Sóc conscient de la dificultat a l’hora de identificar una planta o una flor, a la qual hem fet una fotografia en les nostres passejades i excursions. És difícil esbrinar el que tenim davant amb un cop d’ull.
Com que la part més cridanera als nostres ulls és la flor o millor dit els seus pètals, m’he decantat en presentar-vos-les per colors.
No és un sistema infalible ni fiable, ja ques flors és desenvolupen constantment des de que surten de la poncella fins que cauen i això fa que vagin canviant de colors i tonalitats, per el que a vegades no trobarem la flor blava en l´apartat blau, per que la foto ha estat feta amb molta llum i pot sortit més tirant a blanc.
Hi ha flors que caminen entre el groc pàl·lid i el blanc; altres son vermelloses i a vegades poden ser rosades...blaves que amb el temps esdevenen vermelloses.... etc etc.
Altres, d´una manera més capritxosa poden canviar i ser blanques o quasi blanques; un fet bastant corrent anomenat albinisme i això ens farà ballar una mica el cap.
Amb tot això vull dir que encara que els colors no siguin el millor camí, son el camí per trobar la resposta, ja que qui no coneix el nom és podrà guiar per el color.
En primer lloc estan separades pels colors clàssics que ens presenta la natura, blanc, groc, vermell, blau i verd.
En aquest darrer color (verd), hi poso les espècies que no tenen pètals o que aquest solen caure més aviat, deixant la planta una mica nua de colorit; que fan les flors en raïms poc cridaners i que en un primer moment ens poden confondre i ens sembla que no en tenen. També hi he col·locat les plantes que fan les flors en espiguetes de color palla i les inflores-céncies dels arbres (aments).
La natura ens presenta unes plantes que fan les flors molt abigarrades i degut a els seus colors, que ens poden fer dubtar, també les he colocat en aquest apartad (verd).
Finalment he volgut col·locar el color marró. En aquest hi hauran plantes que no fan flors, o si les fan no les podem veure a simple vista.
Un cop tinguem clara la classificació a on buscar, passem al següent pas que serà esbrinar com és la flor.
A primera vista poden ser de dues formes clarament diferenciables.
Una més o menys plana, amb diversos plans de simetria, anomenada actinomorfa o radiada, el model clàssic podria ser la margarita o similar, encara que en hi ha que tenen els pètals soldats i això els hi dona una forma de campaneta. L’altra més irregular i que si ens hi fixem una mica, no pot tenir més que un pla de simetria vertical; llavors rep el nom de zigomorfa aquesta podria ser la flor del romaní, una viola o senzillament una ginesta.
Cal adonar-se que moltes plantes no fan només una flor, sinó que en fan moltes de petites i agrupades que anomenem inflorescències, com poden ser el trèvol, l’heura o les sempre difícils de distingir, umbel·líferes que formen umbel·les de petites flors.
Hi han moltes plantes que sembla que tinguin una sola flor i si mirem amb atenció, podem arribar a descobrir una munió totes plegades.
Vull aclarir que moltes flors que ens podem trobar (Compostes), el que ens pot semblar pètals, no ho ès pas, si no flors ligulades. Senzillament controlo les flors con si fossin unes pètals i no els complico massa la recerca, ja que la finalitat d´aquest recull no és l´ensenyament de botànica, si no que puguin identificar les flors d´una manera senzilla.
Ara que ja estem més assabentats del que tenim fotografiat, anem al pas següent.
Guaitem la flor amb una mica més d’atenció i la comparem amb les icones que seguidament us he col·locat amb la forma de la flor, per a més facilitat. Les icones que presento són ben senzilles, dins de les actinomorfes podem diferenciar les flors de quatre pètals, les de cinc, les de sis o més i finalment les que tenen els pètals soldats i formen una campaneta.
En les zigomorfes apareixen les icones següents: una viola, una orquídia (generalment en una inflorescència allargada i terminal molt atapeïda), una labiada (flor dividida en dues meitats, una superior i una inferior), una flor de papallona molt típica i en cada subdivisió, una icona anomenada altres.
L´apartat altres es com una mena de calaix de sastre on poso les flors que tenen la corol·la d´altre forma a les mostrades per les icones.
Per exemple, la flor que tenim fotografiada és de color vermell rosat; ens col·locarem dins de la icona del color vermell i seguidament optarem per la forma de la flor. La que tenim només té un pla de simetria vertical, llavors entrarem en la icona de zigomorfes i compararem la seva forma amb les icones que es mostren. Aquesta té la forma de papallona, llavors ens col·locarem en la icona Papallona i seguidament apareixeran una sèrie de fotografies molt semblants. Llegirem la descripció amb l’ajuda del vocabulari si cal, i ens anirem fixant en un seguit de detalls, com pot ser la forma de la tija, les fulles, si és pilosa, si és enfiladissa o és ajaguda. Després de comparar alguns detalls evidents, arribarem a una flor que s’assembla molt a la que tenim fotografiada i sabrem que s’anomena Lathyrus latifolius, pèsol bord en català.
Dintre de cada gènere, hi hauràn moltes espècies semblants i això ens farà dubtar; està clar que per esbrinar l´especie, hauriem de prendre les dades dels fruit (si és possible), dels sèpals, de la forma de la tija, de les fulles superiors, de les inferiors i tot el que ens cridi l´atenció i ens pugui ajudar, menys fer malbè la planta o arrencar-la.
És molt interessant i a la vegada del tot necessari, prendre nota de tots els detalls de la planta a la que anem a fotografiar, per evitar-nos errors a l ’hora de buscar-la. Aconsello dur sempre, la senzilla llibreta i la inseparable lupa juntament amb la càmera.
També he cregut necessari incloure un petit vocabulari sobre els termes més emprats en la descripció de les espècies i així fer-vos més còmode la seva comprensió. Poden semblar termes una mica estranys o difícils de llegir, però no és així; només cal llegir-los un parell de vegades i entendre’ls.
Lamentablement aquí no puc mostrar-vos, més que les espècies que creuen davant meu, en les meves excursions i de segur que trobareu la planta que se m’ha escapat. Només amb el temps aniré omplint aquest recull.
Gràcies.
|