UTILITZACIÓ

Sóc conscient  de la dificultat a l ’hora  d’identificar una planta o una flor, a la qual hem fet una fotografia en les nostres passejades i excursions. És difícil esbrinar el que tenim davant nostre amb un cop d ’ull.

Com que la part més cridanera als nostres ulls és la flor o millor dit els seus pètals, m’he decantat en presentar-vos-les per colors.

No és un sistema infal·lible ni fiable, ja que les flors es desenvolupen constantment des de que surten de la poncella fins que cauen i això fa que vagin canviant de colors i tonalitats, per el  que a vegades no trobarem la flor blava en l’apartat blau, per que la foto ha estat feta amb molta llum i pot sortit més tirant a blanc o la flor que hem retratat comença a estar pansida, o mullada o glaçada o malmesa per el vent o el sol.

De fet hi han molts incidents per que la flor no la puguem reconèixer a primera vista.

Hi han flors que caminen entre el groc pàl·lid i el blanc;  altres són vermelloses i  a vegades poden ser rosades; blaves que amb el temps esdevenen vermelloses….   etc.

Altres, d´una manera més capritxosa poden canviar i ser blanques o quasi blanques; un fet bastant corrent  anomenat  albinisme  i  això  ens farà  ballar  una  mica el cap.

Amb tot això vull dir que encara que els colors no siguin el millor camí, són un camí  per trobar la resposta; aquest camí, lluny del rigor científic, és una porta per el profà que no tenint certs coneixements, podrà satisfer la seva curiositat.

En primer lloc, estan separades pels colors clàssics que ens presenta la natura, BLANC, GROC, VERMELLl, BLAU, VERD, BEIX, MULTICOLOR i finalment MARRÓ.

Lògicament en cada color poden haver diferencia de tonalitats, blau, blau cel, blanc blavós…vermell pàl·lid, vermell rosat…blanc groguenc, groc pàl·lid etc…

Amb tot això vull dir, que si la flor no está en un apartat, hauríem de buscar en un altre, ja que no totes les tonalitats són iguals en cada planta ni en cada moment.

En el color VERD,  hi poso les espècies que no tenen pètals o  que aquest solen caure més aviat, deixant la planta una mica nua de colorit i el color va dictat per els sèpals o que fan les flors en inflorescències poc cridaneres i que en un primer moment ens poden confondre i  ens sembla que no en tenen.

La natura també ens presenta unes plantes que fan les flors molt bigarrades i degut a els seus colors, que ens poden fer dubtar, les he col·locat en l’apartat  (MULTICOLOR ).

Hi ha unes plantes molt comuns per arreu, marge de camins, camps, conreus, prats, rierols… que poden mesurar entre els deu centímetres i passar dels dos metres ( en el cas de la popular canya o el blat ) i que tenen un denominador en comú, gens científic… són molt primes, amb unes inflorescències amb flors petites, absents de pètals cridaners, de  fulles més o menys estretes i  en les que el color varia des de verd pàl·lid a verd intens, vermellós o canyella. Aquestes plantes encara que formen part de diferents famílies, les he agrupat en l’apartat  ( BEIX ).

Finalment  he volgut col·locar el color marró; aquí estan les plantes anomenades Criptògames.

En  aquest color, hi hauran les plantes que no fan flors, que creixen per arreu i no els hi donem prou atenció..aquestes són les falgueres, molses, algues,  líquens o fongs.

Serà molt difícil reconèixer-les sense un cert nivell d’estudis i amb ajut d’un expert.

 

*             *             *             *             *             *             *             *             *             *             *

Un cop tinguem clara la classificació a on buscar, passem al següent pas que serà esbrinar com és la flor.

A  primera vista poden ser de dues formes clarament diferenciables.

Una més o menys plana o no, amb diversos plans de simetria, anomenada actinomorfa o radiada; el model clàssic podria ser la margarita o similar, encara que en hi ha que tenen els pètals soldats i  això els hi dona una forma de campaneta.  L ’altra més irregular i que si ens hi  fixem una mica, no pot tenir més que un pla de simetria vertical; llavors rep el nom de zigomorfa, aquesta podria ser  la  flor del romaní, una viola o senzillament una ginesta.

Cal adonar-se que moltes plantes no fan només una flor, sinó que en fan moltes de petites i agrupades que anomenem inflorescències, com poden ser el trèvol, l’heura o les sempre difícils de distingir, umbel·líferes que formen umbel·les de petites flors. ( fonoll, àpi ).

Hi han moltes plantes que sembla que tinguin una sola flor i si mirem amb atenció, podem arribar a descobrir una munió  totes  plegades.

Vull aclarir que moltes flors que ens podem trobar, el que ens pot semblar pètals, no ho és pas, si no flors ligulades; aquests exemples poden ser la típica margarita, l’empipador card i altres,  i que generalment pertanyen a la família de les compostes.

Aquestes estan en l’apartat ( capítols ) per no confondre-les en flors amb pètals pròpiament dits. ( Vegeu l´apartat ” Explicacions ” )

Vull remarcar que la finalitat d’aquest recull no és l’ensenyament de botànica, si no que pugueu identificar les flors d´una manera senzilla.

*             *             *             *             *             *             *             *             *             *             *

Ara que ja estem més assabentats del que tenim fotografiat, anem al pas següent.

Guaitem  la flor amb una mica més d ’atenció  i la comparem amb les icones que seguidament us he col·locat amb la forma de la flor, per a més facilitat.  Les icones que presento són ben senzilles, dins de les actinomorfes  podem diferenciar les de quatre pètals, les de cinc, les de sis, capítols, umbel·líferes i finalment les que tenen els pètals soldats i formen una campaneta.

En les zigomorfes apareixen les icones següents :  una viola, una orquídia  (generalment en una inflorescència allargada i terminal atapeïda), una labiada (flor dividida en dues meitats o llavis, una superior i una inferior), una flor que ens pot semblar a una papallona com la típica ginesta  i a la vegada, en cada subdivisió, hi ha una icona anomenada  “altres”.

L’apartat  “ altres “ és com una mena de calaix de sastre on poso les flors que tenen la corol·la d’altre forma a les mostrades per les icones.

Per exemple, la flor que tenim fotografiada és de color vermell rosat; ens col·locarem dins de la icona del color vermell i seguidament optarem per la forma de la flor.  La que tenim només té un pla de simetria vertical, llavors entrarem en la icona de zigomorfes i compararem  la seva forma amb les icones que es mostren. Aquesta té la forma de papallona, llavors ens col·locarem en la icona Papallona i seguidament apareixeran una sèrie de fotografies molt semblants. Llegirem la descripció amb l’ajuda del vocabulari si cal, i ens anirem fixant en un seguit de detalls, com pot ser la forma de la tija, les fulles, si és pilosa, si és enfiladissa o és ajaguda.

Després de comparar alguns detalls evidents, arribarem a una flor que s’assembla molt a la que tenim fotografiada i sabrem que s’anomena Lathyrus latifolius , pèsol bord en català.

De fet, en realitat no és tan fàcil, ja que dintre de cada gènere, hi hauran moltes espècies semblants i això ens farà dubtar; està clar que per esbrinar l’espècie, hauríem de prendre les dades dels fruit ( si és possible ), dels sèpals, de la forma de la tija, de les fulles superiors, de les inferiors, del medi ambient on es desenvolupa i tot el que ens cridi l’atenció i ens pugui ajudar. Tot menys fer malbé la planta o arrencar-la.

És molt interessant i a la vegada del tot necessari, prendre nota de tots els detalls de la planta a la que anem a fotografiar, per evitar-nos errades a l ’hora de buscar-la.  Aconsello dur sempre, la senzilla llibreta i la inseparable lupa juntament amb la càmera.

També he cregut necessari incloure un petit vocabulari sobre els termes més emprats en la descripció de les espècies i un apartat de fitxes per fer-vos més còmode la seva comprensió. Poden semblar termes una mica estranys o difícils de llegir, però no és així; només cal llegir-los un parell de vegades i entendre’ls.

Totes les espècies de plantes que fan flors, estan en ÍNDEX FANERÒGAMES i les plantes que no fan flors, en ÍNDEX CRIPTÒGAMES.

Hi ha un ÍNDEX CATALÀ i un ÍNDICE CASTELLANO, per buscar-les a partir del nom que coneixem.

Una BIBLIOGRAFIA recomanada, en cas de cercar algun llibre per les vostres necessitats, tant com per estudiar com per guia de camp.

També he posat un ÍNDEX FAMÍLIES, on s’agrupen totes les espècies retratades de cada família, explicant les seves característiques en general per si ens cal.

Un llistat d’ ARBRES, tant si són de la nostre terra com si són plantats, ens ajudarà a conèixer millor a aquests gegants callats i que sempre ens acompanyen.

He col·locat un ÍNDEX ORNAMENTALS, on es mostres moltes de les plantes de jardí i que a vegades poden trobar escapades i naturalitzades per els marges de masies, camps abandonats on havia conreus, al voltants d´on vivim.

He volgut posar un recull de plantes REMEIERES I COMESTIBLES , que ens han servit com remeieres durant cents d’anys i formen part de la nostre cultura; en hi han moltes que són massa perilloses d’utilitzar sense supervisió d’un expert i he preferit ometre-les. Altres que es poden consumir en menjars i que a sovint les ignorem. Per qualsevol dubte millor dirigir-vos a la companya Carme Bosch en www.carmebosch.cat

També he col·locat, per contraposició, un apartat anomenat TÒXIQUES, on poso les plantes que ens poden ser perjudicials, tant ingerint-les com tocant-les i que ens limitarem a guaitar-les i estudiar-les. Per descomptat que hi han molts fruits cridaners que ens poden enganyar a simple vista o confondre i que no cal provar.

He cregut que seria necessari també, posar el llistat de les plantes protegides de Catalunya, per donar-vos la informació i aconsellar-vos que millor no les toquem massa; també hi ha, afortunadament, una reglamentació en diverses zones, com els parcs nacional, els parcs natural i altres, que hem de tenir em compte a l´hora de fer la nostra tasca; desaconsello agafar-les com material d´herbari, tret de que cadascun sap perfectament el que ha de fer. Hi han altres plantes que no estan en el llistat, però són força rares; particularment per a mi, és exactament igual, o sigui, estudiar-les. determinar-les si cal i retratar-les; només cal agafar alguna mostra als especialistes per els seus treballs.

A sovint ens podem trobar unes formacions, o millor dit, deformacions d’origen tumoral, en plantes i arbres i que son originades per diversos fongs, bacteris o  insectes que les infectem dipositant els seus ous; crec que és interessant conèixer-les. Les podeu identificar en AGALLES I ANOMALIES.

I que menys que dedicar una ullada a aquest diminuts insectes, bonics i empipadors que sempre ens fan la guitza a l’hora de retratar les flors.

He posat un apartat anomenat ARTRÒPODES, amb les seves divisions i subdivisions, on podreu mirar des de les simpàtiques papallones, les misterioses aranyes i les espavilades marietes.

Finalment, i amb ànim de compartir, he col·locat un llistat de fotografies fetes per l’autor que he cregut boniques, sobre paisatges i altres, i que es poden descarregar fàcilment com fons de pantalla per l’ordinador.  No són les millors, però si són de bons records.

*             *             *             *             *             *             *             *             *             *             *

A continuació incloc les abreviatures més emprades en els texts, per facilitar-vos la lectura .

Ca….    Calcari, roques bàsiques, substrat bàsic. > 7..Bàsic

Cont…..Continentals

Contr…. Contrades.

Est….     Estatge.

Fls….     Flors.

Inf….    Inferior.

Infls…..Inflorescència/ es

Marít..  Maritím/ es.

Med…  Mediterrànies.

Munt…  Muntanya/ es.

Pluj…    Plujós/ plujoses.

Si….    Silici, roques àcides, substrat àcid.  < 7…àcid

Submed…  Submediterrani.

Sup… Superior.

*          *          *          *          *          *          *          *          *          *          *

Us voldria donar un darrer consell, molt personal; en moltes plantes que volguéssim determinar amb més rigor, és bastant important saber com són les seves arrels o els tubercles o el rizoma; jo m´he negat a saber quina planta tinc al davant, si a canvi he de fer-la malbé; crec que és millor admirar la planta viva, que saber el que és, morta.

Vull dir que no ens cal fer malbé cap ser viu, per satisfer els nostres coneixements; podem arrancar una fulla, una flor, un fruit, si ens cal, però no acabar amb cap planta.

De fet, només els experts, per dur a terme els seus estudis, necessiten agafar mostres de les plantes; així i tot, algunes plantes bastant rares, han sofert una excessiva recol·lecció en nom de la ciència.

Voldria remarcar que, per molt bonica o interessant que veiem una planta, arrancada i plantada en una torreta, és molt possible que no tiri endavant. Crec que és molt millor veure-la sempre en el seu lloc, que tenir-la per uns dies.

Lamentablement aquí no puc mostrar-vos, més que les espècies que creuen davant meu,  en les meves excursions i de segur que trobareu la planta que se m´ha escapat. Només amb el temps aniré omplint aquest recull.

Gràcies.