l’espai en les nostres terres.
Primula, Androsace, Soldanella, Cyclamen, Lysimachia, Asterolinon,
Anagallis, Coris i Samolus; Plantes herbàcies que no sobrepassen mig metre,
tret de Lysimachia, fulles basals enteres, dentades o no i tija nua;
les flors son pentàmeres, actinomorfes i poden estar emarginades o no.
Les tres primeres creixen en l’alta muntanya i les altres en jonqueres,
pradells humits, brolles àrides.

Anagallis arvensis
Anagallis arvensis
Anagallis arvensis subsp arvensis
Anagallis arvensis subsp foemina
Anagallis monelli subsp monelli
Anagallis tenella
Androsace carnea
Androsace cylindrica subsp cylindrica
Androsace elongata subsp breistrofferi
Androsace maxima
Androsace vandellii
Androsace villosa
Asterolinon linum-stellatum
Coris monspeliensis subsp monspeliensis
Coris monspeliensis subsp monspeliensis
Cyclamen persicum
Lysimachia ephemerum
Lysimachia nemorum
Lysimachia vulgaris
Primula acaulis subsp acaulis
Primula auriculata
Primula elatior subsp elatior
Primula elatior subsp intrincata
Primula farinosa subsp farinosa
Primula hirsuta
Primula integrifolia
Primula latifolia
Primula veris subsp canescens
Primula veris subsp columnae
Primula vitaliana
Primula x aranensis
Primula x polyantha
Samolus valerandi
Soldanella alpina subsp alpina


Proteàcies
Grevillea lanigera
Grevillea robusta. (Alòcton)


Punicàcies

Petita família d’arbres amb un sol gènere, però prou conegut a les nostres terres,
Punica granatum, la popular magrana de flors molt vistoses, pètals vermells i arrugats
amb fulles lluents i fosques.
Cultivat des de temps antics i també assilvestrada per indrets del sud del país;
També en te diverses especies nanes en jardineria.

Punica granatum var. nana
Punica granatum.


Quenopodiàcies

Una dotzena de gèneres hi son en les nostres terres.
Son plantes de mitjana alçada fins a 2 metres; ramificades, punxants o no, de tiges reptants o ascendents que poden ser pruïnoses o no.
Les fulles son enteres, dentades o lobulades i de disposició alterna, algunes oposades; blanes o suculentes rarament piloses.
Les flors son molt petites, poc aparents i estan reunides en inflorescències terminals o no; també disposades en les axil•les foliars
Son plantes considerades “males herbes” dins els camps de conreus, encara que algunes son força conreades per aliment, com espinacs i bledes:
Creixen en terrenys ruderals rics en nitrogen, marges de camí de bestiar, femers etc etc i altres en terrenys força salins

Anomalia ( Kochia scoparia )
Arthrocnemum fruticosum
Atriplex halinus
Atriplex patula
Atriplex portulacoides
Atriplex prostrata
Atriplex tatarica
Beta patellaris
Beta vulgaris subsp maritima
Beta vulgaris subsp vulgaris
Beta vulgaris var. cicla
Beta vulgaris var. conditiva
Chenopodium album subsp album
Chenopodium ambrosioides
Chenopodium bonus-henricus
Chenopodium murale
Chenopodium opulifolium
Chenopodium polyspermum
Chenopodium urbicum
Chenopodium vulvaria
Halimione portulacoides
Kochia prostrata
Kochia scoparia
Kochia scoparia subsp culta
Salicornia patula
Salsola kali
Salsola soda
Salsola vermiculata
Suaeda vera


Rafflesiàcies
Sent una família tropical o subtropical, en Catalunya només tenim un gènere;
Cytinus, gènere de plantes hemiparàsites del gènere Cistus, de curta alçada i
que creix gairebé soterratat a la tija del seu hoste.
Flors unisexuals, on les peces petaloides han substituït als pètals, estan rodejades de bràctees vermelles.

Cytinus ruber


Ramnàcies
Ceanoto thyrsiflorus
Paliurus spina-christi
Rhamnus alaternus
Rhamnus alpina subsp alpina
Rhamnus cathartica
Rhamnus lycioides subsp lycioides
Rhamnus pumila
Rhamnus saxatilis
Ziziphus jujuba. (Alòcton)


Ranunculàcies
No és una família amb molt generes a Catalunya; no arriba a una vintena,
però si te unes característiques molt interessants.
Son plantes herbàcies amb la tija erecta i ramificada; també en hi ha de lianes
de caràcter llenyós; poden ser piloses o no.
Les fulles solen ser alternes i compostes, encara que les hi han de simples i les seves flors poden ser actinomorfes ( Ranunculus, Adonis, Anemone...) o zigomorfes
( Aquilegia, Delphinium, Aconitum ..); poden tenir 5 sèpals lliures, alguns transformats amb peces petaloides ( tèpals); alguns tenen 5 pètals, alguns transformats en nectaris.
En si tenen una diversitat estructural en les flors

Aconitum anthora
Aconitum napellus subsp. vulgare
Aconitum vulparia
Actaea spicata
Adonis aestivalis subsp squarrosa
Adonis flammea
Adonis microcarpa
Adonis pyrenaica
Adonis vernalis
Anemone alpina
Anemone alpina subsp apiifolia
Anemone hepatica
Anemone hepatica var. albiflora
Anemone narcissiflora
Anemone nemorosa
Anemone palmata
Anemone pulsatilla subsp rubra
Anemone ranunculoides
Anemone vernalis
Anomalia ( Ranunculus sp )
Aquilegia pyrenaica subsp pyrenaica
Aquilegia viscosa subsp montsicciana
Aquilegia viscosa subsp montsicciana
Aquilegia vulgaris subsp paui
Aquilegia vulgaris subsp vulgaris
Caltha palustris
Clematis flammula
Clematis integrifolia
Clematis recta
Clematis vitalba
Delphinium ajacis
Delphinium ajacis
Delphinium ajacis
Delphinium elatum subsp. montana
Delphinium fissum subsp bolosii
Delphinium peregrinum subsp gracile
Delphinium peregrinum subsp. verdunense
Delphinium pubescens
Helleborus foetidus
Helleborus niger
Helleborus viridis subsp occidentalis
Isopyrum thalictroides
Nigella damascena
Nigella gallica
Ranunculus aconitifolius subsp aconitifolius
Ranunculus aconitifolius subsp platanifolius
Ranunculus acris subsp acris
Ranunculus acris subsp despectus
Ranunculus alpestris
Ranunculus amplexicaulis
Ranunculus aquatilis
Ranunculus arvensis
Ranunculus auricomus subsp. envalirensis
Ranunculus bulbosus subsp aleae
Ranunculus bulbosus subsp bulbosus
Ranunculus ficaria subsp. ficariiformis
Ranunculus ficaria subsp ficaria
Ranunculus flammula
Ranunculus glaciaris
Ranunculus gramineus
Ranunculus hederaceus subsp hederaceus
Ranunculus monspeliacus
Ranunculus montanus subsp ruscinonensis
Ranunculus montanus subsp. gouanii
Ranunculus muricatus
Ranunculus ophioglossifolius
Ranunculus paludosus subsp paludosus
Ranunculus parnassifolius subsp parnassifolius
Ranunculus parnassifolius subsp. heterocarpus
Ranunculus parviflorus
Ranunculus pseudofluitans
Ranunculus pyrenaeus subsp angustifolius
Ranunculus pyrenaeus subsp pyrenaeus
Ranunculus repens
Ranunculus sardous
Ranunculus sceleratus
Ranunculus thora
Ranunculus trichophyllus
Ranunculus tripartitus
Thalictrum aquilegifolium
Thalictrum minus subsp minus
Thalictrum morisonii subsp maritimum
Thalictrum tuberosum
Trollius europaeus subsp europaeus


Resedàcies
Aquesta família de caràcter mediterrani te dos gèneres en Catalunya,
Reseda i Sesamoides, amb vuit espècies repartides per les contrades
litorals i seques continentals, altres pujant fins l’estatge subalpí.
Tenen fulles enteres o dividides, oposades o esparses i roseta basal;
Les flors agrupades en espiga terminal, tenen els pètals dividits en lacínies curtes i primes

Reseda alba subsp alba
Reseda alba subsp gayana
Reseda glauca
Reseda lutea
Reseda luteola subsp luteola
Reseda phyteuma subsp phyteuma
Reseda stricta
Reseda suffrticosa subso barrelieri
Sesamoides interrupta


Rosàceas
Duchesnea indica


Rosàcies
Agrimonia eupatoria subsp eupatoria
Agrimonia procera
Alchemilla alpina
Alchemilla saxatilis
Alchemilla vulgaris
Amelanchier ovalis
Aphanes spp
Aruncus dioicus
Chaenomeles japonica
Cotoneaster lacteus
Cotonoaster horizontalis
Cotonoaster integerrimus
Cotonoaster tomentosus
Crataegus monogyna
Cydonia oblonga
Dryas octopetala
Eriobotrya japonica ( Alòcton )
Filipendula ulmaria
Filipendula vulgaris
Fragaria ananassa
Fragaria vesca
Geum montanum
Geum pyrenaicum
Geum rivale
Geum sylvaticum
Geum urbanum
Mespilus germanica. ( Alòcton. )
Potentilla alchimioides
Potentilla argentea
Potentilla brauneana
Potentilla caulescens
Potentilla cinerea subsp. vellutina
Potentilla crantzii subsp latestipula
Potentilla erecta
Potentilla fruticosa
Potentilla fruticosa
Potentilla hirta
Potentilla inclinata
Potentilla micrantha
Potentilla montana
Potentilla neumanniana
Potentilla nivalis subsp nivalis
Potentilla palustris
Potentilla pensylvanica subs. pensylvanica
Potentilla pyrenaica
Potentilla reptans
Potentilla rupestris
Potentilla sterilis
Prunus armeniaca. ( Alòcton. )
Prunus avium var. domestica
Prunus avium. var. silvestris (Autòcton)
Prunus cerasifera
Prunus cerasifera var. pissardii. (Alòcton)
Prunus domestica. (Autòcton)
Prunus dulcis. (Autòcton)
Prunus lauro-cerasus
Prunus lusitanica
Prunus mahaleb
Prunus padus (Autòcton )
Prunus persica var. nectarina. ( Alòcton. )
Prunus persica var. platycarpa
Prunus persica. ( Alòcton. )
Prunus prostrata
Prunus serratula. (Alòcton)
Prunus spinosa
Pyracantha angustifolia
Pyracantha coccinea
Pyrus calleryana
Pyrus communis subsp. pyraster. (Autòcton)
Pyrus communis subsp communis var castells
Pyrus communis subsp communis var conferencia
Pyrus communis subsp communis var ercolina
Pyrus malus subsp mitis. (autòcton )
Pyrus malus subsp. sylvestris. (Autòcton)
Pyrus spinosa. (Autòcton)
Rhaphiolepis indica
Rosa agrestis
Rosa arvensis
Rosa canina
Rosa glauca
Rosa micrantha
Rosa moschata
Rosa pendulina
Rosa pimpinellifolia
Rosa pouzinii
Rosa sempervirens
Rosa sp
Rosa sp var. flaviflora
Rubus caesius
Rubus canescens
Rubus idaeus
Rubus saxatilis
Rubus scaber
Rubus ulmifolius
Sanguisorba minor subsp balearica
Sanguisorba minor subsp verrucosa
Sanguisorba officinalis subsp officinalis
Sibbaldia procumbens
Sorbus aria subsp aria
Sorbus aria subsp mougeotii.
Sorbus aucuparia
Sorbus chamaemespilus
Sorbus domestica. ( Autòcton ).
Sorbus torminalis. (Autòcton)
Spiraea arguta
Spiraea crenata subsp. parviflora
Spiraea japonica


Rubiàcies
Asperula cynanchica subsp brachysiphon
Asperula cynanchica subsp pyrenaica
Asperula hirta
Crucianella maritima
Cruciata glabra
Cruciata laevipes
Galium aparine
Galium brockmannii
Galium cometerhizon
Galium lucidum subsp. fruticescens
Galium maritimum
Galium murale
Galium odoratum
Galium palustre
Galium parisiense subsp divaricatum
Galium pumilum subsp pinetorum
Galium pusillum
Galium pyrenaicum
Galium rotundifolium
Galium scabrum
Galium uliginosum
Galium verrucosum
Galium verticillatum
Galium verum subsp verum
Rubia peregrina subsp longifolia
Rubia peregrina subsp peregrina
Rubia tinctorum
Sherardia arvensis
Sherardia arvensis var albiflora
Valantia muralis


Rutàcies
Estesa família més coneguda per els seus arbres fruiters que per altres plantes;
A les nostres terres tenim tres gèneres, Ruda, Haplophyllum i Dictamnus, matollets que no sobrepassen el metre d’alçada.
Cultivats per els seus fruits tenim Citrus , amb totes les seves varietats, taronger, mandariner, llimoner i aranger.
Altres, del gènere Dictamnus son emprats en jardineria.

Citrus aurantium. ( Alòcton. )
Citrus deliciosa. ( Alòcton. )
Citrus lima
Citrus limon. ( Alòcton. )
Citrus sinensis. ( Alòcton. )
Dictamnus albus
Dictamnus albus var. purpureus
Dictamnus albus. var. candida
Dictamnus hispanicus
Haplophyllum linifolium subsp. linifollium
Ruta chalepensis subsp angustifolia
Ruta montana


Salicàcies
Popolus alba. (Autòcton)
Popolus nigra. (Autòcton)
Popolus tremula. (Autòcton)
Populus x canadensis
Salix alba subsp. alba (Autòcton)
Salix atrocinerea
Salix aurita
Salix babylonica. (Alòcton)
Salix caprae
Salix daphnoides. ( Autòcton )
Salix elaeagnos subsp. angustifolia
Salix fragilis
Salix herbacea
Salix phycilifolia subsp bicolor
Salix pyrenaica
Salix reticulata
Salix retusa
Salix tarraconensis


Salviniàcies
Salvinia natans


Santalàcies
Osyris alba
Thesium alpinum
Thesium catalaunicum
Thesium humifusum
Thesium humile
Thesium pyrenaicum


Sapindàcies
Família subtropical bastant introduïda per el seu caràcter ornamental, degut a la vistositat dels seus fruits i per la seva ombra en carrers i jardins.
No arriba a naturalitzar-se.

Koelreuteria paniculata. (Alòcton)


Sarraceniàcies
Sarracenia flava
Sarracenia purpurea


Saxifragàcies


Bergenia crassifolia
Chrysosplenium oppositifolium
Deutzia magnifica
Escallonia rubra
Heuchera sanguinea
Parnassia palustris
Philadelphus coronarius
Ribes alpinum
Ribes petraeum
Ribes uva-crispa
Saxifraga aizoides
Saxifraga aquatica
Saxifraga arendsii
Saxifraga aspera
Saxifraga bryoides
Saxifraga caesia
Saxifraga callosa subsp. catalaunica. ( Endèm. )
Saxifraga clusii subsp. clusii
Saxifraga fragilis
Saxifraga fragosoi
Saxifraga genesiana. ( Endèm. )
Saxifraga geranoides
Saxifraga granulata subsp granulata
Saxifraga intricata
Saxifraga longifolia
Saxifraga media subsp. media
Saxifraga moschata
Saxifraga oppositifolia
Saxifraga paniculata
Saxifraga pentadactylis subsp pentadactylis
Saxifraga praetermissa
Saxifraga pubescens
Saxifraga rotundifolia
Saxifraga stellaris subsp robusta
Saxifraga tridactylites subsp tridactylites
Saxifraga umbrosa
Saxifraga vayredana. ( Endèm. )


Selaginel·làcies
Selaginella denticulata
Selaginella selaginoides


Simarubàcies
Un sol gènere en les nostres contrades, però força estés.
Ailanthus, un arbre al•lòcton que pot arribar a 20 metres i plantat
per evitar l’erosió del terra i amplament naturalitzat.
Les flors son petites reunides en petis raïms, però els fruits quan son
madurs son força cridaneres.

Ailanthus altissima. (Alòcton)


Solanàcies
Atropa baetica
Atropa belladona
Aucuba japonica var. crotonifolia
Brugmansia candida
Brugmansia sanguinea
Capsicum annuum
Capsicum frutescens
Cestrum parqui
Datura inoxia
Datura stramonium
Hyoscyamus albus
Hyoscyamus niger
Lycium chinense
Lycium europaeum
Nicotiana glauca
Nicotiana tabacum
Petunia x hybrida
Physalis alkekengi
Physalis minima
Physalis philadelphica
Solanum bonariense
Solanum chenopodioides
Solanum crispum
Solanum dulcamara
Solanum elaeagnifolium
Solanum lycopersicum
Solanum lycopersicum var cherry
Solanum melongera
Solanum nigrum subsp nigrum
Solanum nigrum subsp villosum
Solanum pseudocapsicum
Solanum rantonnetti
Solanum tuberosum
Whitania somnifera


Sterculiàcies
Brachychiton populneus. (Alòcton)


Tamaricàcies
Myricaria germanica
Tamarix canariensis


Taxàcies
Família és molt antiga i estesa per zones temperades i subtropicals de l’hemisferi boreal,amb una sola espècie en Europa, Taxus baccara.
Arbres i grans arbusts, generalment dioics, de fulla perenne i fulles estretes

Taxus baccara. ( Autòcton)


Taxodiàcies
Sequoia sempervirens. (Alòcton)


Tifàcies
Typha angustifolia
Typha latifolia


Tiliàcies
Tilia cordata. (Autòcton)
Tilia platyphyllos. ( Alòcton. )


Timeleàcies
Aquesta família bastant repartida per zones càlides i temperades de tot el mon,
en les nostres terres te dos gèneres ben definits. Daphne i Thymelaea.
Son arbustives i de mida mitjana; fulles alternes i les flors, amb 4 peces sepalines,
que fan de corol•la, groguenques i no massa cridaneres en Thymelaea.
Daphne te alguna espècie amb les flors rosades .
Creixen de les contrades mediterrànies fins l’estatge subalpí, entre brolla, boscs humits i prats de muntanya.

Daphne alpina
Daphne eneorum
Daphne gnidium
Daphne laureola subsp laureola
Daphne mezereum
Thymelaea dioica
Thymelaea hirsuta
Thymelaea pubescens
Thymelaea sanamunda
Thymelaea tinctoria


Timeliàcies
Thymelaea tinctoria subsp nivalis


Trapàcies
Aquesta petita família nomes te un sol gènere repartit per bona part d´Africa i
Euràsia i nomes es troba surant en alguns llocs dels aiguamolls de l’Empordà,
encara que recentment no ha estat retrobada.
Trapa natans es una planta herbàcia aquàtica, amb flors radiades de 4 pètals i fulles
en roseta.

Trapa natans


Tremellàcies
Tremella foliacea


Tricholomatàcies
Laccaria amethystina


Tropeolàcies
Tropaeolum majus


Ulmàcies
Celtis Australis. (Autòcton)
Ulmus glabra. ( Autòcton.)
Ulmus minor. (Autòcton)


Umbel·líferes


Gran família molt característica per les seves inflorescències que li donen el nom. i que en el nostre país ens presenta més de seixanta gèneres.
Com a característiques principals , tenen les flors pentàmeres, blanques, grogues o rosades, petites, reunides en una inflorescència més o menys atapeïda i rodejada de bràctees o no, amb forma de para-sol o ombrel•la i aquesta a la vegada amb un llarg peduncle anomenat radi, s’insereix en un punt terminal de la tija junt a altres radis, en aquest punt també poden haver bràctees.
Ben mirat sembla com una gran ombrel•la formada per petites ombrel•les.
Tiges erectes, ramificades o no; fulles alternes, dividides en folíols prims, altres d’amples i altres d’aguts; la tija generalment, glabrescents, pot estar solcada o no.
Tenen uns fruits molt característics sense el que no es poden determinar les espècies.
Creixen arreu, en prats de dalla, tarteres, marges d’aigua, herbassars ruderals, meses i
roques litorals.

Aethusa cynapium
Angelica razulii
Angelica sylvestris
Anthriscus sylvestris
Apium graveolens
Apium nudiflorum
Astrancia major
Astrancia minor
Berula erecta
Bifora radians
Bupleurum angulosum
Bupleurum baldense subsp baldense
Bupleurum falcatum subsp falcatum
Bupleurum fruticescens subsp fruticescens
Bupleurum fruticosum
Bupleurum ranunculoides subsp. gramineum
Bupleurum rigidum subsp rigidum
Bupleurum rotundifolium
Bupleurum tenuissimum
Cachrys trifida
Carum carvi
Carum verticillatum
Caucalis platycarpos
Chaerophyllum aureum
Chaerophyllum hirsutum subsp hirsutum
Chaerophyllum temulum
Conium maculatum
Conopodium majus subsp majus
Conopodium majus subsp ramosum
Crithmum maritimum
Daucus carota subsp carota
Daucus carota subsp maximus
Daucus carota subsp sativus
Daucus gingidium
Dethawia splendens
Echinophora spinosa
Endressia pyrenaica
Eryngium bourgatii
Eryngium campestre
Eryngium maritimum
Ferula communis subsp catalaunica
Ferula loscosii
Foeniculum vulgare subsp piperitum
Heracleum sphondylium subsp granatense
Heracleum sphondyllum subsp pyrenaicum
Laserpitium gallicum
Laserpitium latifolium subsp latifolium
Laserpitium nestleri
Laserpitium siler
Ligusticum lucidum
Meum athamanticum subsp athamanticum
Molopospermum peloponnesiacum
Myrrhis odorata
Oenanthe fistulosa
Oenanthe lachenalii
Opopanax chironium
Orlaya daucoides
Orlaya grandiflora
Pastinaca sativa subsp. sylvestris
Petroselinum crispum
Peucedanum officinale subsp stenocarpum
Peucedanum cervaria
Peucedanum oreoselinum
Peucedanum ostruthium
Peucedanum schottii
Pimpinella major
Pseudorlaya pumila subsp pumila
Ptychotis saxifraga
Sanicula europaea
Scandix pectem-veneris
Selinum pyrenaeum
Seseli annuum subsp. annuum
Seseli libanotis subsp pyrenaicum
Seseli montanum
Seseli tortuosum
Silaum silaus
Sison amomum
Smyrnium olosatrum
Thapsia villosa
Tordylium maximum
Torilis arvensis
Torilis japonica
Torilis nudosa
Trinia glauca
Turgenia latifolia
Xatardia scabra


Urticàcies
Dos gèneres pertanyen a les nostres terres, Urtica i Parietaria.
Tenen un caràcter herbaci; tenen la tija erecta sense ramificar-se i
fulles oposades ( Urtica), dentades o serrades i ( Parietaria), totes
enteres.
Les flors, gens cridaneres, s’agrupen en petits raïms o per els voltants
de la tija, sent plantes dioiques algunes.
L’empipadora Urtica te la tija i fulles plena de pels hirsuts urticants i
la Parietaria no .

Parietaria lusitanica subsp lusitanica
Parietaria officinalis subsp. judaica
Urtica dioica
Urtica membrenacea
Urtiga urens


Valerianàcies
Centranthus angustifolius subsp. lecoqii
Centranthus calcitrapae
Centranthus ruber
Centranthus ruber subsp ruber
Valeriana apula
Valeriana dioica
Valeriana montana subsp. tarraconensis.
Valeriana montana subsp. montana
Valeriana montana subsp. tripteris
Valeriana officinalis
Valeriana officinalis
Valeriana pyrenaica
Valeriana tuberosa
Valerianella coronata
Valerianella eriocarpa
Valerianella locusta
Valerianella pumila


Verbenàcies
Petita família de plantes herbàcies o arbustives amb 3 gèneres en el nostre país.
Tenen les flors irregulars, sent zigomorfes i tenen 5 pètals desiguals i les fulles estan oposades o verticil•lades i son enteres o no.
L’espècie Lantana camara emprada en jardineria i rarament naturalitzada,resulta
tòxica.
L’espècie Lippia triphylla, popularment coneguda com marialluïsa, es àmpliament utilitzada com medicinal.

Clerodendrom bungei
Duranta erecta
Lantana camara
Lantana camara
Lantana camara
Lantana camara var goldstone
Lippa nodiflora
Lippia triphylla
Verbena officinalis
Vitex agnus-castus


Violàcies
Família ben repartida per bona part del mon i en el nostre país, nomes un sol
gènere amb una vintena d’espècies; Viola, encara que per la disposició dels
pètals les flors poden ser Viola, dos a munt i tres a vall o Pensament si te quatre
pètals a munt i un a vall.
Plantetes herbàcies, zigomorfes, pentàmeres i amb fulles basals, estipulades o no;
una sola espècie lignificada, V. Arborescens
Tenen un espero característic on es guarda el nèctar
Els pensaments son molt preuats en jardineria per els seus colors tan cridaners i acostumen a hibridar-se força.

Viola alba subsp dehnhardtii
Viola arborescens
Viola biflora
Viola bubaniii
Viola canina subsp canina
Viola cenisia subsp. lapeyrousiana
Viola cornuta
Viola hirta
Viola odorata
Viola palustris subsp palustris
Viola pyrenaica
Viola rupestris subsp rupestris
Viola suavis subsp. catalonica
Viola sylvestris subsp riviniana
Viola sylvestris subsp sylvestris
Viola tricolor subsp. subalpina
Viola tricolor subsp arvensis
Viola tricolor subsp bellidioides
Viola tricolor subsp minima
Viola willkommii
Viola x wittrockiana


Vitàcies
Un sol gènere cultivat en les nostres terres per els seus fruits, Vitis;
liana amplament coneguda i que acostuma a escapar-se de conreu,
naturalitzant-se per marges.
També creixen races silvestres.
Una altre gènere es cultivat com ornamental per el color del seu fullatge i a sovint naturalitzat en tanques, marges i bardisses. Parthenocissus

Parthenocissus quinquefolia
Vitis vinifera


Zigofil·làcies
Petita família estesa per zones tropicals, subtropicals i temperades del
planeta i que a Catalunya només esta representada per tres gèneres,
entre herbes i matolls.
Peganum, Tribulus i Zigophyllum.
Es tracte de plantes que no passen de vuitanta centímetres i que
creixen en terres ruderals i salines.

Peganum harmala
Tribulus terrestris subsp terrestris
Zygophyllum album
Zygophyllum fabago

  PRESENTACIÓ
  UTILITZACIÓ
  VOCABULARI
  BIBLIOGRAFIA
  ENLLAÇOS
  CONTACTE
  INDEX CRIPTÒGAMES
  INDEX FANERÒGAMES
  INDEX ARBRES
  INDEX ORNAMENTALS
  INDEX FAMILIES
  INDEX CATALÀ
  ÍNDICE CASTELLANO
  REMEIERES I COMESTIBLES
  AGALLES I ANOMALIES
  VISITANTS
  FOTO DE PORTADA