Es diu a les plantes que durant l´època desfavorable tenen les seves gemmes situades entre els 25 i 40 cm i solen tenir un caràcter més arbustiu, ja sigui en la part inferior de la tija o tota sencera; poden ser dividides en grup segons el seu port.
a) Dendroides. Solen tenir forma de petits arbrets ramificats. Tenim l´exemple en els líquens del gènere Cladonia.
b ) Eriço. En forma de coixinet, formant mates llenyoses amb les puntes dels branquillons i tiges acabades en espines i forma mig arrodonida per suportar els vents. l´exemple podria ser Erinacea anthyllis i altres socarrells.
c) Suculentes. Petites plantes que desenvolupen la tija o les fulles, crasses o greixoses i guarden aigua per temps secs, s´assequen fàcilment, però a la que la climatologia ho permet, torner a brotar. Tenim l´exemple amb el sedum sp.
d) Volubles. Petites enfiladisses que enlairades, queden protegides per les herbes més altes a les que es subjecten, ja sigui entre canyes, pals, o murs. L´exemple podria ser Cynanchum acutum
e) Esfagnoides. Molses que es desenvolupen en molleres i que tot i sent bastant altes, fan com una esponja, xuclant molta aigua i resten juntes i atapeïdes. Sphagnum sp.
f) Fruticosos. Desenvolupen petits matolls arbustius, amb llurs tiges sempre seques o gairebé i fulles petites. Tenim exemples en Thymus vulgaris etc
g) Espartoides. Fan tofes de gramínies que solen tenir la base cespitosa i molt atapeïda amb restes de beines i fulles seques que les protegeixen; poden semblar plantes mortes, però a la que tenen l´aigua i el calor suficient, tornen a desenvolupar-se. Exemple en Lygeum spartium.
h) Reptants. Fan matolls ajaguts i arbustius que creixen gairebé a ran de terra, aixecant llurs tiges, que són estan molt lignificades.
