VOCABULARI

Aquests poden ser alguns dels termes més emprats en Botànica i que podem trobar en l´explicació de cada planta.

Només llegint-los atentament podrem arribar a entendre el seu significat i així comprendre millor l´explicació.

GLOSSARI

Acaule

Es diu de la planta que té la tija molt curta o pràcticament no en té.  ( Veure fitxa )

Acícula

Aculi o agulló més prim i feble. També rep aquest nom, les fulles de les coníferes.

Acicular

Fulla molt estreta i acabada en punxa com una agulla. ( Vegeu fitxa  “ Diversitat foliar ” )

Aciculifoli-a

Es refereix a les plantes ( Arbust o arbres ), que tenen les fulles primes i punxents com acícules.

Acrescent

Es diu de la peça o òrgan, que segueix creixent quan ja ha complert el seu desenvolupament normal. ( Vegeu fitxa )

Acrocàrpic-a

Es diu del briòfits que desenvolupen l´esporòfit verticalment, sortint de l´àpex del gametòfit perpendicularment al substrat.  ( Vegeu fitxa )

Actinomorf-a

Es diu de la peça (  flor, corol·la, calze ) que es pot dividir-se en diversos plans de simetria. Radiada. ( Vegeu fitxa “Simetria floral” )

Aculi

Formació vegetal punxent, rígida o corbada, de caràcter epidèrmic que duen algunes plantes en llurs tiges o tanys. Agulló.    ( Vegeu fitxa )

Acuminat-ada

Que acaba gradualment en punta. ( Vegeu fitxa “Àpex foliar” ).

Afil·le-a

Que no té fulles; tija sense cap fulla o amb alguna fulla molt reduïda. ( Veure fitxa )

Adventícia

Es diu a les rels accidentals o casuals que poden créixer en els nusos d´una tija ajaguda o estolons, per contacte amb el substrat.  ( Vegeu fitxa )

Agalla

Malformació tumoral ocasionada per certs insectes, fongs o bacteris, en arbres i plantes. Cecidis o malures. ( Vegeu fitxa )

Ala

Dilatació foliàcia o membranosa que s´estén per el marge d’alguns fruits, al llarg de la tija o en altres  parts. ( Vegeu fitxa )

Alas

Nom en el que s´anomenen els dos pètals laterals de les flors papilionàcies. També s´anomenen així, a les peces de la flor de la Polígala. ( Vegeu fitxa “Morfologia de Papilionàcia” )

Albinisme

En Botànica es diu al fet de que una planta canvi espontàniament el color de les seves flors per el blanc. ( Vegeu fitxa )

Altern-a

Disposició de les fulles o altres òrgans que surten de la tija a diferent nivell i oposada direcció, formant un angle de 180º aproximadament. ( Vegeu fitxa “Disposició foliar” )

Alveòl

Reb aquest l´nom l´obertura més o menys sinuosa ( com fossetes ) en alguns òrgans; com en el receptacle, aqueni d´algunes flors compostes; aquí es refereix al tal·lus d´alguns líquens fruticulosos.   Cetraria ( Vegeu fitxa )

Ament

Inflorescència densa de flors molt petites, penjant, de diferents sexes, generalment poc cridaneres i mes pròpies d´alguns arbres i grans arbusts. ( Veure fitxa )

Amplexicaule

Es diu de la fulla o altres òrgans que s´implanten a la tija abraçant-la. ( Vegeu fitxa “Disposició foliar” )

Anemocòria

Es diu quan intervé l´efecte de l´aire o el vent, per dispersar les llavors. ( Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors ” )

Anfigastro

Rep aquest nom, les peces de caràcter foliaci, situades en la part ventral del caulidi de les hepàtiques folioses, i disposades entre els fil·lidis. ( Vegeu fitxa )

Angulós-osa

De la tija o altre òrgan, que no és cilíndric i té cantells, més o menys pronunciats.

Antera

És la peça terminal de l´estam, on es forma el pol·len i es troben dividides en dos peces anomenades  “teques “. ( Vegeu fitxa  ” Tàlem “ )

Antesi

És el pas de la poncella a obrir-se plenament en flor, ja preparada per rebre als pol·linitzadors. ( Vegeu fitxa )

Antropocòria

Es diu quan en la dispersió de les llavors ( o dels fruits ), entra la mà de l´home. ( Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors ” )

Anvers

Cara superior de la fulla; la que mira amunt. ( Veure fitxa )

Anual

La planta només viu un període vegetatiu, desenvolupant-se i  disseminant les llavors, morint al finalitzar la temporada.

Apètal-a

Es diu de la planta o millor dit, de la flor que no presenta pètals; no confondre amb la planta que té els pètals caducs. ( vegeu fitxa )

Àpex

Part superior d´una peça o òrgan. Apical.  ( Vegeu fitxa )

Apical

Relatiu a l´àpex.

Apoteci

Fructificació en el tal·lus del liquen, en forma de disc aplanat, copa, o ramificat, on es desenvolupen els òrgans fructífers.  ( Vegeu fitxa )

Aqueni

Es diu del fruit sec i indehiscent, que prové d´un ovari ínfer amb un sol carpel i que la llavor no está soldada al pericarpi. ( Vegeu fitxa )

Aranéos-osa

Indument format per pèls llargs i prims, desordenats que li donen una textura semblant a una teranyina. ( Vegeu fitxa )

Arbre

Planta vivaç de gran grandària, que pot viure força anys, té la tija grossa i dura, anomenada tronc. ( Veure fitxa )

Arbust

Planta de menys grandària que pot arribar a viure bastants anys, tenint la tija coriàcia i pot atènyer els 150 cm, fàcilment. ( Veure fitxa )

Atenuat-ada

Es diu de la peça o òrgan foliar que s’estreny gradualment. ( Vegeu fitxa )

Aurícula

Es diu de les peces o òrgans petits situats a la base del limbe de les fulles; poden ser arrodonides com una orelleta o agudes i asimètriques. ( Vegeu fitxa )

Autocòria.

Es diu quan és la pròpia planta la que dispersa llurs llavors. ( Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors ” )

Axil·la foliar

Lloc format per l´angle d´inserció entre la tija i la fulla o el seu pecíol. ( Vegeu fitxa )

Baia

Es diu del fruit carnós i indehiscent que prové d´un ovari súper, amb un sol carpel o diversos, tenint el mesocarpi i en l´endocarpi carnosos. ( Vegeu fitxa )

Balàustia

Reb aquest nom, el fruit del magraner; és una baia complexa que prové d´un ovari ínfer, on les llavors carnoses estan separades per diverses membranes.  ( Vegeu fitxa )

Bardisses

Es diu de l´associació vegetal, de certes plantes ( arbusts, mates o lianes ), que generalment es desenvolupen en els marges de camins, camps, carreteres o entre camps de conreus, masies abandonades etc.  ( Vegeu fitxa )

Baricòria

Es diu quan la dispersió de les llavors, és produïda per la caiguda dels mateixos fruits a terra. ( Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors” )

Basal

Fulla que creix en la part inferior de la planta i por arribar  a formar una roseta. ( Vegeu fitxa “Disposició foliar” )

Beina

Part basal d´algunes fulles, eixamplada i consistent que envolta, total o parcialment la tija. ( Vegeu fitxa )

Biennal

La planta viu dos períodes vegetatius, florint i donant fruits el segon any. ( Vegeu fitxa )

Bilabiat-ada

L´òrgan, generalment calze o corol·la que es troba dividit en dues parts o llavis. ( Vegeu fitxa )

Bolet

Es diu vulgarment a la part del fong que surt del terra.  ( Vegeu fitxa )

Bràctea

Òrgan foliaci a prop de la flor, de forma i color diferent a les pròpies fulles. ( Vegeu fitxa )

Brateïforme

Es diu de la peça o òrgan semblant a una bràctea, més petita. ( Vegeu fitxa )

Bracteòla

Peça o òrgan foliaci  de morfologia anàloga a les bràctees; són unes bràctees de segon ordre. ( Vegeu fitxa )

Bulb

Es diu de l´òrgan subterrani format per fulles carnoses i gruixudes situat al final de la tija,  s´anomena popularment ceba. ( Vegeu fitxa )

Bulbil

Es diu al òrgan de reproducció vegetativa, que tenen diverses plantes i que germina en la pròpia planta. ( Vegeu fitxa )

Caduc-a

Es diu de la peça o òrgan que té una certa durada, més o menys curta a altres anàlegs o no. ( Vegeu fitxa )

Caducifoli-a

Ve referit a les plantes ( arbusts o arbres ) que perden la fulla durant l´època desfavorable. ( Vegeu fitxa “ Duració de les fulles “ )

Calcigat

Ve referit als llocs o indrets trepitjats a sovint per el pas de bestiar o persones, on les plantes que hi creixen, generalment de tendència ruderal, solen resistir el trepig per disseminar llurs sements. ( Veure fitxa )

Calicle

És un embolcall extrafloral semblant al calze, una mica més petit, que neix sota el veritable calze; pot tenir la forma i consistència semblant o no. ( Vegeu fitxa )

Caliptra

Es diu de l´embolcall o coberta  que protegeix la càpsula de l´esporòfit. ( Vegeu fitxa )

Calze

Coberta externa de la flor formada per uns òrgans anomenats sèpals, generalment de color verd. ( Vegeu fitxa )

Camèfit-a

Planta que durant el seu cicle vital, passa l´època desfavorable amb les seves gemmes persistents per sota dels 40 cm d´alçària. ( Vegeu fitxa )

Cantell

Es diu a l´angle sortint entre dues cares o superfícies; nosaltres ens referirem a la tija, pecíol, peduncle etc.   ( Vegeu fitxa )

Capell

Es diu capell o més popularment barret, a la part superior d´un bolet, generalment suportat per un peu, poden tenir diverses formes. Tècnicament és un carpòfor. ( Vegeu fitxa )

Capítol

Es diu a la inflorescència densa on les flors són sèssils i estan inserides en un receptacle gairebé pla i ample o una mica convex, dit capítol acostuma a estar embolcallat per un conjunt de bràctees. ( Vegeu fitxa “Receptacle” )

Càpsula ( angiospermes )

És el fruit sec i dehiscent que prové d´un ovari súper amb els carpels soldats, que conté més d´una llavor. ( Vegeu fitxa )

Càpsula ( molses )

Es diu la peça o òrgan on s´originen i guarden les espores, en els briòfits.  ( Vegeu fitxa )

Carena

Nom que rep la peça formada per els dos pètals inferiors de la corol·la de les papilionàcies. ( Vegeu “Morfologia de Papilionàcia” )

Cariopsi

Es diu del fruit sec i indehiscent, que prové d´un ovari amb un sol carpel, en el que la llavor está soldada al pericarpi; és el fruit típic de les gramínies. ( Vegeu fitxa )

Carpòfor

S´anomena a la part fructífera i visible dels fongs superiors. En algunes flors, la part superior del receptacle i que suporta el gineceu i després el fruit. ( Vegeu fitxa )

Casc

Nom que rep la peça ( sepaloide, petaloide ) superior d’algunes flors. ( Vegeu fitxa )

Caulescent

Es diu de l´òrgan que té una una tija aparent. Oposat a acaule.

Caulidi

Es diu a tija de les molses i hepàtiques folioses, que fa de suport als fil·lidis; veritablement no és una tija. ( Vegeu fitxa )

Caulinar

Es diu a la fulla que creix al llarg de la tija. Relatiu a la tija.

Cauloide

Es diu a l´estructura que simula una tija en els briòfits.  ( Vegeu fitxa )

Cilis

Es diu als pèls, curts i fins que es desenvolupen en el marge d´alguns òrgans foliars. Reben aquest nom, les estructures filiformes en els líquens. ( Vegeu fitxa )

Cefalodi

Es diu a l´estructura pustulosa, que es desenvolupa tant a l´interior com a la superfície del tal·lus de certs líquens, que tenen com simbiont tant algues verdes com cianobacterians i aquests líquens tenen la facilitat de fixar el nitrogen. ( Vegeu fitxa )

Cima

Inflorescència de certes especies, en que quan arriben a un creixement limitat i continuen llur desenvolupament per eixos laterals secundaris i així successivament. ( Vegeu fitxa )

Cinoròdon

És un fals fruit, poliaqueni, en el que els veritables fruits queden embolcallats per llur receptacle, que segueix acrescent. ( Vegeu fitxa )

Cípsela

Es una mena de fruit com un aqueni, sec i indehiscent, que prové d´un ovari ínfer amb una sola llavor; es diferencia de l´aqueni, per que está format per més d´un carpel i té el calze transformat en una mena de paraigüets, plumosos o pilosos, que serveixen per llur dispersió. Propi de les Compostes i Valerianàcies. ( Vegeu fitxa )

Circell

Es diu de l´òrgan que desenvolupen certes plantes per enfilar-se en un suport. ( Vegeu fitxa )

Cladodi

Es diu de la tija comprimida i transformada en un òrgan foliar.  ( Vegeu fitxa )

Cocleariforme

Peça  o òrgan foliaci que té forma de cullera. ( Vegeu fitxa  ” Diversitat foliar” )

Còfia

Es diu de la cobertura apical cònica que cobreix la punta de l´arrel. ( Vegeu fitxa )

Compost-a

Es diu de la peça formada per altres porcions independents, com les fulles formades per folíols o els capítols, formats per diversos tipus de flors etc.

Conceptacle

Es diu de l´estructura membranosa en forma de copa o mitja lluna, que apareix damunt del tal·lus d´algunes hepàtiques tal·loses; dins seu es formen els propàguls.  ( Vegeu fitxa )

Concrescent

Es diu de l´òrgans que es desenvolupen soldats entre ells mateixos.

Connat-a

Es diu de les peces o òrgans que s´han desenvolupat junts i romanen soldats ( Vegeu fitxa ” disposició foliar ” )

Copròfil-a.

Es diu dels fongs que es desenvolupen en fems de certs animals, nodrint-se de les substancies alliberades quan plou i els fems queden esmicolats. ( Vegeu fitxa )

Cordiforme

Peça o òrgan que té forma de cor. Cordat. ( Vegeu fitxa  ” Diversitat foliar ” )

Coriaci-àcia

Que té una textura semblant al cuir ressec.

Corimbe

Inflorescència en la que les flors queden en un mateix pla, sent els pedicels de diferent mida, inserint-se en llocs diferents.  ( Vegeu fitxa )

Corol·la

Es diu de la coberta interna ( i estèril ) de la flor formada per uns òrgans molt cridaners, anomenats pètals. ( Vegeu fitxes )

Corona

Es diu de la peça formada per apèndixs petaloides, soldats a la gorja de la corol·la, en forma de coroneta. ( Vegeu fitxa )

Corticícola

Que viu i es desenvolupa en l´escorça dels arbres. ( Vegeu fitxa )

Cotiledons

Es diu al primer parell de fulles que surten de  l´embrió. ( Vegeu fitxa )

Cras-ssa

Es diu de la textura carnosa o suculenta d´algunes plantes, formada per teixits que emmagatzenen aigua . ( Vegeu fitxes  ” Suculent-a ” ,  ” Diversitat foliar ” )

Cremocarp

Es diu del fruit de les umbel·líferes; sec, dehiscent i dividits en dos mericarpis que queden soldats per la part superior. ( Vegeu fitxa )

Crenat-ada

Es diu de la fulla o altre òrgan amb el marge proveït de dents poc pronunciades i arrodonides. Fistonat. ( Vegeu fitxa )

Cruciforme

Es diu a la peça en forma de creu; a la flor que té els pètals de la corol·la actinomorfa disposats en creu. ( Vegeu fitxa )

Cúpula

Es diu a la peça llenyosa formada per les bràctees acrescents de l´involucre i que recobreix i protegeix els fruits, en la família de les fagàcies.  ( Vegeu fitxa )

Decumbent

De la tija o de planta, que creix mig ajaguda per manca de consistència. ( Vegeu fitxa )

Decurrent

Quan el limbe de les fulles sèssils, baixa enganxada a la tija un cert tros.( Vegeu fitxa  “Disposició foliar” )

Decussat-ada

Es diu de les fulles que estan oposades en el nus i aquestes estan en creu respecte les dels altres nusos.  ( Vegeu fitxa )

Dehiscent

Es diu de l´òrgan que s´obre espontàniament .

Deltoide

Es diu a la fulla o altre òrgan foliar que té el  limbe triangular o semblant. ( Vegeu fitxa )

Dentat-ada

Es diu del marge que esta proveït de dents. ( Vegeu fitxa  ” Vegeu fitxar” )

Denticulat-ada

Es diu del marge que esta proveït de dents molt fines i petites. ( Vegeu fitxa )

Diasèpal-a

Ve referit al calze que té llurs sèpals lliures. ( Vegeu fitxa )

Diapètal-a

Ve referit a la corol·la que té llurs pètals lliures. ( Vegeu fitxa )

Digitat-ada

Es diu de la peça o òrgan foliaci, compost de segment disposats com els dits d´una mà oberta. ( Vegeu fitxa )

Dioic-a

Referent a la planta que té els òrgans reproductors en diferents individus, per el que té en una planta flors masculines o femenines. ( Vegeu fitxa )

Discolor

Es diu de la peça que té dos colors, com les fulles que canvia el color de l´anvers i del revers. ( Vegeu fitxa )

Drupa

És un tipus de fruit carnós i indehiscent, que prové d´un ovari súper amb un sol carpel; té el mesocarpi carnós i l´endocarpi llenyós ( pinyol ). ( Vegeu fitxa )

Ebracteada

Es diu de la planta o tija que está desproveïda de bràctees; oposat a bracteada, que te bràctees.  ( Vegeu fitxa )

Elateri

Es diu al tipus de fruit, semblant a una càpsula, que está formada per tres o cinc carpels concrescents. ( Vegeu fitxa )

El·líptic-a

Es diu a la fulla o altre òrgan foliar que té  forma d´el·lipse, sense tenir la punta molt marcada i l´amplada al mig.  ( Vegeu fitxa  “ Diversitat foliar ” )

Emarginat-ada

Referent a la peça que acaba en una petita entrada poc pronunciada; generalment són els pètals o les fulles. Escotat. ( Vegeu fitxa  ” Àpex foliar ” i Marge dels pètals )

Endocarpi

Es dia la part interior del pericarpi, que está en contacte amb les llavors. ( Vegeu fitxa     “Morfologia del fruit ”  )

Endolític-a

Es diu de l´organisme que es desenvolupa dins de les roques, a diferència de rupestre, que són les plantes que viuen en escletxes o fissures entre les roques; aquí ve referit als líquens que estan dins del substrat. ( Vegeu fitxa )

Enter-a

Referent a la peça que no és ni ramificada ni dividida, com les fulles o la tija. Simple.

Entrenús

Es diu de l´espai de la tija que esta entre dos nusos consecutius. ( Vegeu fitxa ” Nus”  )

Epicarpi

Es diu de la part externa del pericarpi, vulgarment correspon a la pell o a la closca. ( Vegeu fitxa  ” Morfologia del fruit ” )

Epífit-a

Es diu de la planta que es desenvolupa damunt d´una altres ( arbust, arbre ), sense causar-li cap mal i no sent paràsita; en la nostre flora, no tenim cap planta vascular i només alguns briòfits creixen en l´escorça i al peu dels troncs i líquens penjant en les branques i escorça; també poden trobar algunes fanerògames penjant en l´escorça ( generalment palmeres) on la llavor a trobat un racó amb una mica de nutrients i s´ha desenvolupat com a terra; sense canviar cap caràcter morfològic ( Epífit casual ).   ( Vegeu fitxa )

Equiset

Ve referit al gènere Equisetum dins del grup dels pteridòfits. ( Vegeu fitxa ” Morfologia de l´Equiset ” )

Erecte-a

Es diu de la peça que no està tombada ni ajaguda.

Eriòpoda

Es diu de la planta que desenvolupa una borra densa de llargs pèls en la base.   ( vegeu fitxa )

Escariós-osa

Es diu de la textura membranosa més o menys translúcida.

Espars-a

Referent a la fulla que creix en el nus i va en diferent direcció de les altres. ( Vegeu fitxa “Disposició foliar” )

Espàdix

Inflorescència de certes especies, carnosa i gruixuda. ( Veure fitxa )

Espata

Bràctea grossa i cridanera que envolta l’espàdix en la les de la família de las Aràcies; també anomenarem a les bràctees membranoses que embolcalles la inflorescència del gènere allium.( Veure fitxa )

Espatulat-ada

Peça o òrgan en forma d’espàtula.  ( Vegeu fitxa  ” Diversitat foliar ” )

Esperó

Es una prolongació tubulosa que tenen algunes flors en la part final; pot contenir el nèctar. ( Veure fitxa )

Espiciforme

Que té forma o aparença d´espiga.

Espiga

Es diu a la inflorescència estreta i allargada formada per flors sèssils, que  s’agrupen  als costats de l’eix. ( Vegeu fitxa )

Espina

És una formació vegetal punxant i rígida amb teixit vascular propi de la planta. ( Vegeu fitxa )

Espinescent

Es diu a l´òrgan amb espines molt petites.

Espinós-osa

Es diu de la peça o òrgan foliar que esta proveït d´espines punxents. ( Vegeu fitxa )

Espinulós-a

Es diu de la peça o òrgan foliar que esta proveït d´unes  petites espines no tan punxents.  Vegeu fitxa

Esporangi

Es dia a l´estructura vegetal on es formen i s´emmagatzemen  les espores. Es troba en falgueres, fongs, molses.  (Vegeu fitxa )

Esporòfit

Es diu a l´estructura encarregada de la formació d´espores en els briòfits. ( Vegeu fitxa )

Esquamiforme

Es diu de la peça que té forma o se sembla a una esquama. ( Vegeu fitxa )

Estam

Òrgan reproductor masculí format per el filament i l’antera. ( Vegeu fitxa “Tàlem” )

Estatge

Es diu a cadascuna de les diferents zones climàtiques on es desenvolupa la vegetació, condiciona per el canvi climàtic, degut a l´altitud i per conseqüent, la temperatura. ( Vegeu fitxa )

Estel·lat-ada

Es diu de la peça que té forma d´estel.

Estendard

Nom que rep el pètal superior de les flors papilionàcies. ( Vegeu fitxa “Morfologia de Papilionàcia” )

Estigma

Es la peça superior de l´estil, encarregada de recollir el pol·len; pot tenir diverses formes.  ( Vegeu fitxa  ” Tàlem ” )

Estil

Es la peça estreta i filiforme que surt de l´ovari i fa de suport a l´estigma. ( Vegeu fitxa “Tàlem ” )

Estipula

Petits òrgans foliacis que creixen als costats de les axil·les foliars, en el punt on s´insereix el pecíol de la fulla. ( Veure fitxa )

Estoló

Es diu a les tiges reptants laterals de que disposen certs plantes per llur desenvolupament . ( Vegeu fitxa )

Estriat-ada

Es diu a la peça o òrgan recorregut per solcs fins; solcada, acanalada. ( Vegeu fitxa )

Estròbil

És una estructura llenyosa formada per un eix en el qual, als voltants i de forma helicoïdal, és desenvolupen  les fulles fèrtils molt llenyoses i dures; generalment ho fan les coníferes. Rep el nom de con o pinya. Tècnicament no és un fruit.  ( vegeu fitxa ). També rep el nom d´estròbil, l´òrgan reproductor dels equisets.

Eteri

Es diu del fruit singular, en poliaqueni, que prové de flors amb els carpels independents i en el qual s´ha desenvolupat el receptacle floral, engrossit i carnós, on estan inserits un gran nombre d´aquenis. Es un fruit complex.  ( Vegeu fitxa )

Exsert-a

Es diu de les peces o òrgans que sobresurten del lloc on estan inserits. ( Vegeu fitxa )

Falcat-ada

Es diu de la peça en forma de falç.  ( Vegeu fitxa  “ Diversitat foliar ” )

Falguera

Ve referit als Pteridòfits; plantes vasculars d´estructura molt primitiva, que no fan fruit i no es reprodueixen per llavors, si no per espores. ( Vegeu fitxa ” Morfologia de Falguera ” )

Faneròfit-a

Es diu de la planta que en el seu cicle vital, passa l´època desfavorable amb llurs gemmes perdurants situades per damunt dels 40 cm.  ( Vegeu fitxa )

Fasciació

Es diu al desenvolupament anormal del meristema apical d´una planta, canviant la seva aparença.  ( Vegeu fitxa )

Fascicle

Es diu de les peces o òrgans que es neixen i es desenvolupen ens feixos.

Filament

És la peça estèril de l´estam i generalment és filiforme, poden estar lliures o soldades entre ells formant feixos. ( Vegeu fitxa  ” Tàlem ” )

Fil·lidi

Fulletes de les molses i altres briòfits.  ( Vegeu fitxa )

Fimbriat-ada

Es diu a l´òrgan o peça acabada en fímbries; marge fimbriat és aquell que acaba en peces llargues i estretes generalment desordenades.  ( Veure fitxa )

Fistulós-a

Referent a la peça que és buida per dins; generalment és la tija o branquillons. ( Veure fitxa )

Flabel·lat-ada

Es diu a la fulla o altre òrgan foliar, que té forma de ventall obert. ( Vegeu fitxa )

Flòscul

Es refereix a les flors centrals dels capítols, soldades  a la base en forma de tub i embolcallades d´unes petites peces, anomenades palletes, que simulen unes bràctees o un calze; són actinomorfes i tenir 4 o 5 petits lòbuls ( pètals ) també poden restar soles en el capítol, sense estar envoltades de flors ligulades i no estar soldades. ( Vegeu fitxa )

Foliaci

Es diu de la textura o aspecte propi de les fulles.

Folíol

Part del limbe en que esta dividida una fulla composta; a primera vista ens pot semblar una fulleta. ( Vegeu fitxa )

Fol·licle

És un fruit sec, dehiscent que prové d´un ovari súper amb un sol carpel, obrint-se per la sutura ventral. ( Vegeu fitxa )

Fotosíntesi
Fronda

Fulla de les falgueres. ( Vegeu fitxa ” Morfologia de Falguera ” )

Fruit

S´anomena a l`òrgan format per l´ovari ( o ovaris ) fecundat i a sovint amb altres peces accessòries ( calze, bràctees…); en els fruits carnosos, la paret de l´ovari es desenvolupa formant el pericarpi per protegir les llavors. ( Vegeu fitxa  “ Morfologia del fruit ” )

Fruita

Es diu dels fruits, que son comestibles.

Fruticós-osa

Es diu del caràcter arbustiu, semblant a un arbre de petites dimensions.

Fruticulós-osa

Es diu del tal·lus dels liquens ( fongs liquenitzats ) semblant a petits arbres i units al substrat per un sol punt.  ( Vegeu fitxa )

Fulla

Reb aquest nom, l`òrgan de caràcter laminar que neix en la tija o en branquillons de les plantes, tenint un creixement limitat i una certa durada en la planta.  ( Vegeu fitxa )

Gametòfit.

Es diu a l´organisme en que es creen les cèl·lules reproductores en els briòfits. ( Vegeu fitxa )

Gàlbul

Es diu de l´estròbil femení,  indehiscent, propi del gènere Juniperus ( ginebró, càdec, savina ); té forma globulosa amb aspecte de baia, portant de 3 a 6 llavors per gàlbul. Tècnicament no és un fruit.  ( Vegeu fitxa )

Gamopètal-a

Ve referit a la corol·la que llurs pètals estan soldats, totalment o en part. ( Vegeu fitxa )

Gamosèpal-a

Ve referit al calze que llurs sèpals estan soldats, totalment o en part.  ( Vegeu fitxa )

Gasteromicets

Grup de fongs que pertanyen als basidiomicets. ( Vegeu fitxa )

Geòfit-a

Es diu de la planta que en el seu cicle vital, passa l´època desfavorable, amb llurs gemmes persistents soterrades. ( Vegeu fitxa )

Glabra

Que no tenen pèls. ( Veure fitxa )

Glabrescent

Que gairebé no té pèls.

Glauc-a

Es diu del color incert que va del blau verdós al verd blavós. ( Vegeu fitxa )

Glomèrul

Inflorescència d’aspecte globulós formada per flors sèssils. ( Veure fitxa )

Graminoide

Semblant a una gramínia; es diu sobretot de les fulles llargues i estretes com les de les gramínies. ( Vegeu fitxa  ” Diversitat foliar ” )

Guixenc-a

Es diu del terreny format per guix o de la planta que hi viu en ell.  Gipsòfil.

Hastat-ada

Es diu a la peça o òrgan foliar que té forma de punta d´alabarda. ( Vegeu fitxa )

Haustori

Són els òrgans de diverses plantes holoparàsites com falses arrels, per les quals absorbeixen els nutrients de l´hoste. ( Vegeu fitxa  )

Hemicriptòfit-a

Es diu de la planta que durant el seu cicle vital, passa l´època desfavorable, amb llurs gemmes situades a ran de terra.  ( Vegeu fitxa )

Hermafrodit-a

Es diu de la planta que té els òrgans sexual  reproductors en la mateixa flor, disposats en verticils consecutius, però molt junts. ( Vegeu fitxa )

Hesperidi

Es diu del fruit carnós i indehiscent que prové d´un ovari súper amb diversos carpels; tenint l´epicarpi molt prim, el mesocarpi esponjós i l´endocarpi membranós separat per grills; és un fruit típic de les rutàcies. ( Vegeu fitxa )

Heterofília

Es la característica que tenen certes plantes a presentar llurs fulles diferents, en la mateixa planta. Oposat a Homofília. ( Vegeu fitxa )

Hibridació

Acció d’hibridar.

Hibridar

És quan diferents espècies d’un mateix gènere, creuen les seves característiques, creant un organisme nou.

Hidrocòria

Es diu quan en la dispersió de les llavors, intervé l´efecte de l´aigua. ( Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors ” )

Hidròfit-a

Planta que en el seu cicle vital, passa l´època desfavorable amb les gemmes persistents dins de l´aigua. ( Vegeu fitxa )

Hifa

Es diu dels segments allargats i cilíndrics que formen l´estructura del  cos dels fongs pluricel·lulars.  ( Vegeu fitxa )

Himeni

Es diu a la part fèrtil  dels cossos fructífers dels fongs i dels líquens. ( Vegeu fitxa )

Hipogin-ògina

Es diu de les flors que tenen l´ovari súper.

Hirsut-a

Pilositat formada per pèls llargs i més o menys flexuosos, donant una textura suau.

Híspid-a

Es diu dels pèls rígids i dur, gairebé punxent, que donen un tacte aspre. ( Vegeu fitxa )

Imparipinnat-ada

Es diu de la fulla composta dividida en folíols en nombre imparell.   ( Vegeu fitxa  ” Diversitat foliar ” )

Imbricat-ada

Referent a la manera de col·locar-se certes peces; una muntada al costat de l´altre, com les teules. ( Vegeu fitxa “Disposició foliar” )

Incís-a

Dividit poc profundament.

Inclús-usa

Oposat a exsert.

Indehiscent

És diu al fruit o òrgan que no s´obre espontàniament.

Indusi

Membrana que protegeix als sorus, en el revers de les frondes de les falgueres. ( Vegeu fitxa )

Inflorescència

Grup de flors més o menys, pròximes entre si, agrupades densament o no.

Infundibuliforme

Es diu de la peça que té forma d´embut. (Vegeu fitxa  “Corol·la actinomorfa-gamopètala “)

Intricat-ada

Format per peces entrellaçades difícils de separar o distingir ; aquí ve referit a les fulles de la planta.

Involucre

És el conjunt de bràctees que embolcallen certs capítols o inflorescències. ( Vegeu fitxa , vegeu fitxa ”  Bràctea ”  )

Involucel

Es diu a un involucre petit o de segon ordre. ( Vegeu fitxa )

Involut-a

Es diu de la peça o òrgan en la qual, els marges s´enrotllen vers la cara superior, la que mira a munt. Oposat a ” revolut “.  ( Vegeu fitxa )

Isidi

Protuberància petita del tal·lus del liquen, de forma variable; estructura reproductora del propi liquen. ( Vegeu fitxa )

Label

És el clàssic llavi inferior de les orquidàcies; un pètal diferenciat. ( Veure fitxa  ” Label ”  i Morfologia de l´Orquídia ”  )

Làmina

Es diu a la peça en forma de costella que esta sota del capell o barret del bolet. ( Vegeu fitxa )

Lacínies

Es diu de cadascuna de les peces estretes, més o menys llargues o no, en que es divideixen alguns òrgans laminars ( fulles, pètals, ).  ( Vegeu fitxa  ” Marge dels pètals ” )

Lanceolat-ada

Es diu de la peça en forma de llança. ( Vegeu fitxa ” Diversitat foliar ” )

Lanuginós-a

Indument format per pèls llargs i densos, com la textura de la llana. ( Vegeu fitxa )

Liana

És un nom popular, referit a certes plantes i llur desenvolupament; són faneròfits que durant l´època desfavorable tenen les gemmes per damunt dels 50 cm d´alçària. ( Vegeu fitxa )

Lignificat-ada

De textura llenyosa.

Ligula

Es diu de la peça membranosa que está entre la beina i el limbe de les fulles de les gramínies. S´anomena ” lígula ” al tipus de flors dels capítols de les compostes. ( Vegeu fitxa )

Limbe

Part plana d’una fulla o òrgan foliaci. ( Vegeu fitxa )

Linear

Fulla molt estreta i prima que pot acabar en una punta més o menys aguda o obtusa.           ( Vegeu fitxa  ” Diversitat foliar ” )

Lirat-ada

Es diu de l`òrgan laminar o fulla pinnatisecta, en que el lòbul terminal és més gran que els laterals. ( Vegeu fitxa )

Lirela

Es diu al tipus d´apotecis, allargats i estrets com uns signes d´escriptura.  ( Vegeu fitxa )

Llanós-a.

Que té textura com la llana. Lanuginós. ( Veure fitxa )

Llavi

Ve referit a cadascuna de les peces diferents d´un calze o una corol·la, de les flors labiades i altres.

Llegum

És un tipus de fruit sec, dehiscent que prové d´un ovari monocarpel·lar i que en la dehiscència s´obre tant com per la sutura ventral com per el nevi mitjà. És un fruit típic de la família de les papilionàcies o lleguminoses, tret del gènere Trifolium i Medicago, que fan els fruits en aqueni. ( Vegeu fitxa )

Lòbul

Part sortint d’un òrgan. ( corol·la, fulla, etc. )  ( Vegeu fitxa )

Lobulat-ada

Referent al òrgan o estructura laminar que esta proveïda de lòbuls. ( Vegeu fitxa ).

Loment

És un tipus de fruit sec, indehiscent, semblant a la llegum, però que es parteix per les constriccions entre els segments; cada segment té una sola llavor. ( Vegeu fitxa )

Macrofaneròfit-a

Es diu del faneròfit que en l´època desfavorable, té les seves gemmes persistents per damunt dels 2 m d´alçària. ( Vegeu fitxa )

Marcescent

Es diu de les peces o altres òrgans foliacis, que durant l´època desfavorable, es marcegen, però no cauen fins passat molt temps. Les fulles d´aquesta condició són caduques. ( Vegeu fitxa )

Marge hipotalí

Es diu a la línia fosca que delimita certs líquens crustacis.  ( Vegeu fitxa )

Matoll

Arbust o planta arbustiva de forma variable i petita grandària. ( Veure fitxa )

Megafòrbia

Ve referit a les plantes de grans dimensions, que fàcilment superen el 1, 5 i que són perennes, de fulles amples; solen créixer en zones  humides o plujoses. ( Vegeu fitxa )

Mericarpi

Es diu del fragment en que es parteix  espontàniament un fruit ( loment, esquizocarp ).

Mesocarpi

Es diu a la part d´en mig, del pericarpi, que está situada entre l´epicarpi i l´endocarpi.   ( Vegeu fitxa  ” Morfologia del fruit ”  )

Miceli

Es diu al entramat filamentós format per les hifes. ( Vegeu fitxa )

Mollera

Es diu dels indrets on se desenvolupen comunitats hidròfiles, que viuen entollades bona part de l´any. ( Vegeu fitxa )

Monocèfal-a

Es refereix a la tija que només desenvolupa un sol capítol. ( Vegeu fitxa )

Monoic-a

Es diu de la planta que té les flors masculines separades de les femenines, pol·linitzant-se per el vent o els insectes. ( Vegeu fitxa )

Morfologia del fruit

Els fruits estan dividits en el pericarpi,( òrgan de protecció de la llavor ) i la llavor, pròpiament dita. ( Vegeu fitxa  “ Morfologia del fruit ”  )

Mucró

Punteta en que poden acabar certes peces.

Mucronat-ada

Peça que acaba en una petita punta, generalment les fulles, pètals o sèpals. ( Vegeu fitxa ” Àpex foliar ” )

Nanofaneròfit-a

Es diu del faneròfit que passa el seu cicle vital , durant l´època desfavorable amb llurs gemmes situades als 2 m. ( Vegeu fitxa )

Napiforme

Es diu a l´òrgan que té forma de nap. ( Vegeu fitxa )

Naturalitzat-ada

Es diu de la planta que ha estat introduït per l´home i aconsegueix continuar el seu cicle vital fora de jardins i altres llocs. ( Veure fitxa )

Nervació

És la disposició del conjunt de nervis d´un òrgan foliaci o fulles. ( Vegeu fitxa )

Nervi

Es diu a els feixos vasculars que recorre el limbe de les fulles i altres òrgans de caràcter foliar, visibles a simple vista. ( Vegeu fitxa )

Nervi dels fil·lidis

Són d´aspecte semblant, però diferents en llurs funcions. ( Vegeu fitxa )

Nou

Ve referit al tipus de fruit sec, indehiscent, que prové d´un ovari ínfer amb una sola llavor lliure, no soldada al pericarpi; té una coberta dura i consistent. També l´anomenarem  núcula ( Vegeu fitxa )

Nus

Lloc de la tija on creixen les fulles. ( Vegeu fitxa )

Oblong-a

Fulla allargada, sent més ample per la part central. ( Vegeu fitxa  ” Diversitat foliar ” )

Obtús-a

Es diu de la peça o òrgan laminar  que acaba en un àpex arrodonit i sense cap punta, contràriament a agut. ( Vegeu fitxa ” Àpex foliar ” )

Òcrea

És una peça membranosa formada per les estipules soldades a la tija.  ( Vegeu fitxa )

Oligocèfal-a

Es diu de la planta que desenvolupa pocs capítols. ( Vegeu fitxa )

Ondulat-ada

Es diu de la peça o òrgan laminar que té el marge  amb els entrants suaus i por marcats. ( Vegeu fitxa )

Opercle

Es diu a la peça que fa de tapa en la càpsula de l´esporòfit en els briòfits.  ( Vegeu fitxa )

Oposat-ada

Es diu de les fulles o altres òrgans que creixent en el mateix nus en direcció contraria, sent dues per nus. ( Vegeu fitxa “Disposició foliar” )

Ovat-ada

Referent al limbe d´una fulla semblant al marge d’un ou. ( Vegeu fitxa ” Diversitat foliar ” )

Palleta

Es diu de les petites peces que simulen bràctees o esquames i que  estan en la base de les flors tubuloses ( flòsculs ), inserides en el receptacle. ( Vegeu fitxa )

Palmat-ada

Es diu a la fulla composta amb els folíols bastant mes amples, com una mà estesa. ( Vegeu fitxa )

Palmaticompost-a

Es diu de la fulla composta en que tots els folíols arrenquen del àpex del pecíol.

Palmatífit-ida

Es dia a la fulla composta, dividida com a màxim fins la meitat entre el marge del limbe i l´àpex del pecíol.

Palmatilobat-ada

Es diu a la fulla pinnatífida que té els lòbuls més o menys arrodonits, no angulosos.

Palmatinervi-èrvia

Es diu de la fulla que té la nervació palmada.

Palmatipartit-ida

Es diu de l`òrgan laminar o fulla palmada, en que llurs divisions van més enllà de la meitat entre el marge del limbe i el pecíol, però no l´atenyen.

Palmatisecte-a

Es diu de la fulla o altre òrgan laminar, en que llurs divisions arriben a tocar la inserció entre el pecíol i el limbe.

Palustre

Relatiu als pantans i les plantes que creixen en els seus voltants. ( Vegeu fitxa )

Panícula

És una inflorescència formada per un eix que duu raïms laterals; es podria dir que és com un raïm de raïms. ( Vegeu fitxa )

Papilionàcia

Recordant vagament a la forma d´una papallona, es refereix a la forma de les flors d´aquesta família o a ella mateixa. ( Vegeu fitxa “Morfologia de Papilionàcia” )

Paripinnat-ada

Referent a la fulla composta, dividida en un nombre parell de folíols. ( Vegeu fitxa ” Diversitat foliar ” )

Patent

Es diu de l´òrgan que creix formant un angle molt obert respecte a la tija. ( Vegeu fitxa )

Pauciflor-a

Ve referit a les plantes que en llurs tiges, desenvolupen poques flors.  ( Vegeu fitxa )

Pecíol

Es diu de la cua de la fulla que s’implanta en la tija. ( Vegeu fitxa )

Peciòlul

Es diu al petit pecíol, que poden tenir els folíols de les fulles compostes. (Vegeu fitxa ” Pecíol ” )

Pedat-ada

Es diu a la fulla, molt dividida i en que de l´àpex del pecíol arrenquen un nervi medial i dos de laterals, ramificant-se per la banda externa. ( Vegeu fitxa )

Pedicel

Es un peduncle primet; en les inflorescències es la peça que suporta a cada flor. ( Vegeu fitxa ” Peduncle ” )

Peduncle

Es la peça estreta que suporta a la flor o una inflorescència.( Vegeu fitxa )

Pepònide

Es diu del tipus de fruit carnós, indehiscent que prové d´un ovari ínfer; té una gran mida i  amb l´epicarpi endurit i el mesocarpi carnós, sent propi de les cucurbitàcies. (Vegeu fitxa )

Perenne

Referent a la planta que viu més de dos anys.

Perennifoli-a

Es refereix a les plantes ( Arbusts o arbres ), que no perd les fulles durant l´època desfavorable, si més no, aquestes cauen i van brotant, estan sempre amb fullam. ( Vegeu fitxa ” Duració de les fulles ” )

Periant

És el conjunt format per dos embolcalls estèrils, que són fulles transformades i estan disposat en dos verticils sobreposats; l´exterior és el calze i està format per unes peces anomenades sèpals, generalment verdosos i el interior, format per peces de colors més cridaners, és diuen pètals; llur missió és protegir el tàlem i cridar l´atenció dels pol·linitzadors. ( Vegeu fitxa )

Pericarpi

Es diu a la part del fruit, que embolcalla les llavors; pot tenir diferent consistència, ser membranosa, carnosa o llenyosa i dura. ( Vegeu fitxa  ” Morfologia del fruit ” )

Perigoni

És un periant, en el que totes les peces son semblants i del mateix color, simulant a una veritable corol·la. És característic de les monocotiledònies. ( Vegeu fitxa  )

Peristoma

Es diu a l´estructura formada per un cercle o dos, de dents triangulars i agudes que tanquen l´entrada a la càpsula de l´esporòfit, regulant la dispersió de les espores. ( Vegeu fitxa )

Periteci

Es diu a la fructificació més o menys globosa, immersa en el tal·lus d´alguns líquens crustacis i que no s´obre més que per un porus, sense marge ben diferenciat i acostumen a ser negres o foscs. ( Vegeu fitxa )

Persistent

Referent a la planta o òrgan que sobreviu a altres anàlegs d’altres especies.

Pètal

Cadascuna de les peces que forma la corol·la; está dividit en dues parts; el limbe, la part plana i l´ungla, la part més estreta que s´insereix a la corol·la.

Pilós-a

Planta o òrgan cobert de pèl. ( Vegeu fitxa ” Pilós ” i fitxa “ Tricoma ”  )

Pinna

Fulletes de les frondes de les falgueres, com els folíols en les fanerògames. ( Vegeu fitxa  ” morfologia de la falguera ” )

Pinnat-ada

Que està format en dues parts centrades per un eix.

Pinnatífit-ida

Es diu de la fulla o  altre òrgan laminar, dividida i que llurs divisions no ultrapassen la meitat entre el marge del limbe i el nervi medial.

Pinnatilobat-ada

Es diu de la fulla o òrgan laminar semblant a pinnatífid, però amb els lòbuls més o menys arrodonits.

Pinnatipartit-ida

Es diu a l`òrgan laminar o fulla, dividida i que llurs divisions passen de la meitat entre el marge del limbe i el nervi medial, però sense atènyer-lo.

Pinnatisecte.

Es diu de la fulla o altre òrgan laminar que té les divisions profundes i aquestes atenyen al nervi medial. ( Vegeu fitxa )

Pínnula

Folíol secundari en que es divideix una pinna. ( Vegeu fitxa ” Morfologia de la falguera ” )

Pistil

Òrgan reproductor femení format per l’estil, l’estigma i l’ovari. ( Vegeu fitxa “Tàlem” )

Planifoli-a

Es refereix a les plantes ( Arbusts o arbres ) que tenen les fulles planes; té una certa sinonímia amb caducifoli, emprades per designar alguns arbres. ( Vegeu fitxa “ Duració de les fulles ” )

Pleurocàrpic-a

Es diu als briòfits en els quals l´esporòfit creix i es desenvolupa a partir d´una rameta lateral, paral·lela al terra. ( Vegeu fitxa )

Pluricaule

S’anomena a la planta que desenvolupa diverses tiges.

Podeci

Es diu, dins dels líquens del  gènere Cladonia, al tal·lus secundari, on es desenvolupen els apotecis. ( Vegeu fitxa )

Poliaqueni

Es refereix al fruit sec i indehiscent que prové d´un ovari ínfer, pluricarpelar, en que cada carpel es converteix en un fruit en aqueni, originant-se infructescència de fruits monosperms; és molt típic en les ranunculàcies i altres. ( Vegeu fitxa )

Polidrupa

Es diu del fruit carnós i indehiscent format per diverses drupes. És d´origen pluricarpelar i que cada carpel forma un fruit, inserint-se en el mateix receptacle. Tenim exemples en el gènere rubus ( rosàcies ) i en morus (moràcies ). ( Vegeu fitxa )

Polimorfisme floral

Es diu al fet, de que moltes plantes, en llurs inflorescències, desenvolupen les flors exteriors, diferents a les del centre. ( Vegeu fitxa )

Pom

Es diu al fruit carnós, indehiscent ( no s´obra espontàniament ) amb el mesocarpi carnós i l´endocarpi coriaci amb diverses llavors . ( Vegeu fitxa )

Porus

Es diu a qualsevol petit orifici en una peça o òrgan que esta en l´extrem d´un conducte; aquí ve referit als porus de l´himeni del carpòfor del fong. ( Vegeu fitxa )

Porus aerífers

Es diu a la petita obertura situada a la parts superior de les hepàtiques tal·loses que dona pas a la càmera aerífera, on es realitza la fotosíntesi i l´intercanvi de gasos. ( Vegeu fitxa )

Propàguls

Es diu als germens especialitzats pluricel·lulars que serveixen per la reproducció vegetativa en algunes plantes com líquens, hepàtiques o molses; en les hepàtiques es desenvolupen dins del conceptacle. ( Vegeu fitxa )

Prostrat-ada

Tija o altre òrgan més o menys ajagut al terra.

Pruïna

Coberta cerosa que recobreix certs òrgans, com en els fruits ( Vitis, Prunus ) o en parts de la planta ( fulles, capítols ); també es diu a la substancia que cobreix els disc de diversos apotecis, en els líquens. ( Vegeu fitxa )

Pseudocifel·la

Es diu a certes estructures en forma de porus, arrodonits o allargats, que es poden desenvolupar tant en la part superior com a l´inferior del tal·lus.  ( Vegeu fitxa )

Pubescent

Cobert d’un pèl curt i fi.

Radicel·la

Reb aquest nom, les rels petites que creixen de la rel primària o secundària; són rels de darrer ordre. ( Vegeu fitxa , Vegeu Fitxa )

Raïm

Inflorescència semblant a una espiga però amb les flors pedicel·lades. ( Vegeu fitxa )

Raquis

Eix de les fulles compostes i de les frondes de la falguera: Eix principal de la inflorescència de les gramínies. ( Vegeu fitxa )

Reflex

Es diu de l´òrgan que creix enfora i avall.

Rel

Es diu a la part de la planta que neix i es desenvolupa, generalment soterrada, en sentit contraria a la tija. ( Vegeu fitxa )

Reniforme

Es diu a la fulla o altre òrgan laminar que s´assembla a la forma d´un ronyo; arronyonada ( Vegeu fitxa )

Revers

Cara inferior de la fulla; la que mira al terra. ( Vegeu fitxa “Anvers/Revers” )

Rizina

Estructura ramificada o no, en la part inferior del tal·lus de certs líquens foliacis per on es subjecte a una superfície. ( Vegeu fitxa )

Rizoides

Es diu a l´estructura que simula les arrels ens els briòfits.  ( Veure fitxa )

Rizoma

Es diu a la tija subterrània i de desenvolupament horitzontal d´una planta. ( Vegeu fitxa )

Romboide

Es diu a la fulla o altre òrgan laminar que s´assembla a un rombe. ( Vegeu fitxa )

Roseta

Conjunt de fulles basals que neixen a nivell de terra. ( Vegeu fitxa  )

Rossulat-ada

Es diu a les plantes que desenvolupen roseta basal ( fulles basals )

Rotaci-àcia

Es diu de la corol·la que sent actinomorfa, té els pètals lleugerament soldats a la base, amb el limbe pla i patents respecte a la flor. ( Vegeu fitxa )

Ruderal

Es diu dels ambients molt alterats per la ma de l´home i el bestiar, com al voltants dels pobles, masies, femers, indrets calcigats etc. Terres molt nitrogenades. ( Vegeu fitxa )

Runcinada

Es diu de la fulla pinnada, en la qual els lòbuls estan arquejats cap a la tija; en forma de fletxa o arpó. ( Vegeu fitxa “ Diversitat foliar ” )

Rupícola

Que es desenvolupa en un substrat rocallós. Rupestre.

Sagitat-ada

Es diu a la fulla o òrgan laminar semblant a una punta de  sageta. ( Veure fitxa )

Sapròfit-a

Es diu del fong que es desenvolupa nodrint-se de la fusta morta en descomposició. ( Vegeu fitxa )

Saxícola

Que viu i es desenvolupa entre les roques o damunt d´elles. ( Vegeu fitxa )

Sempervirens

Referent a les plantes o fulles que estan verdes tot l’any.

Sèpal

Cadascuna de les peces que formen el calze. ( Vegeu fitxa ” Calze “ )

Sèssil

Referent a la fulla o altre òrgan desproveït de pecíol o peduncle. ( Vegeu fitxa )

Seta

Es diu al peu que suporta la càpsula dels briòfits i per on passen les substancies nutritives que la nodreixen.  ( Vegeu fitxa )

Siconi

Es diu a la infructescència complexa del gènere Ficus.  ( Vegeu fitxa )

Síliqua

Es diu del fruit allargat, característic de les Crucíferes, tres vegades més llarg que ampla aproximadament ( 3:1) .  ( Vegeu fitxa )

Silícula

Es diu del fruit més o menys arrodonit, cordiforme o d´altres formes, però que és més curt que ample; és característic les Crucíferes. ( Vegeu fitxa )

Siliqüiforme

Es diu de la peça que té forma o aparença de silícua; semblant al fruit de les plantes crucíferes. ( Vegeu fitxa )

Simple

Que no té parts. Entera.

Sinus

Es diu de l´entrant corbat o angulós en el marge d´un òrgan foliaci o altre peça. ( Veure fitxa )

Sinuat-ada

Es diu a l´òrgan o peça laminar que té entrants poc marcats. ( Vegeu fitxa )

Solitària

Sola.Referent a l’única flor de la planta…una flor per planta o per tija. Monocèfala.

Solcat-ada

Referent a la peça que està acanalada, recorreguda per estries. Estriada. Acanalada.

Sorali

Lloc més o menys definit en el tal·lus dels líquens, on es fa una obertura per ruptura  i en on es formen els soredis. ( Vegeu fitxa )

Soredi

Estructura reproductora dels líquens, d´aspecte granulós situada dins dels soralis.

Sorus

Grup d´esporangis situats al revers de les frondes de les falgueres. És on es produeixen els esporangis. ( Vegeu fitxa )

Subsèssil

Es diu a la peça o òrgan que no té ni pecíol ni peduncle, que en aparença sembla sèssil, encara que no està en contacte directa amb la tija o altre peça.  ( Vegeu fitxa )

Tal·lus

Es diu al cos vegetatiu dels líquens; aquest pot ser crustaci, foliaci o fruticulós.  ( Vegeu fitxa )

Tartera

Es diu al medi natural format per roques de petita grandària i mòbils, a causa del trencament de les roques dels cims i arestes.                        ( Vegeu fitxa )

Tartera fixada

Es diu l´habitat format per grans roques, sense mobilitat , al seu resguard hi creixen plantes més grans ( camèfits, falgueres etc )                     ( Vegeu fitxa )

Tèpals

Peces que formen el perigoni; pètals i sèpals són semblants. ( Vegeu fitxa )

Teròfit-a

Es diu a la planta que aconsegueix complir el seu cicle vital, en l´època favorable, en un sol període vegetatiu i disseminant llurs llavors i desprès mor. ( Vegeu fitxa )

Tetraqueni

Es diu al fruit format per quatre aquenis, que és  sec i indehiscent, que prové d´un ovari ínfer. ( Vegeu fitxa )

Tija

Part més consistent de la planta que enlaira a la resta, sent generalment erecta, ascendent o prostrada.

Toment

Pilositat curt i fina. ( Vegeu fitxa )

Tricoma

Es diu als pèls que poden estar disposats en diferents parts de les plantes; són excrescències d´origen epidèrmic, de diferents formes i consistència. ( Vegeu fitxa )

Trifoliat-ada

Referent a la fulla composta per tres folíols. ( Vegeu fitxa )

Tuberós-a

Es diu a l´òrgan que pot o desenvolupa tubercles.  ( Vegeu fitxa )

Umbel·la

Referent a la inflorescència en la que tots els peduncles parteixen del mateix punt de la tija. ( Vegeu fitxa )

Umbèl·lula

Es diu de la inflorescència en umbel·la, secundaria i que forma part d´una umbel·la, al final de cada radi; en el cas de les umbel·líferes, és una umbèl·lula les que formen la umbel·la. ( Vegeu fitxa )

Umbilicat-ada

Es diu a la peça fixada al substrat per un sol punt central. ( Vegeu fitxa )

Uncinat-a

Es diu del pèl o altre òrgan que acaba en una punxa en forma de garfi. ( Vegeu fitxa )

Uniflor-a

Es diu a la planta que només desenvolupa una sola flor. No confondre´s amb un capítol.

Ungla

S´anomena a la part inferior del pètal, que generalment és més estret i s´insereix al periant; la part superior s´anomena limbe.  ( Vegeu fitxa )

Urceolat-ada

Es diu a la peça en forma d´olla. Referent a les flors amb els pètals soldats en la major part de llur longitud, formant un tub ample i ventrut i la gorja constreta, amb les dents poc desenvolupades. Flor típica en les ericàcies. ( Vegeu fitxa )

Utricle

Es diu del fruit sec i indehiscent, com un aqueni, que es desenvolupa dins d´una mena de petit sac o vesícula; característic del gènere Carex i Fagopyrum. ( Vegeu fitxa )

Vel

Es diu del teixit membranós que embolcalla al carpòfor dels fongs; a la part fructífera que surt del substrat, quan són joves i que amb el temps es trenca deixant restes en la seva base ( volva ) o altres parts.  ( Vegeu fitxa )

Vena

Es diu a un conducte, o també nervi, per on circula l´aliment; d´aquí ve la venació o nervadura que tenen les fulles. Alguns líquens foliosos desenvolupen un entramat de venes en la part inferior del tal·lus, d´on solen  créixer les rizines.  ( Vegeu fitxa )

Verticil

Conjunt d’òrgans que creixen en el mateix nivell d´un eix o tija; aquest lloc rep el nom de nus. ( Vegeu fitxa )

Verticil·lastre

Es diu al conjunt de flors curtament pedunculades, que formen un fals verticil; és una mena d´inflorescència. ( Vegeu fitxa )

Voluble

Es diu de la planta que té poca consistència per aixecar-se i que aprofita qualsevol suport per entortolligar-se i aconseguir anar pujant. ( Vegeu fitxa)

Volva

Es diu a l´estructura més o menys carnosa, en forma de tassa que està en la base del peu de certs fongs ( Amanitaceae ) i que forma part del vel universal que els protegeix de joves. ( Vegeu fitxa )

Zigomorfa

Es diu de la peça o òrgan foliar que degut a la seva morfologia, només té un pla de simetria vertical. ( Vegeu fitxa “Simetria floral” )

Zoocòria

Es diu quan en la dispersió de les llavors, entra l´efecte dels animals. ( Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors ” )

Aquests poden ser alguns dels termes més emprats en Botànica i que podem trobar en l´explicació de cada planta.