Tria un color per a començar la recerca
Flors de color blanc 

FLORS
SILVESTRES
DE CATALUNYA

  UTILIZACIÓ per Joan Altimira i Noguero 
 

 

Sóc conscient de la dificultat a l´hora d´identificar una planta o una flor, a la qual hem fet una fotografia en les nostres passejades i excursions. És difícil esbrinar el que tenim davant amb un cop d´ull.

Com que la part més cridanera als nostres ulls és la flor o millor dit els seus pètals, m´he decantat en presentar-vos-les per colors.

No és un sistema infalible ni fiable, ja que les flors es desenvolupen constantment des de que surten de la poncella fins que cauen i això fa que vagin canviant de colors i tonalitats, per el que a vegades no trobarem la flor blava en l´apartat blau, per que la foto ha estat feta amb molta llum i pot sortit més tirant a blanc o la flor que em retratat comença a estar pansida, o mullada o glaçada o malmesa per el vent o el sol.

De fet hi han molts incidents per que la flor no la pugem reconèixer-la a primera vista.

Hi han flors que caminen entre el groc pàl•lid i el blanc; altres són vermelloses i a vegades poden ser rosades; blaves que amb el temps esdevenen vermelloses....etc.

Altres, d´una manera més capritxosa poden canviar i ser blanques o quasi blanques; un fet bastant corrent anomenat albinisme i això ens farà ballar una mica el cap.

Amb tot això vull dir que encara que els colors no siguin el millor camí, són un camí per trobar la resposta, ja que qui no coneix el nom es podrà guiar per el color.

En primer lloc, estan separades pels colors clàssics que ens presenta la natura, BLANC, GROC, VERMELL, BLAU, VERD, BEIX, MULTICOLOR i finalment MARRÓ.

Lògicament en cada color poden haver diferencia de tonalitats, blau, blau cel, blanc blavós...vermell pàl•lid, vermell rosat...blanc groguenc, groc pàl•lid etc..etc.

Amb tot això vull dir, que si la flor no esta en un apartat, hauríem de buscar en un altre, ja que no totes les tonalitats són iguals en cada planta ni en cada moment.

En el color VERD, hi poso les espècies que no tenen pètals o que aquest solen caure més aviat, deixant la planta una mica nua de colorit i el color va dictat per els sèpals o que fan les flors en inflorescències poc cridaneres i que en un primer moment ens poden confondre i ens sembla que no en tenen.

La natura també ens presenta unes plantes que fan les flors molt bigarrades i degut a els seus colors, que ens poden fer dubtar, les he col•locat en l´apartat (MULTICOLOR).

Hi ha unes plantes molt comuns per arreu, marge de camins, camps, conreus, prats, rierols... que poden mesurar entre els deu centímetres i passar dels dos metres (en el cas de la popular canya o el blat) i que tenen un denominador en comú, gens científic... són molt primes, amb unes inflorescències petites, absents de pètals cridaners, de gran fulles i en les que el color varia des de verd pàl•lid a verd intens, vermellós o canyella. Aquestes plantes encara que formen part de diferents famílies, les he agrupat en l´apartat(BEIX).

Finalment he volgut col•locar el color marró; Son les Criptògames.

En aquest color, hi hauran les plantes que no fan flors, que creixen per arreu i no els hi donem prou atenció..aquestes són les falgueres, molses, algues, líquens o fongs.

Serà molt difícil reconèixer-les sense un cert nivell d´estudis i amb ajut d´un expert.

          * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Un cop tinguem clara la classificació a on buscar, passem al següent pas que serà esbrinar com és la flor.

A primera vista poden ser de dues formes clarament diferenciables.

Una més o menys plana, amb diversos plans de simetria, anomenada actinomorfa o radiada; el model clàssic podria ser la margarita o similar, encara que en hi ha que tenen els pètals soldats i això els hi dona una forma de campaneta. L´altra més irregular i que si ens hi fixem una mica, no pot tenir més que un pla de simetria vertical; llavors rep el nom de zigomorfa aquesta podria ser la flor del romaní, una viola o senzillament una ginesta.

Cal adonar-se que moltes plantes no fan només una flor, sinó que en fan moltes de petites i agrupades que anomenem inflorescències, com poden ser el trèvol, l´heura o les sempre difícils de distingir, umbel•líferes que formen umbel•les de petites flors. (fonoll, api).

Hi han moltes plantes que sembla que tinguin una sola flor i si mirem amb atenció, podem arribar a descobrir una munió totes plegades.

Vull aclarir que moltes flors que ens podem trobar, el que ens pot semblar pètals, no ho es pas, si no flors ligulades; aquests exemples poden ser la típica margarita, l´empipador card i altres, i que generalment pertanyen a la família de les compostes.

Aquestes estan en l´apartat (capítols) per no confondre-les en flors amb pètals pròpiament dits.

Vull remarcar que la finalitat d´aquest recull no és l´ensenyament de botànica, si no que pugueu identificar les flors d´ una manera senzilla.

           * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Ara que ja estem més assabentats del que tenim fotografiat, anem al pas següent.

Guaitem la flor amb una mica més d´atenció i la comparem amb les icones que seguidament us he col•locat amb la forma de la flor, per a més facilitat. Les icones que presento són ben senzilles, dins de les actinomorfes podem diferenciar les de quatre pètals, les de cinc, les de sis, capítols, umbel•líferes i finalment les que tenen els pètals soldats i formen una campaneta.

En les zigomorfes apareixen les icones següents: una viola, una orquídia (generalment en una inflorescència allargada i terminal molt atapeïda), una labiada (flor dividida en dues meitats, una superior i una inferior), una flor de papallona molt típica i en cada subdivisió, una icona anomenada altres.

L´apartat altres es com una mena de calaix de sastre on poso les flors que tenen la corol•la d´altre forma a les mostrades per les icones.

Per exemple, la flor que tenim fotografiada és de color vermell rosat; ens col•locarem dins de la icona del color vermell i seguidament optarem per la forma de la flor. La que tenim només té un pla de simetria vertical, llavors entrarem en la icona de zigomorfes i compararem la seva forma amb les icones que es mostren. Aquesta té la forma de papallona, llavors ens col•locarem en la icona Papallona i seguidament apareixeran una sèrie de fotografies molt semblants. Llegirem la descripció amb l´ajuda del vocabulari si cal, i ens anirem fixant en un seguit de detalls, com pot ser la forma de la tija, les fulles, si és pilosa, si és enfiladissa o és ajaguda.

Després de comparar alguns detalls evidents, arribarem a una flor que s´assembla molt a la que tenim fotografiada i sabrem que s´anomena Lathyrus latifolius, pèsol bord en català.

Dintre de cada gènere, hi hauran moltes espècies semblants i això ens farà dubtar; està clar que per esbrinar l´espècie, hauríem de prendre les dades dels fruit (si és possible), dels sèpals, de la forma de la tija, de les fulles superiors, de les inferiors, del medi ambient on es desenvolupa i tot el que ens cridi l´atenció i ens pugui ajudar. Tot menys fer malbé la planta o arrencar-la.

És molt interessant i a la vegada del tot necessari, prendre nota de tots els detalls de la planta a la que anem a fotografiar, per evitar-nos errors a l´hora de buscar-la. Aconsello dur sempre, la senzilla llibreta i la inseparable lupa juntament amb la càmera.

També he cregut necessari incloure un petit vocabulari sobre els termes més emprats en la descripció de les espècies i així fer-vos més còmode la seva comprensió. Poden semblar termes una mica estranys o difícils de llegir, però no és així; només cal llegir-los un parell de vegades i entendre´ls.

Totes les espècies de plantes que fan flors, estan en INDEX FANERÒGAMES i les plantes que no fan flors, en INDEX CRIPTÒGAMES.

Hi ha un INDEX CATALÀ I un INDICE CASTELLANO per buscar-les a partir del nom que coneixem.

Una BIBLIOGRAFIA recomanada, en cas de cercar algun llibre per les vostres necessitats, tant com per estudiar com per guia de camp.

També he posat un INDEX FAMÍLIES, on s´agrupen totes les espècies retratades de cada família, explicant les seves característiques en general per si ens cal.

Un llistat d´ARBRES, tant si son de la nostre terra com si son plantats, ens ajudarà a conèixer millor a aquests gegants callats i que sempre ens acompanyen.

He col•locat un INDEX ORNAMENTALS, on es mostres moltes de les plantes de jardí i que a vegades poden trobar escapades i naturalitzades per els marges de masies, camps abandonats on havia conreus, al voltants d´on vivim.

He volgut posar un recull de plantes REMEIERES I COMESTIBLES, que ens han servit com remeieres durant cents d´anys i formen part de la nostre cultura; en hi han moltes que son massa perilloses d´utilitzar sense supervisió d´un expert i he preferit ometre-les. Altres que es poden consumir en menjars i que a sovint les ignorem. Per qualsevol dubte millor dirigir-vos a la companya Carme Bosch en www.carmebosch.cat

A sovint ens podem trobar unes formacions, o millor dit, deformacions d´origen tumoral, en plantes i arbres i que son originades per insectes que les infectem depositant els seus ous; crec que és interessant conèixer-les. Les podeu identificar en AGALLES I ANOMALIES.

I que menys que dedicar una ullada a aquest diminuts insectes, bonics i empipadors que sempre ens fan la guitza a l´hora de retratar les flors. Els he posat en VISITANTS, sense cap mena de classificació científica i davant del nom, les inicials de la família o espècie a que pertànyen.
Aràc (aràcnids), Ins (Insectes), Miri (Miriàpodes), Crus (Crustacis) i dins de Insectes: Col (Coleòpters), Lep (Lepidòpters), Dip (Dípters), Hem (Hemípters), Ort (Ortòpters), Him (Himenòpters), Odo (Odonats).
Finalment, i amb l´ànim de compartir, he col•locat un llistat de fotografies fetes per l´autor que he cregut boniques, sobre paisatges i altres, i que es poden descarregar fàcilment com fons de pantalla per l´ordinador. No son les millors, però si de bons records.

          * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

A continuació incloc les abreviatures més corrents emprades en els texts, per facilitar-vos la lectura. (Ca) Calcari, roques bàsiques, substrat bàsic.
Contr. Contrades
Est. Estatge.
Fls. Flors.
Inf. Inferior.
Marít. Maritím/es.
Med. Mediterrànies.
Munt. Muntanya/es.
Pluj. Plujós/plujoses.
(Si). Silici, roques àcides, substrat àcid.
Submed. Submediterrani.
Sup. Superior.

          * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Us voldria donar un darrer consell, molt personal; en moltes plantes que volguéssim determinar amb més rigor, és bastant important saber com són les seves arrels o els tubercles o el rizoma i això només és pot saber si arranquem la planta; crec que és millor admirar la planta viva, que saber el que és, morta.
Vull dir que no cal fer malbé cap ser viu, per satisfer els nostres coneixements; poden arrancar una fulla, una flor, un fruit, però no acabar amb cap planta.
De fet, només els experts, per dur a terme els seus estudis, necessiten agafar mostres de les plantes; així i tot, algunes plantes bastant rares, han sofert una excessiva recol•lecció en nom de la ciència.
Voldria remarcar que, per molt bonica o interessant que veiem una planta, arrancada i plantada en una torreta, és molt possible que no tiri endavant. Crec que és molt millor veure-la sempre en el seu lloc, que tenir-la per uns dies.
Lamentablement aquí no puc mostrar-vos, més que les espècies que creuen davant meu, en les meves excursions i de segur que trobareu la planta que se m´ha escapa escapat. Només amb el temps aniré omplint aquest recull.
Gràcies.

  PRESENTACIÓ
  UTILITZACIÓ
  VOCABULARI
  BIBLIOGRAFIA
  ENLLAÇOS
  CONTACTE
  INDEX CRIPTÒGAMES
  INDEX FANERÒGAMES
  INDEX ARBRES
  INDEX ORNAMENTALS
  INDEX FAMILIES
  INDEX CATALÀ
  ÍNDICE CASTELLANO
  REMEIERES I COMESTIBLES
  AGALLES I ANOMALIES
  VISITANTS
  FOTO DE PORTADA