Explicacions

Com anomenarem a les plantes?

TAXONOMIA

En les nostres passejades o excursions, quan els camps estan en plena floració, ens podem adonar que hi ha milers de flors, de tots colors i mides; unes són completament diferents; altres molt semblants entre elles, però no iguals. Això ens pot donar que pensar; com es diuen o quin nom ( o tàxon ) tenen?, per poder referir-nos d´elles .

Esta clar que cada planta deu de tenir un nom específic per poder anomenar-la i això gràcies als naturalistes, que ja en el segle XVIII van començar organitzar un sistema per agrupar tots els organismes. Va ser el suec Karl von Linné, que a principi del 1700, va proposar una organització en categories jerarquitzades que agrupessin les plantes amb morfologies semblants.

Ara, ja molt més consolidada i establerta, tenim una manera d´anomenar a les plantes ( i éssers vius, en general ) a la que fer referència.

Aquesta classificació jeràrquica és la següent :

 

Regne                                                                           Continent

Divisió                                                                          País

Classe                                                                           Regió

Ordre                                                                            Província

Família                                                                         Comarca

Gènere                                                                          Municipi

Espècie                                                                         Poble

Subespècie                                                                   Barri

Una comparació amb geografia política, ens pot ajudar a entendre-ho millor, encara que nosaltres usualment, utilitzarem més les darreres divisions ( Família, Gènere, Espècie, Subespècie ).

Exemple :

Família :   Ranunculàcies

Gènere :  Ranunculus

Espècie :  acris

Subespècie :  despectus

El tàxon complert seria  :   Ranunculus acris subsp despectus

Això ens diria que aquesta planta és una planta de la família de les Ranunculàcies i dintre d´aquesta família, com poden haver diversos gèneres diferents i a la vegada units morfològicament per algun caràcter, aquest pertany al gènere Ranunculus, que a la vegada está integrat per diverses espècies molt semblants i a la vegada separades per caràcters diferencials , en aquest cas seria acris; i ja aprofundint més, aquesta espècie, que només té dos subespècies molt semblants i a la vegada diferents per algun petit caràcter, aquest individu és despectus.

Amb això ens adonem, que dins de la classificació, com més a baix, les plantes són més semblants, per que tenen uns caràcters més semblants; si comparem individus de diferents gèneres, aïllats, no tenen semblança entre ells, però estan units per uns caràcters; podem veure un ranunculus, un helleborus o un clematis i no són massa semblants; si mirem diferents individus del mateix gènere, ja podem veure que tenen més caràcters en comú i si mirem individus d´una mateixa espècie, en la que hi han diverses subespècies, podrem veure que són molt semblants i que només es poden arribar a diferenciar per algun petit caràcter.

============================================================================================================================

 

Per que estan a part ?

Les umbel·líferes és una gran família de plantes herbàcies, amb una morfologia semblant, tenen la tija ramificada o no, podem mesurar de 10 cm a 2 m; les fulles, generalment dividides i les flors reunides en característiques inflorescències anomenades umbel·les amb involucres de bràctees o no i les flors tenen cinc pètals, que poden estar emarginats o no; simètriques o no, ja que poden tenir els pètals radials ( els de l´exterior )més grans per fer la umbel·la més vistosa a l´hora de cridar l´atenció dels pol·linitzadors.

El profà en un cop de vista, pot veure una gran inflorescència o a vegades més petita i guiat per el color i la forma, i pensar que és una sola flor i no veure que en realitat és una munió de floretes de cinc pètals; he preferit posar-les en una categoria a part i no en ( 5 pètals  ) com li podria tocar i així facilitar una mica la recerca dins de la web, que está presentada per colors.

Si el que es volgués, fora determinar amb més rigor la planta que hem vist, o retratar, seria imprescindible obtenir una mostra dels fruits, a part de prendre les dades oportunes.

Podeu anar a l´apartat FAMÍLIES i cercar UMBEL·LÍFERES, per veure les plantes que estan retratades i entendre-ho millor.

 

============================================================================================================================

 

Els líquens….un mon fascinant

Esta clar que tots tenim les nostres preferències i gustos; molts són amants de les vistoses orquídies i retratar-les és un goig, altres retraten flors en general, pel fet de fer bones fotos, uns altres s´encanten en la flora i l´estudien més profundament; de fet hi ha per tothom i tots els gustos.

Amb això vull dir que a vegades ens fixem més en les plantes més cridaneres o més curioses per defecte i sempre serà així. És la nostra natura, però a la vegada també som curiosos i algunes persones els hi agrada més les coses menudes que a sovint ens poden passar desapercebudes.

Mirant a arreu del bosc, en les roques o per terra, hi podem veure uns éssers petits i que a vegades ens poden semblar estranys, però que per això ens poden llevar la curiositat. Són els líquens i s´ens presenten amb colors diversos, com taques a la roca, com diminuts arbres entre la molsa i el terra o penjant d´una branca.

Ens agraden?..si; són curiosos?..molt. Seguidament ja ens pot començar a donar voltes per el cap, de com són i com distingir-ls i aquí comença el camí d´alguns maldecaps.

Conèixer alguns líquens no és massa difícil, però saber el que és, ja és un altre tema i per els principiants pot ser una tasca molt feixuga, però plena d´al·licients; no vull desanimar a ningú i tampoc em presento com un expert ni molt menys, si no com un home curiós per el seu entorn.

Saben el que és un liquen, ( i per això haureu de fer una ullada a les fitxes de la web ), ens adonem de les seves peculiaritats i del seu desenvolupament i precisament per això, com sempre, hem de mirar una mica més de lluny i a la vegada prendre les notes oportunes; mirant si el liquen està al sol, o en penombra; si creix a vora de poblacions i fàbriques o lluny de llocs amb contaminació, ( teniu en compte, que els líquens són bioindicadors de la contaminació ); el substrat o les roques dels voltants, són calcàries? o àcides?; és un lloc humit o al contrari, és un indret sec o temperat. Alguns líquens que creien en les roques tenen el tal·lus disgregat, altres solen tenir el tal·lus continu i fent cercles; amb una línia al seu entorn o no: desprès amb  una bona lupa ens dedicarem a veure els seus detalls més íntims, com veure els apotecis, si tenen marge propi  o tal·li; si no té apotecis, pot tenir soredis o isidis; com són aquests?; si és un liquen foliaci, amb cura podem mirar la part inferior, si té rizines, el color etc; si el liquen és fruticulós, molt millor, per que podem observar totes les seves parts i detalls com cladonia, ramalina, usnea etc.

Amb tot això i havent pres totes les dades, possiblement podem arribar a esbrinar a quina família pertany i el gènere; amb molta sort podem saber el que és, en el cas dels fruticosos i foliacis, en els que podem veure millor els seus detalls, encara que hi han molts i molt semblants; en el cas dels crustacis, és veritablement impossible saber-ho, si no hi han les reaccions químiques que fan els especialistes; també diré per animar-vos, que hi ha alguns líquens bastant característics i que és poden reconèixer amb una certa facilitat, els menys.

Reialment el fet més important, no és pas que aconseguiu saber el nom del liquen, si no les hores passades admirant i estudiant-lo i si això us omple, segur que seguireu estudiant i buscant ( en internet hi ha molta informació, Pdf, pàgines especialitzades ); tot un petit començament que us portarà a descobrir un mon fascinant.

 

============================================================================================================================

Les molses…un bosc en miniatura

En un primer moment, quan es mira una molsa de prop, la primera impressió es que ens endinsem en un petit bosc, exuberant i màgic, amb les plantes i arbres intricats i lluents, com un bosc enjardinat fet per un mestre japonès.

La nostra curiositat una vegada més ens fa guaitar el que no coneixem i això ja està bé. Per un moment ens preguntem que és i quin nom té; d´aquestes preguntes que ens fem, només tenim la resposta en nosaltres.

Com poden conèixer les molses?

El primer pas ja l´hem donat, que és sentir curiositat; el segon i lògic és buscar informació en els llibres adients, estudiar el que volem conèixer, saber tots els seus secrets, les seves parts, com evolucionen, com es desenvolupen; no ens llencem de bones a primeres a intentar saber el que tenim davant, si no entendre-les en conjunt i desprès guaitar-les i esbrinar la seva fisonomia; hem de conèixer els fil·lidis, com pot ser la càpsula, l´esporòfit, etc.. i anirem descobrint a cada moment com és el petit bosquet.

Que tenim en contra?

El primer problema, gens greu, és que són plantetes menudes i que a simple vista totes ens poden semblar molt iguals; si ens agenollem al terra veurem que en el bosquet no tots els arbres són igual, si ja hem fet els deures i hem estudiat una mica amb un bon llibre o guia ( no val mirar fotos i comparar-les ); si no saben que tenim davant i ho comprenem, rarament ho coneixerem.

Aquí ja hem de tenir una bona lupa i millor si tenim una binocular, encara que sigui per veure millors els detalls que la lupa no ens pot mostrar.

Un altre problema, amb solució, és que les molses mai paren quietes i no és que es moguin, si no que canvien d´estat, ja que estan formades en la major part per aigua i viuen en llocs humits; si les volem estudiar i agafem una mostra, segurament quan perdi humitat, els fil·lidis canviïn de forma, es caragolin i facin un manyoc impossible d´estudiar. Hem d´estudiar les molses suficientment hidratades, però no mullades.

Molts detalls dels que parlen els llibres de briologia, són invisibles per ull humà i possiblement no sabrem quina molsa és, però aquí també tenim l´oportunitat i el repte d´estudiar-les. Com amb els amic líquens i amb tot, hem de prendre anotacions del substrat, guaitar l´esporòfit, els nervis dels fil·lidis, com és la càpsula, la caliptra, les dents de l´opercle i lligar tots els detalls per veure si això ens porta a saber el que tenim davant. Sens dubte els detalls de les cèl·lules només els podem veure amb l´ajuda d´un microscopi i alguns d´aquests detalls són imprescindibles, tot i així, algunes molses són més fàcils d´esbrinar i altres només podrem arribar al gènere, però no importa, ja que si hem arribar a saber el gènere vol dir que hem estudiat i ja estem en el camí.

 ================================================================================================================

Que és una flor?

Tots sabem el que és una flor i les podem veure arreu, en parcs, jardins, en torretes etc, però coneixem la flor?

La seva definició podria ser : És una estructura vegetal de creixement limitat i formada per fulles transformades, situades en verticils, encarregada de formar les llavors per la reproducció sexual i així continuar per la propera generació; aquesta mena  de fulles, de diferent constitució tenen cadascuna la seva pròpia funció, els sèpals protegeixen la flor en si, els pètals han de llevar l´atenció dels pol·linitzadors i protegir el talem, i els dos següent i més importants, androceu i gineceu són els encarregats de la funció reproductora.

Aquesta definició, es clar, que és per les angiospermes, ja que les gimnospermes no tenen veritables flors, si no estructures molt diferents anomenades estròbils .

Les flors generalment s´ens poden presentar  soles, o més o menys juntes,  en unes estructures anomenades inflorescències i que són iguals per cada espècie, com espiga, corimbe, capítol , raïm, umbel·la, ament, glomèrul, cima, entre les inflorescències simples.

Ara bé, com hi ha molta gent que això no ho té clar, en una primera ullada quan veuen la popular margarita o el trèvol, pensa que és una sola flor.  Podeu comprovar que en la recerca dins la web, hi ha unes icones diferents ..4 pètals, 5 pètals, 6 pètals, Capitol etc..

Ens hem d´assabentar bé quan estudiem o retratem una planta, si té una flor o només és un capítol o un glomèrul, per no confondre´ns en la recerca.

En aquest cas, és un capítol de Matricara recutita i el que popularment s´anomena pètals, veritablement són lígules o flors ligulades;  en el centre tenim les flors tubuloses o flòsculs.

Un altre exemple de capítol és Centaurea jacea, (així com tots els cards ), format per flòsculs; podem observar que les flors  exteriors són més grans i generalment estèrils.

Un altre cas d´inflorescència és el trèvol, que de lluny i en un primer cop de vista, podríem dir que és una flor, però si ens fixem una mica d´aprop, és un glomèrul format per desenes de flors, de la mateixa morfologia que la ginesta.

Aquí tenim un altre capítol, en aquest cas força convexa i que ens pot fer errar a l´hora de cercar-la en la web; podem observar que en hi han moltes de petites i al voltant, unes més grosses i diferents. És una Scabiosa, semblant a Knautia i Succisa, de la família de les Dipsacàcies.

Aquí podem veure una veritable flor, de Brassica fruticosa; podem observar que té totes les peces del periant, pètals, calze, mostrant  les anteres exsertes

Distingir entre el que és una flor i el que és un capítol, és molt important a l´hora de la recerca dins la web.

============================================================================================================================