Aquests poden ser alguns dels termes més emprats en Botànica i que podem trobar en l´explicació de cada planta.
Només llegint-los atentament podrem arribar a entendre el seu significat i així comprendre millor l´explicació.
GLOSSARI
Acaule
Es diu de la planta que té la tija molt curta o pràcticament no en té. ( Veure fitxa )
Acícula
Aculi o agulló més prim i feble. També rep aquest nom, les fulles de les coníferes.
Acicular
Fulla molt estreta i acabada en punxa com una agulla. ( Vegeu fitxa “ Diversitat foliar ” )
Aciculifoli-a
Es refereix a les plantes ( Arbust o arbres ), que tenen les fulles primes i punxents com acícules.
Acrescent
Es diu de la peça o òrgan, que segueix creixent quan ja ha complert el seu desenvolupament normal. ( Vegeu fitxa )
Acrocàrpic-a
Es diu del briòfits que desenvolupen l´esporòfit verticalment, sortint de l´àpex del gametòfit perpendicularment al substrat. ( Vegeu fitxa )
Actinomorf-a
Es diu de la peça ( flor, corol·la, calze ) que es pot dividir-se en diversos plans de simetria. Radiada. ( Vegeu fitxa “Simetria floral” )
Aculi
Formació vegetal punxent, rígida o corbada, de caràcter epidèrmic que duen algunes plantes en llurs tiges o tanys. Agulló. ( Vegeu fitxa )
Acuminat-ada
Que acaba gradualment en punta. ( Vegeu fitxa “Àpex foliar” ).
Afil·le-a
Que no té fulles; tija sense cap fulla o amb alguna fulla molt reduïda. ( Veure fitxa )
Adventícia
Es diu a les rels accidentals o casuals que poden créixer en els nusos d´una tija ajaguda o estolons, per contacte amb el substrat. ( Vegeu fitxa )
Agalla
Malformació tumoral ocasionada per certs insectes, fongs o bacteris, en arbres i plantes. Cecidis o malures. ( Vegeu fitxa )
Ala
Dilatació foliàcia o membranosa que s´estén per el marge d’alguns fruits, al llarg de la tija o en altres parts. ( Vegeu fitxa )
Alas
Nom en el que s´anomenen els dos pètals laterals de les flors papilionàcies. També s´anomenen així, a les peces de la flor de la Polígala. ( Vegeu fitxa “Morfologia de Papilionàcia” )
Albinisme
En Botànica es diu al fet de que una planta canvi espontàniament el color de les seves flors per el blanc. ( Vegeu fitxa )
Altern-a
Disposició de les fulles o altres òrgans que surten de la tija a diferent nivell i oposada direcció, formant un angle de 180º aproximadament. ( Vegeu fitxa “Disposició foliar” )
Alveòl
Reb aquest l´nom l´obertura més o menys sinuosa ( com fossetes ) en alguns òrgans; com en el receptacle, aqueni d´algunes flors compostes; aquí es refereix al tal·lus d´alguns líquens fruticulosos. Cetraria ( Vegeu fitxa )
Ament
Inflorescència densa de flors molt petites, penjant, de diferents sexes, generalment poc cridaneres i mes pròpies d´alguns arbres i grans arbusts. ( Veure fitxa )
Amplexicaule
Es diu de la fulla o altres òrgans que s´implanten a la tija abraçant-la. ( Vegeu fitxa “Disposició foliar” )
Anemocòria
Es diu quan intervé l´efecte de l´aire o el vent, per dispersar les llavors. ( Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors ” )
Anfigastro
Rep aquest nom, les peces de caràcter foliaci, situades en la part ventral del caulidi de les hepàtiques folioses, i disposades entre els fil·lidis. ( Vegeu fitxa )
Angulós-osa
De la tija o altre òrgan, que no és cilíndric i té cantells, més o menys pronunciats.
Antera
És la peça terminal de l´estam, on es forma el pol·len i es troben dividides en dos peces anomenades “teques “. ( Vegeu fitxa ” Tàlem “ )
Antesi
És el pas de la poncella a obrir-se plenament en flor, ja preparada per rebre als pol·linitzadors. ( Vegeu fitxa )
Antropocòria
Es diu quan en la dispersió de les llavors ( o dels fruits ), entra la mà de l´home. ( Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors ” )
Anvers
Cara superior de la fulla; la que mira amunt. ( Veure fitxa )
Anual
La planta només viu un període vegetatiu, desenvolupant-se i disseminant les llavors, morint al finalitzar la temporada.
Apètal-a
Es diu de la planta o millor dit, de la flor que no presenta pètals; no confondre amb la planta que té els pètals caducs. ( vegeu fitxa )
Àpex
Part superior d´una peça o òrgan. Apical. ( Vegeu fitxa )
Apical
Relatiu a l´àpex.
Apoteci
Fructificació en el tal·lus del liquen, en forma de disc aplanat, copa, o ramificat, on es desenvolupen els òrgans fructífers. ( Vegeu fitxa )
Aqueni
Es diu del fruit sec i indehiscent, que prové d´un ovari ínfer amb un sol carpel i que la llavor no está soldada al pericarpi. ( Vegeu fitxa )
Aranéos-osa
Indument format per pèls llargs i prims, desordenats que li donen una textura semblant a una teranyina. ( Vegeu fitxa )
Arbre
Planta vivaç de gran grandària, que pot viure força anys, té la tija grossa i dura, anomenada tronc. ( Veure fitxa )
Arbust
Planta de menys grandària que pot arribar a viure bastants anys, tenint la tija coriàcia i pot atènyer els 150 cm, fàcilment. ( Veure fitxa )
Atenuat-ada
Es diu de la peça o òrgan foliar que s’estreny gradualment. ( Vegeu fitxa )
Aurícula
Es diu de les peces o òrgans petits situats a la base del limbe de les fulles; poden ser arrodonides com una orelleta o agudes i asimètriques. ( Vegeu fitxa )
Autocòria.
Es diu quan és la pròpia planta la que dispersa llurs llavors. ( Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors ” )
Axil·la foliar
Lloc format per l´angle d´inserció entre la tija i la fulla o el seu pecíol. ( Vegeu fitxa )
Baia
Es diu del fruit carnós i indehiscent que prové d´un ovari súper, amb un sol carpel o diversos, tenint el mesocarpi i en l´endocarpi carnosos. ( Vegeu fitxa )
Balàustia
Reb aquest nom, el fruit del magraner; és una baia complexa que prové d´un ovari ínfer, on les llavors carnoses estan separades per diverses membranes. ( Vegeu fitxa )
Bardisses
Es diu de l´associació vegetal, de certes plantes ( arbusts, mates o lianes ), que generalment es desenvolupen en els marges de camins, camps, carreteres o entre camps de conreus, masies abandonades etc. ( Vegeu fitxa )
Baricòria
Es diu quan la dispersió de les llavors, és produïda per la caiguda dels mateixos fruits a terra. ( Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors” )
Basal
Fulla que creix en la part inferior de la planta i por arribar a formar una roseta. ( Vegeu fitxa “Disposició foliar” )
Beina
Part basal d´algunes fulles, eixamplada i consistent que envolta, total o parcialment la tija. ( Vegeu fitxa )
Biennal
La planta viu dos períodes vegetatius, florint i donant fruits el segon any. ( Vegeu fitxa )
Bilabiat-ada
L´òrgan, generalment calze o corol·la que es troba dividit en dues parts o llavis. ( Vegeu fitxa )
Bolet
Es diu vulgarment a la part del fong que surt del terra. ( Vegeu fitxa )
Bràctea
Òrgan foliaci a prop de la flor, de forma i color diferent a les pròpies fulles. ( Vegeu fitxa )
Brateïforme
Es diu de la peça o òrgan semblant a una bràctea, més petita. ( Vegeu fitxa )
Bracteòla
Peça o òrgan foliaci de morfologia anàloga a les bràctees; són unes bràctees de segon ordre. ( Vegeu fitxa )
Bulb
Es diu de l´òrgan subterrani format per fulles carnoses i gruixudes situat al final de la tija, s´anomena popularment ceba. ( Vegeu fitxa )
Bulbil
Es diu al òrgan de reproducció vegetativa, que tenen diverses plantes i que germina en la pròpia planta. ( Vegeu fitxa )
Caduc-a
Es diu de la peça o òrgan que té una certa durada, més o menys curta a altres anàlegs o no. ( Vegeu fitxa )
Caducifoli-a
Ve referit a les plantes ( arbusts o arbres ) que perden la fulla durant l´època desfavorable. ( Vegeu fitxa “ Duració de les fulles “ )
Calcigat
Ve referit als llocs o indrets trepitjats a sovint per el pas de bestiar o persones, on les plantes que hi creixen, generalment de tendència ruderal, solen resistir el trepig per disseminar llurs sements. ( Veure fitxa )
Calicle
És un embolcall extrafloral semblant al calze, una mica més petit, que neix sota el veritable calze; pot tenir la forma i consistència semblant o no. ( Vegeu fitxa )
Caliptra
Es diu de l´embolcall o coberta que protegeix la càpsula de l´esporòfit. ( Vegeu fitxa )
Calze
Coberta externa de la flor formada per uns òrgans anomenats sèpals, generalment de color verd. ( Vegeu fitxa )
Camèfit-a
Planta que durant el seu cicle vital, passa l´època desfavorable amb les seves gemmes persistents per sota dels 40 cm d´alçària. ( Vegeu fitxa )
Cantell
Es diu a l´angle sortint entre dues cares o superfícies; nosaltres ens referirem a la tija, pecíol, peduncle etc. ( Vegeu fitxa )
Capell
Es diu capell o més popularment barret, a la part superior d´un bolet, generalment suportat per un peu, poden tenir diverses formes. Tècnicament és un carpòfor. ( Vegeu fitxa )
Capítol
Es diu a la inflorescència densa on les flors són sèssils i estan inserides en un receptacle gairebé pla i ample o una mica convex, dit capítol acostuma a estar embolcallat per un conjunt de bràctees. ( Vegeu fitxa “Receptacle” )
Càpsula ( angiospermes )
És el fruit sec i dehiscent que prové d´un ovari súper amb els carpels soldats, que conté més d´una llavor. ( Vegeu fitxa )
Càpsula ( molses )
Es diu la peça o òrgan on s´originen i guarden les espores, en els briòfits. ( Vegeu fitxa )
Carena
Nom que rep la peça formada per els dos pètals inferiors de la corol·la de les papilionàcies. ( Vegeu “Morfologia de Papilionàcia” )
Cariopsi
Es diu del fruit sec i indehiscent, que prové d´un ovari amb un sol carpel, en el que la llavor está soldada al pericarpi; és el fruit típic de les gramínies. ( Vegeu fitxa )
Carpòfor
S´anomena a la part fructífera i visible dels fongs superiors. En algunes flors, la part superior del receptacle i que suporta el gineceu i després el fruit. ( Vegeu fitxa )
Casc
Nom que rep la peça ( sepaloide, petaloide ) superior d’algunes flors. ( Vegeu fitxa )
Caulescent
Es diu de l´òrgan que té una una tija aparent. Oposat a acaule.
Caulidi
Es diu a tija de les molses i hepàtiques folioses, que fa de suport als fil·lidis; veritablement no és una tija. ( Vegeu fitxa )
Caulinar
Es diu a la fulla que creix al llarg de la tija. Relatiu a la tija.
Cauloide
Es diu a l´estructura que simula una tija en els briòfits. ( Vegeu fitxa )
Cilis
Es diu als pèls, curts i fins que es desenvolupen en el marge d´alguns òrgans foliars. Reben aquest nom, les estructures filiformes en els líquens. ( Vegeu fitxa )
Cefalodi
Es diu a l´estructura pustulosa, que es desenvolupa tant a l´interior com a la superfície del tal·lus de certs líquens, que tenen com simbiont tant algues verdes com cianobacterians i aquests líquens tenen la facilitat de fixar el nitrogen. ( Vegeu fitxa )
Cima
Inflorescència de certes especies, en que quan arriben a un creixement limitat i continuen llur desenvolupament per eixos laterals secundaris i així successivament. ( Vegeu fitxa )
Cinoròdon
És un fals fruit, poliaqueni, en el que els veritables fruits queden embolcallats per llur receptacle, que segueix acrescent. ( Vegeu fitxa )
Cípsela
Es una mena de fruit com un aqueni, sec i indehiscent, que prové d´un ovari ínfer amb una sola llavor; es diferencia de l´aqueni, per que está format per més d´un carpel i té el calze transformat en una mena de paraigüets, plumosos o pilosos, que serveixen per llur dispersió. Propi de les Compostes i Valerianàcies. ( Vegeu fitxa )
Circell
Es diu de l´òrgan que desenvolupen certes plantes per enfilar-se en un suport. ( Vegeu fitxa )
Cladodi
Es diu de la tija comprimida i transformada en un òrgan foliar. ( Vegeu fitxa )
Cocleariforme
Peça o òrgan foliaci que té forma de cullera. ( Vegeu fitxa ” Diversitat foliar” )
Còfia
Es diu de la cobertura apical cònica que cobreix la punta de l´arrel. ( Vegeu fitxa )
Compost-a
Es diu de la peça formada per altres porcions independents, com les fulles formades per folíols o els capítols, formats per diversos tipus de flors etc.
Conceptacle
Es diu de l´estructura membranosa en forma de copa o mitja lluna, que apareix damunt del tal·lus d´algunes hepàtiques tal·loses; dins seu es formen els propàguls. ( Vegeu fitxa )
Concrescent
Es diu de l´òrgans que es desenvolupen soldats entre ells mateixos.
Connat-a
Es diu de les peces o òrgans que s´han desenvolupat junts i romanen soldats ( Vegeu fitxa ” disposició foliar ” )
Copròfil-a.
Es diu dels fongs que es desenvolupen en fems de certs animals, nodrint-se de les substancies alliberades quan plou i els fems queden esmicolats. ( Vegeu fitxa )
Cordiforme
Peça o òrgan que té forma de cor. Cordat. ( Vegeu fitxa ” Diversitat foliar ” )
Coriaci-àcia
Que té una textura semblant al cuir ressec.
Corimbe
Inflorescència en la que les flors queden en un mateix pla, sent els pedicels de diferent mida, inserint-se en llocs diferents. ( Vegeu fitxa )
Corol·la
Es diu de la coberta interna ( i estèril ) de la flor formada per uns òrgans molt cridaners, anomenats pètals. ( Vegeu fitxes )
Corona
Es diu de la peça formada per apèndixs petaloides, soldats a la gorja de la corol·la, en forma de coroneta. ( Vegeu fitxa )
Corticícola
Que viu i es desenvolupa en l´escorça dels arbres. ( Vegeu fitxa )
Cotiledons
Es diu al primer parell de fulles que surten de l´embrió. ( Vegeu fitxa )
Cras-ssa
Es diu de la textura carnosa o suculenta d´algunes plantes, formada per teixits que emmagatzenen aigua . ( Vegeu fitxes ” Suculent-a ” , ” Diversitat foliar ” )
Cremocarp
Es diu del fruit de les umbel·líferes; sec, dehiscent i dividits en dos mericarpis que queden soldats per la part superior. ( Vegeu fitxa )
Crenat-ada
Es diu de la fulla o altre òrgan amb el marge proveït de dents poc pronunciades i arrodonides. Fistonat. ( Vegeu fitxa )
Cruciforme
Es diu a la peça en forma de creu; a la flor que té els pètals de la corol·la actinomorfa disposats en creu. ( Vegeu fitxa )
Cúpula
Es diu a la peça llenyosa formada per les bràctees acrescents de l´involucre i que recobreix i protegeix els fruits, en la família de les fagàcies. ( Vegeu fitxa )
Decumbent
De la tija o de planta, que creix mig ajaguda per manca de consistència. ( Vegeu fitxa )
Decurrent
Quan el limbe de les fulles sèssils, baixa enganxada a la tija un cert tros.( Vegeu fitxa “Disposició foliar” )
Decussat-ada
Es diu de les fulles que estan oposades en el nus i aquestes estan en creu respecte les dels altres nusos. ( Vegeu fitxa )
Dehiscent
Es diu de l´òrgan que s´obre espontàniament .
Deltoide
Es diu a la fulla o altre òrgan foliar que té el limbe triangular o semblant. ( Vegeu fitxa )
Dentat-ada
Es diu del marge que esta proveït de dents. ( Vegeu fitxa ” Vegeu fitxar” )
Denticulat-ada
Es diu del marge que esta proveït de dents molt fines i petites. ( Vegeu fitxa )
Diasèpal-a
Ve referit al calze que té llurs sèpals lliures. ( Vegeu fitxa )
Diapètal-a
Ve referit a la corol·la que té llurs pètals lliures. ( Vegeu fitxa )
Digitat-ada
Es diu de la peça o òrgan foliaci, compost de segment disposats com els dits d´una mà oberta. ( Vegeu fitxa )
Dioic-a
Referent a la planta que té els òrgans reproductors en diferents individus, per el que té en una planta flors masculines o femenines. ( Vegeu fitxa )
Discolor
Es diu de la peça que té dos colors, com les fulles que canvia el color de l´anvers i del revers. ( Vegeu fitxa )
Drupa
És un tipus de fruit carnós i indehiscent, que prové d´un ovari súper amb un sol carpel; té el mesocarpi carnós i l´endocarpi llenyós ( pinyol ). ( Vegeu fitxa )
Ebracteada
Es diu de la planta o tija que está desproveïda de bràctees; oposat a bracteada, que te bràctees. ( Vegeu fitxa )
Elateri
Es diu al tipus de fruit, semblant a una càpsula, que está formada per tres o cinc carpels concrescents. ( Vegeu fitxa )
El·líptic-a
Es diu a la fulla o altre òrgan foliar que té forma d´el·lipse, sense tenir la punta molt marcada i l´amplada al mig. ( Vegeu fitxa “ Diversitat foliar ” )
Emarginat-ada
Referent a la peça que acaba en una petita entrada poc pronunciada; generalment són els pètals o les fulles. Escotat. ( Vegeu fitxa ” Àpex foliar ” i Marge dels pètals )
Endocarpi
Es dia la part interior del pericarpi, que está en contacte amb les llavors. ( Vegeu fitxa “Morfologia del fruit ” )
Endolític-a
Es diu de l´organisme que es desenvolupa dins de les roques, a diferència de rupestre, que són les plantes que viuen en escletxes o fissures entre les roques; aquí ve referit als líquens que estan dins del substrat. ( Vegeu fitxa )
Enter-a
Referent a la peça que no és ni ramificada ni dividida, com les fulles o la tija. Simple.
Entrenús
Es diu de l´espai de la tija que esta entre dos nusos consecutius. ( Vegeu fitxa ” Nus” )
Epicarpi
Es diu de la part externa del pericarpi, vulgarment correspon a la pell o a la closca. ( Vegeu fitxa ” Morfologia del fruit ” )
Epífit-a
Es diu de la planta que es desenvolupa damunt d´una altres ( arbust, arbre ), sense causar-li cap mal i no sent paràsita; en la nostre flora, no tenim cap planta vascular i només alguns briòfits creixen en l´escorça i al peu dels troncs i líquens penjant en les branques i escorça; també poden trobar algunes fanerògames penjant en l´escorça ( generalment palmeres) on la llavor a trobat un racó amb una mica de nutrients i s´ha desenvolupat com a terra; sense canviar cap caràcter morfològic ( Epífit casual ). ( Vegeu fitxa )
Equiset
Ve referit al gènere Equisetum dins del grup dels pteridòfits. ( Vegeu fitxa ” Morfologia de l´Equiset ” )
Erecte-a
Es diu de la peça que no està tombada ni ajaguda.
Eriòpoda
Es diu de la planta que desenvolupa una borra densa de llargs pèls en la base. ( vegeu fitxa )
Escariós-osa
Es diu de la textura membranosa més o menys translúcida.
Espars-a
Referent a la fulla que creix en el nus i va en diferent direcció de les altres. ( Vegeu fitxa “Disposició foliar” )
Espàdix
Inflorescència de certes especies, carnosa i gruixuda. ( Veure fitxa )
Espata
Bràctea grossa i cridanera que envolta l’espàdix en la les de la família de las Aràcies; també anomenarem a les bràctees membranoses que embolcalles la inflorescència del gènere allium.( Veure fitxa )
Espatulat-ada
Peça o òrgan en forma d’espàtula. ( Vegeu fitxa ” Diversitat foliar ” )
Esperó
Es una prolongació tubulosa que tenen algunes flors en la part final; pot contenir el nèctar. ( Veure fitxa )
Espiciforme
Que té forma o aparença d´espiga.
Espiga
Es diu a la inflorescència estreta i allargada formada per flors sèssils, que s’agrupen als costats de l’eix. ( Vegeu fitxa )
Espina
És una formació vegetal punxant i rígida amb teixit vascular propi de la planta. ( Vegeu fitxa )
Espinescent
Es diu a l´òrgan amb espines molt petites.
Espinós-osa
Es diu de la peça o òrgan foliar que esta proveït d´espines punxents. ( Vegeu fitxa )
Espinulós-a
Es diu de la peça o òrgan foliar que esta proveït d´unes petites espines no tan punxents. Vegeu fitxa
Esporangi
Es dia a l´estructura vegetal on es formen i s´emmagatzemen les espores. Es troba en falgueres, fongs, molses. (Vegeu fitxa )
Esporòfit
Es diu a l´estructura encarregada de la formació d´espores en els briòfits. ( Vegeu fitxa )
Esquamiforme
Es diu de la peça que té forma o se sembla a una esquama. ( Vegeu fitxa )
Estam
Òrgan reproductor masculí format per el filament i l’antera. ( Vegeu fitxa “Tàlem” )
Estatge
Es diu a cadascuna de les diferents zones climàtiques on es desenvolupa la vegetació, condiciona per el canvi climàtic, degut a l´altitud i per conseqüent, la temperatura. ( Vegeu fitxa )
Estel·lat-ada
Es diu de la peça que té forma d´estel.
Estendard
Nom que rep el pètal superior de les flors papilionàcies. ( Vegeu fitxa “Morfologia de Papilionàcia” )
Estigma
Es la peça superior de l´estil, encarregada de recollir el pol·len; pot tenir diverses formes. ( Vegeu fitxa ” Tàlem ” )
Estil
Es la peça estreta i filiforme que surt de l´ovari i fa de suport a l´estigma. ( Vegeu fitxa “Tàlem ” )
Estipula
Petits òrgans foliacis que creixen als costats de les axil·les foliars, en el punt on s´insereix el pecíol de la fulla. ( Veure fitxa )
Estoló
Es diu a les tiges reptants laterals de que disposen certs plantes per llur desenvolupament . ( Vegeu fitxa )
Estriat-ada
Es diu a la peça o òrgan recorregut per solcs fins; solcada, acanalada. ( Vegeu fitxa )
Estròbil
És una estructura llenyosa formada per un eix en el qual, als voltants i de forma helicoïdal, és desenvolupen les fulles fèrtils molt llenyoses i dures; generalment ho fan les coníferes. Rep el nom de con o pinya. Tècnicament no és un fruit. ( vegeu fitxa ). També rep el nom d´estròbil, l´òrgan reproductor dels equisets.
Eteri
Es diu del fruit singular, en poliaqueni, que prové de flors amb els carpels independents i en el qual s´ha desenvolupat el receptacle floral, engrossit i carnós, on estan inserits un gran nombre d´aquenis. Es un fruit complex. ( Vegeu fitxa )
Exsert-a
Es diu de les peces o òrgans que sobresurten del lloc on estan inserits. ( Vegeu fitxa )
Falcat-ada
Es diu de la peça en forma de falç. ( Vegeu fitxa “ Diversitat foliar ” )
Falguera
Ve referit als Pteridòfits; plantes vasculars d´estructura molt primitiva, que no fan fruit i no es reprodueixen per llavors, si no per espores. ( Vegeu fitxa ” Morfologia de Falguera ” )
Faneròfit-a
Es diu de la planta que en el seu cicle vital, passa l´època desfavorable amb llurs gemmes perdurants situades per damunt dels 40 cm. ( Vegeu fitxa )
Fasciació
Es diu al desenvolupament anormal del meristema apical d´una planta, canviant la seva aparença. ( Vegeu fitxa )
Fascicle
Es diu de les peces o òrgans que es neixen i es desenvolupen ens feixos.
Filament
És la peça estèril de l´estam i generalment és filiforme, poden estar lliures o soldades entre ells formant feixos. ( Vegeu fitxa ” Tàlem ” )
Fil·lidi
Fulletes de les molses i altres briòfits. ( Vegeu fitxa )
Fimbriat-ada
Es diu a l´òrgan o peça acabada en fímbries; marge fimbriat és aquell que acaba en peces llargues i estretes generalment desordenades. ( Veure fitxa )
Fistulós-a
Referent a la peça que és buida per dins; generalment és la tija o branquillons. ( Veure fitxa )
Flabel·lat-ada
Es diu a la fulla o altre òrgan foliar, que té forma de ventall obert. ( Vegeu fitxa )
Flòscul
Es refereix a les flors centrals dels capítols, soldades a la base en forma de tub i embolcallades d´unes petites peces, anomenades palletes, que simulen unes bràctees o un calze; són actinomorfes i tenir 4 o 5 petits lòbuls ( pètals ) també poden restar soles en el capítol, sense estar envoltades de flors ligulades i no estar soldades. ( Vegeu fitxa )
Foliaci
Es diu de la textura o aspecte propi de les fulles.
Folíol
Part del limbe en que esta dividida una fulla composta; a primera vista ens pot semblar una fulleta. ( Vegeu fitxa )
Fol·licle
És un fruit sec, dehiscent que prové d´un ovari súper amb un sol carpel, obrint-se per la sutura ventral. ( Vegeu fitxa )
Fotosíntesi
Fronda
Fulla de les falgueres. ( Vegeu fitxa ” Morfologia de Falguera ” )
Fruit
S´anomena a l`òrgan format per l´ovari ( o ovaris ) fecundat i a sovint amb altres peces accessòries ( calze, bràctees…); en els fruits carnosos, la paret de l´ovari es desenvolupa formant el pericarpi per protegir les llavors. ( Vegeu fitxa “ Morfologia del fruit ” )
Fruita
Es diu dels fruits, que son comestibles.
Fruticós-osa
Es diu del caràcter arbustiu, semblant a un arbre de petites dimensions.
Fruticulós-osa
Es diu del tal·lus dels liquens ( fongs liquenitzats ) semblant a petits arbres i units al substrat per un sol punt. ( Vegeu fitxa )
Fulla
Reb aquest nom, l`òrgan de caràcter laminar que neix en la tija o en branquillons de les plantes, tenint un creixement limitat i una certa durada en la planta. ( Vegeu fitxa )
Gametòfit.
Es diu a l´organisme en que es creen les cèl·lules reproductores en els briòfits. ( Vegeu fitxa )
Gàlbul
Es diu de l´estròbil femení, indehiscent, propi del gènere Juniperus ( ginebró, càdec, savina ); té forma globulosa amb aspecte de baia, portant de 3 a 6 llavors per gàlbul. Tècnicament no és un fruit. ( Vegeu fitxa )
Gamopètal-a
Ve referit a la corol·la que llurs pètals estan soldats, totalment o en part. ( Vegeu fitxa )
Gamosèpal-a
Ve referit al calze que llurs sèpals estan soldats, totalment o en part. ( Vegeu fitxa )
Gasteromicets
Grup de fongs que pertanyen als basidiomicets. ( Vegeu fitxa )
Geòfit-a
Es diu de la planta que en el seu cicle vital, passa l´època desfavorable, amb llurs gemmes persistents soterrades. ( Vegeu fitxa )
Glabra
Que no tenen pèls. ( Veure fitxa )
Glabrescent
Que gairebé no té pèls.
Glauc-a
Es diu del color incert que va del blau verdós al verd blavós. ( Vegeu fitxa )
Glomèrul
Inflorescència d’aspecte globulós formada per flors sèssils. ( Veure fitxa )
Graminoide
Semblant a una gramínia; es diu sobretot de les fulles llargues i estretes com les de les gramínies. ( Vegeu fitxa ” Diversitat foliar ” )
Guixenc-a
Es diu del terreny format per guix o de la planta que hi viu en ell. Gipsòfil.
Hastat-ada
Es diu a la peça o òrgan foliar que té forma de punta d´alabarda. ( Vegeu fitxa )
Haustori
Són els òrgans de diverses plantes holoparàsites com falses arrels, per les quals absorbeixen els nutrients de l´hoste. ( Vegeu fitxa )
Hemicriptòfit-a
Es diu de la planta que durant el seu cicle vital, passa l´època desfavorable, amb llurs gemmes situades a ran de terra. ( Vegeu fitxa )
Hermafrodit-a
Es diu de la planta que té els òrgans sexual reproductors en la mateixa flor, disposats en verticils consecutius, però molt junts. ( Vegeu fitxa )
Hesperidi
Es diu del fruit carnós i indehiscent que prové d´un ovari súper amb diversos carpels; tenint l´epicarpi molt prim, el mesocarpi esponjós i l´endocarpi membranós separat per grills; és un fruit típic de les rutàcies. ( Vegeu fitxa )
Heterofília
Es la característica que tenen certes plantes a presentar llurs fulles diferents, en la mateixa planta. Oposat a Homofília. ( Vegeu fitxa )
Hibridació
Acció d’hibridar.
Hibridar
És quan diferents espècies d’un mateix gènere, creuen les seves característiques, creant un organisme nou.
Hidrocòria
Es diu quan en la dispersió de les llavors, intervé l´efecte de l´aigua. ( Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors ” )
Hidròfit-a
Planta que en el seu cicle vital, passa l´època desfavorable amb les gemmes persistents dins de l´aigua. ( Vegeu fitxa )
Hifa
Es diu dels segments allargats i cilíndrics que formen l´estructura del cos dels fongs pluricel·lulars. ( Vegeu fitxa )
Himeni
Es diu a la part fèrtil dels cossos fructífers dels fongs i dels líquens. ( Vegeu fitxa )
Hipogin-ògina
Es diu de les flors que tenen l´ovari súper.
Hirsut-a
Pilositat formada per pèls llargs i més o menys flexuosos, donant una textura suau.
Híspid-a
Es diu dels pèls rígids i dur, gairebé punxent, que donen un tacte aspre. ( Vegeu fitxa )
Imparipinnat-ada
Es diu de la fulla composta dividida en folíols en nombre imparell. ( Vegeu fitxa ” Diversitat foliar ” )
Imbricat-ada
Referent a la manera de col·locar-se certes peces; una muntada al costat de l´altre, com les teules. ( Vegeu fitxa “Disposició foliar” )
Incís-a
Dividit poc profundament.
Inclús-usa
Oposat a exsert.
Indehiscent
És diu al fruit o òrgan que no s´obre espontàniament.
Indusi
Membrana que protegeix als sorus, en el revers de les frondes de les falgueres. ( Vegeu fitxa )
Inflorescència
Grup de flors més o menys, pròximes entre si, agrupades densament o no.
Infundibuliforme
Es diu de la peça que té forma d´embut. (Vegeu fitxa “Corol·la actinomorfa-gamopètala “)
Intricat-ada
Format per peces entrellaçades difícils de separar o distingir ; aquí ve referit a les fulles de la planta.
Involucre
És el conjunt de bràctees que embolcallen certs capítols o inflorescències. ( Vegeu fitxa , vegeu fitxa ” Bràctea ” )
Involucel
Es diu a un involucre petit o de segon ordre. ( Vegeu fitxa )
Involut-a
Es diu de la peça o òrgan en la qual, els marges s´enrotllen vers la cara superior, la que mira a munt. Oposat a ” revolut “. ( Vegeu fitxa )
Isidi
Protuberància petita del tal·lus del liquen, de forma variable; estructura reproductora del propi liquen. ( Vegeu fitxa )
Label
És el clàssic llavi inferior de les orquidàcies; un pètal diferenciat. ( Veure fitxa ” Label ” i Morfologia de l´Orquídia ” )
Làmina
Es diu a la peça en forma de costella que esta sota del capell o barret del bolet. ( Vegeu fitxa )
Lacínies
Es diu de cadascuna de les peces estretes, més o menys llargues o no, en que es divideixen alguns òrgans laminars ( fulles, pètals, ). ( Vegeu fitxa ” Marge dels pètals ” )
Lanceolat-ada
Es diu de la peça en forma de llança. ( Vegeu fitxa ” Diversitat foliar ” )
Lanuginós-a
Indument format per pèls llargs i densos, com la textura de la llana. ( Vegeu fitxa )
Liana
És un nom popular, referit a certes plantes i llur desenvolupament; són faneròfits que durant l´època desfavorable tenen les gemmes per damunt dels 50 cm d´alçària. ( Vegeu fitxa )
Lignificat-ada
De textura llenyosa.
Ligula
Es diu de la peça membranosa que está entre la beina i el limbe de les fulles de les gramínies. S´anomena ” lígula ” al tipus de flors dels capítols de les compostes. ( Vegeu fitxa )
Limbe
Part plana d’una fulla o òrgan foliaci. ( Vegeu fitxa )
Linear
Fulla molt estreta i prima que pot acabar en una punta més o menys aguda o obtusa. ( Vegeu fitxa ” Diversitat foliar ” )
Lirat-ada
Es diu de l`òrgan laminar o fulla pinnatisecta, en que el lòbul terminal és més gran que els laterals. ( Vegeu fitxa )
Lirela
Es diu al tipus d´apotecis, allargats i estrets com uns signes d´escriptura. ( Vegeu fitxa )
Llanós-a.
Que té textura com la llana. Lanuginós. ( Veure fitxa )
Llavi
Ve referit a cadascuna de les peces diferents d´un calze o una corol·la, de les flors labiades i altres.
Llegum
És un tipus de fruit sec, dehiscent que prové d´un ovari monocarpel·lar i que en la dehiscència s´obre tant com per la sutura ventral com per el nevi mitjà. És un fruit típic de la família de les papilionàcies o lleguminoses, tret del gènere Trifolium i Medicago, que fan els fruits en aqueni. ( Vegeu fitxa )
Lòbul
Part sortint d’un òrgan. ( corol·la, fulla, etc. ) ( Vegeu fitxa )
Lobulat-ada
Referent al òrgan o estructura laminar que esta proveïda de lòbuls. ( Vegeu fitxa ).
Loment
És un tipus de fruit sec, indehiscent, semblant a la llegum, però que es parteix per les constriccions entre els segments; cada segment té una sola llavor. ( Vegeu fitxa )
Macrofaneròfit-a
Es diu del faneròfit que en l´època desfavorable, té les seves gemmes persistents per damunt dels 2 m d´alçària. ( Vegeu fitxa )
Marcescent
Es diu de les peces o altres òrgans foliacis, que durant l´època desfavorable, es marcegen, però no cauen fins passat molt temps. Les fulles d´aquesta condició són caduques. ( Vegeu fitxa )
Marge hipotalí
Es diu a la línia fosca que delimita certs líquens crustacis. ( Vegeu fitxa )
Matoll
Arbust o planta arbustiva de forma variable i petita grandària. ( Veure fitxa )
Megafòrbia
Ve referit a les plantes de grans dimensions, que fàcilment superen el 1, 5 i que són perennes, de fulles amples; solen créixer en zones humides o plujoses. ( Vegeu fitxa )
Mericarpi
Es diu del fragment en que es parteix espontàniament un fruit ( loment, esquizocarp ).
Mesocarpi
Es diu a la part d´en mig, del pericarpi, que está situada entre l´epicarpi i l´endocarpi. ( Vegeu fitxa ” Morfologia del fruit ” )
Miceli
Es diu al entramat filamentós format per les hifes. ( Vegeu fitxa )
Mollera
Es diu dels indrets on se desenvolupen comunitats hidròfiles, que viuen entollades bona part de l´any. ( Vegeu fitxa )
Monocèfal-a
Es refereix a la tija que només desenvolupa un sol capítol. ( Vegeu fitxa )
Monoic-a
Es diu de la planta que té les flors masculines separades de les femenines, pol·linitzant-se per el vent o els insectes. ( Vegeu fitxa )
Morfologia del fruit
Els fruits estan dividits en el pericarpi,( òrgan de protecció de la llavor ) i la llavor, pròpiament dita. ( Vegeu fitxa “ Morfologia del fruit ” )
Mucró
Punteta en que poden acabar certes peces.
Mucronat-ada
Peça que acaba en una petita punta, generalment les fulles, pètals o sèpals. ( Vegeu fitxa ” Àpex foliar ” )
Nanofaneròfit-a
Es diu del faneròfit que passa el seu cicle vital , durant l´època desfavorable amb llurs gemmes situades als 2 m. ( Vegeu fitxa )
Napiforme
Es diu a l´òrgan que té forma de nap. ( Vegeu fitxa )
Naturalitzat-ada
Es diu de la planta que ha estat introduït per l´home i aconsegueix continuar el seu cicle vital fora de jardins i altres llocs. ( Veure fitxa )
Nervació
És la disposició del conjunt de nervis d´un òrgan foliaci o fulles. ( Vegeu fitxa )
Nervi
Es diu a els feixos vasculars que recorre el limbe de les fulles i altres òrgans de caràcter foliar, visibles a simple vista. ( Vegeu fitxa )
Nervi dels fil·lidis
Són d´aspecte semblant, però diferents en llurs funcions. ( Vegeu fitxa )
Nou
Ve referit al tipus de fruit sec, indehiscent, que prové d´un ovari ínfer amb una sola llavor lliure, no soldada al pericarpi; té una coberta dura i consistent. També l´anomenarem núcula ( Vegeu fitxa )
Nus
Lloc de la tija on creixen les fulles. ( Vegeu fitxa )
Oblong-a
Fulla allargada, sent més ample per la part central. ( Vegeu fitxa ” Diversitat foliar ” )
Obtús-a
Es diu de la peça o òrgan laminar que acaba en un àpex arrodonit i sense cap punta, contràriament a agut. ( Vegeu fitxa ” Àpex foliar ” )
Òcrea
És una peça membranosa formada per les estipules soldades a la tija. ( Vegeu fitxa )
Oligocèfal-a
Es diu de la planta que desenvolupa pocs capítols. ( Vegeu fitxa )
Ondulat-ada
Es diu de la peça o òrgan laminar que té el marge amb els entrants suaus i por marcats. ( Vegeu fitxa )
Opercle
Es diu a la peça que fa de tapa en la càpsula de l´esporòfit en els briòfits. ( Vegeu fitxa )
Oposat-ada
Es diu de les fulles o altres òrgans que creixent en el mateix nus en direcció contraria, sent dues per nus. ( Vegeu fitxa “Disposició foliar” )
Ovat-ada
Referent al limbe d´una fulla semblant al marge d’un ou. ( Vegeu fitxa ” Diversitat foliar ” )
Palleta
Es diu de les petites peces que simulen bràctees o esquames i que estan en la base de les flors tubuloses ( flòsculs ), inserides en el receptacle. ( Vegeu fitxa )
Palmat-ada
Es diu a la fulla composta amb els folíols bastant mes amples, com una mà estesa. ( Vegeu fitxa )
Palmaticompost-a
Es diu de la fulla composta en que tots els folíols arrenquen del àpex del pecíol.
Palmatífit-ida
Es dia a la fulla composta, dividida com a màxim fins la meitat entre el marge del limbe i l´àpex del pecíol.
Palmatilobat-ada
Es diu a la fulla pinnatífida que té els lòbuls més o menys arrodonits, no angulosos.
Palmatinervi-èrvia
Es diu de la fulla que té la nervació palmada.
Palmatipartit-ida
Es diu de l`òrgan laminar o fulla palmada, en que llurs divisions van més enllà de la meitat entre el marge del limbe i el pecíol, però no l´atenyen.
Palmatisecte-a
Es diu de la fulla o altre òrgan laminar, en que llurs divisions arriben a tocar la inserció entre el pecíol i el limbe.
Palustre
Relatiu als pantans i les plantes que creixen en els seus voltants. ( Vegeu fitxa )
Panícula
És una inflorescència formada per un eix que duu raïms laterals; es podria dir que és com un raïm de raïms. ( Vegeu fitxa )
Papilionàcia
Recordant vagament a la forma d´una papallona, es refereix a la forma de les flors d´aquesta família o a ella mateixa. ( Vegeu fitxa “Morfologia de Papilionàcia” )
Paripinnat-ada
Referent a la fulla composta, dividida en un nombre parell de folíols. ( Vegeu fitxa ” Diversitat foliar ” )
Patent
Es diu de l´òrgan que creix formant un angle molt obert respecte a la tija. ( Vegeu fitxa )
Pauciflor-a
Ve referit a les plantes que en llurs tiges, desenvolupen poques flors. ( Vegeu fitxa )
Pecíol
Es diu de la cua de la fulla que s’implanta en la tija. ( Vegeu fitxa )
Peciòlul
Es diu al petit pecíol, que poden tenir els folíols de les fulles compostes. (Vegeu fitxa ” Pecíol ” )
Pedat-ada
Es diu a la fulla, molt dividida i en que de l´àpex del pecíol arrenquen un nervi medial i dos de laterals, ramificant-se per la banda externa. ( Vegeu fitxa )
Pedicel
Es un peduncle primet; en les inflorescències es la peça que suporta a cada flor. ( Vegeu fitxa ” Peduncle ” )
Peduncle
Es la peça estreta que suporta a la flor o una inflorescència.( Vegeu fitxa )
Pepònide
Es diu del tipus de fruit carnós, indehiscent que prové d´un ovari ínfer; té una gran mida i amb l´epicarpi endurit i el mesocarpi carnós, sent propi de les cucurbitàcies. (Vegeu fitxa )
Perenne
Referent a la planta que viu més de dos anys.
Perennifoli-a
Es refereix a les plantes ( Arbusts o arbres ), que no perd les fulles durant l´època desfavorable, si més no, aquestes cauen i van brotant, estan sempre amb fullam. ( Vegeu fitxa ” Duració de les fulles ” )
Periant
És el conjunt format per dos embolcalls estèrils, que són fulles transformades i estan disposat en dos verticils sobreposats; l´exterior és el calze i està format per unes peces anomenades sèpals, generalment verdosos i el interior, format per peces de colors més cridaners, és diuen pètals; llur missió és protegir el tàlem i cridar l´atenció dels pol·linitzadors. ( Vegeu fitxa )
Pericarpi
Es diu a la part del fruit, que embolcalla les llavors; pot tenir diferent consistència, ser membranosa, carnosa o llenyosa i dura. ( Vegeu fitxa ” Morfologia del fruit ” )
Perigoni
És un periant, en el que totes les peces son semblants i del mateix color, simulant a una veritable corol·la. És característic de les monocotiledònies. ( Vegeu fitxa )
Peristoma
Es diu a l´estructura formada per un cercle o dos, de dents triangulars i agudes que tanquen l´entrada a la càpsula de l´esporòfit, regulant la dispersió de les espores. ( Vegeu fitxa )
Periteci
Es diu a la fructificació més o menys globosa, immersa en el tal·lus d´alguns líquens crustacis i que no s´obre més que per un porus, sense marge ben diferenciat i acostumen a ser negres o foscs. ( Vegeu fitxa )
Persistent
Referent a la planta o òrgan que sobreviu a altres anàlegs d’altres especies.
Pètal
Cadascuna de les peces que forma la corol·la; está dividit en dues parts; el limbe, la part plana i l´ungla, la part més estreta que s´insereix a la corol·la.
Pilós-a
Planta o òrgan cobert de pèl. ( Vegeu fitxa ” Pilós ” i fitxa “ Tricoma ” )
Pinna
Fulletes de les frondes de les falgueres, com els folíols en les fanerògames. ( Vegeu fitxa ” morfologia de la falguera ” )
Pinnat-ada
Que està format en dues parts centrades per un eix.
Pinnatífit-ida
Es diu de la fulla o altre òrgan laminar, dividida i que llurs divisions no ultrapassen la meitat entre el marge del limbe i el nervi medial.
Pinnatilobat-ada
Es diu de la fulla o òrgan laminar semblant a pinnatífid, però amb els lòbuls més o menys arrodonits.
Pinnatipartit-ida
Es diu a l`òrgan laminar o fulla, dividida i que llurs divisions passen de la meitat entre el marge del limbe i el nervi medial, però sense atènyer-lo.
Pinnatisecte.
Es diu de la fulla o altre òrgan laminar que té les divisions profundes i aquestes atenyen al nervi medial. ( Vegeu fitxa )
Pínnula
Folíol secundari en que es divideix una pinna. ( Vegeu fitxa ” Morfologia de la falguera ” )
Pistil
Òrgan reproductor femení format per l’estil, l’estigma i l’ovari. ( Vegeu fitxa “Tàlem” )
Planifoli-a
Es refereix a les plantes ( Arbusts o arbres ) que tenen les fulles planes; té una certa sinonímia amb caducifoli, emprades per designar alguns arbres. ( Vegeu fitxa “ Duració de les fulles ” )
Pleurocàrpic-a
Es diu als briòfits en els quals l´esporòfit creix i es desenvolupa a partir d´una rameta lateral, paral·lela al terra. ( Vegeu fitxa )
Pluricaule
S’anomena a la planta que desenvolupa diverses tiges.
Podeci
Es diu, dins dels líquens del gènere Cladonia, al tal·lus secundari, on es desenvolupen els apotecis. ( Vegeu fitxa )
Poliaqueni
Es refereix al fruit sec i indehiscent que prové d´un ovari ínfer, pluricarpelar, en que cada carpel es converteix en un fruit en aqueni, originant-se infructescència de fruits monosperms; és molt típic en les ranunculàcies i altres. ( Vegeu fitxa )
Polidrupa
Es diu del fruit carnós i indehiscent format per diverses drupes. És d´origen pluricarpelar i que cada carpel forma un fruit, inserint-se en el mateix receptacle. Tenim exemples en el gènere rubus ( rosàcies ) i en morus (moràcies ). ( Vegeu fitxa )
Polimorfisme floral
Es diu al fet, de que moltes plantes, en llurs inflorescències, desenvolupen les flors exteriors, diferents a les del centre. ( Vegeu fitxa )
Pom
Es diu al fruit carnós, indehiscent ( no s´obra espontàniament ) amb el mesocarpi carnós i l´endocarpi coriaci amb diverses llavors . ( Vegeu fitxa )
Porus
Es diu a qualsevol petit orifici en una peça o òrgan que esta en l´extrem d´un conducte; aquí ve referit als porus de l´himeni del carpòfor del fong. ( Vegeu fitxa )
Porus aerífers
Es diu a la petita obertura situada a la parts superior de les hepàtiques tal·loses que dona pas a la càmera aerífera, on es realitza la fotosíntesi i l´intercanvi de gasos. ( Vegeu fitxa )
Propàguls
Es diu als germens especialitzats pluricel·lulars que serveixen per la reproducció vegetativa en algunes plantes com líquens, hepàtiques o molses; en les hepàtiques es desenvolupen dins del conceptacle. ( Vegeu fitxa )
Prostrat-ada
Tija o altre òrgan més o menys ajagut al terra.
Pruïna
Coberta cerosa que recobreix certs òrgans, com en els fruits ( Vitis, Prunus ) o en parts de la planta ( fulles, capítols ); també es diu a la substancia que cobreix els disc de diversos apotecis, en els líquens. ( Vegeu fitxa )
Pseudocifel·la
Es diu a certes estructures en forma de porus, arrodonits o allargats, que es poden desenvolupar tant en la part superior com a l´inferior del tal·lus. ( Vegeu fitxa )
Pubescent
Cobert d’un pèl curt i fi.
Radicel·la
Reb aquest nom, les rels petites que creixen de la rel primària o secundària; són rels de darrer ordre. ( Vegeu fitxa , Vegeu Fitxa )
Raïm
Inflorescència semblant a una espiga però amb les flors pedicel·lades. ( Vegeu fitxa )
Raquis
Eix de les fulles compostes i de les frondes de la falguera: Eix principal de la inflorescència de les gramínies. ( Vegeu fitxa )
Reflex
Es diu de l´òrgan que creix enfora i avall.
Rel
Es diu a la part de la planta que neix i es desenvolupa, generalment soterrada, en sentit contraria a la tija. ( Vegeu fitxa )
Reniforme
Es diu a la fulla o altre òrgan laminar que s´assembla a la forma d´un ronyo; arronyonada ( Vegeu fitxa )
Revers
Cara inferior de la fulla; la que mira al terra. ( Vegeu fitxa “Anvers/Revers” )
Rizina
Estructura ramificada o no, en la part inferior del tal·lus de certs líquens foliacis per on es subjecte a una superfície. ( Vegeu fitxa )
Rizoides
Es diu a l´estructura que simula les arrels ens els briòfits. ( Veure fitxa )
Rizoma
Es diu a la tija subterrània i de desenvolupament horitzontal d´una planta. ( Vegeu fitxa )
Romboide
Es diu a la fulla o altre òrgan laminar que s´assembla a un rombe. ( Vegeu fitxa )
Roseta
Conjunt de fulles basals que neixen a nivell de terra. ( Vegeu fitxa )
Rossulat-ada
Es diu a les plantes que desenvolupen roseta basal ( fulles basals )
Rotaci-àcia
Es diu de la corol·la que sent actinomorfa, té els pètals lleugerament soldats a la base, amb el limbe pla i patents respecte a la flor. ( Vegeu fitxa )
Ruderal
Es diu dels ambients molt alterats per la ma de l´home i el bestiar, com al voltants dels pobles, masies, femers, indrets calcigats etc. Terres molt nitrogenades. ( Vegeu fitxa )
Runcinada
Es diu de la fulla pinnada, en la qual els lòbuls estan arquejats cap a la tija; en forma de fletxa o arpó. ( Vegeu fitxa “ Diversitat foliar ” )
Rupícola
Que es desenvolupa en un substrat rocallós. Rupestre.
Sagitat-ada
Es diu a la fulla o òrgan laminar semblant a una punta de sageta. ( Veure fitxa )
Sapròfit-a
Es diu del fong que es desenvolupa nodrint-se de la fusta morta en descomposició. ( Vegeu fitxa )
Saxícola
Que viu i es desenvolupa entre les roques o damunt d´elles. ( Vegeu fitxa )
Sempervirens
Referent a les plantes o fulles que estan verdes tot l’any.
Sèpal
Cadascuna de les peces que formen el calze. ( Vegeu fitxa ” Calze “ )
Sèssil
Referent a la fulla o altre òrgan desproveït de pecíol o peduncle. ( Vegeu fitxa )
Seta
Es diu al peu que suporta la càpsula dels briòfits i per on passen les substancies nutritives que la nodreixen. ( Vegeu fitxa )
Siconi
Es diu a la infructescència complexa del gènere Ficus. ( Vegeu fitxa )
Síliqua
Es diu del fruit allargat, característic de les Crucíferes, tres vegades més llarg que ampla aproximadament ( 3:1) . ( Vegeu fitxa )
Silícula
Es diu del fruit més o menys arrodonit, cordiforme o d´altres formes, però que és més curt que ample; és característic les Crucíferes. ( Vegeu fitxa )
Siliqüiforme
Es diu de la peça que té forma o aparença de silícua; semblant al fruit de les plantes crucíferes. ( Vegeu fitxa )
Simple
Que no té parts. Entera.
Sinus
Es diu de l´entrant corbat o angulós en el marge d´un òrgan foliaci o altre peça. ( Veure fitxa )
Sinuat-ada
Es diu a l´òrgan o peça laminar que té entrants poc marcats. ( Vegeu fitxa )
Solitària
Sola.Referent a l’única flor de la planta…una flor per planta o per tija. Monocèfala.
Solcat-ada
Referent a la peça que està acanalada, recorreguda per estries. Estriada. Acanalada.
Sorali
Lloc més o menys definit en el tal·lus dels líquens, on es fa una obertura per ruptura i en on es formen els soredis. ( Vegeu fitxa )
Soredi
Estructura reproductora dels líquens, d´aspecte granulós situada dins dels soralis.
Sorus
Grup d´esporangis situats al revers de les frondes de les falgueres. És on es produeixen els esporangis. ( Vegeu fitxa )
Subsèssil
Es diu a la peça o òrgan que no té ni pecíol ni peduncle, que en aparença sembla sèssil, encara que no està en contacte directa amb la tija o altre peça. ( Vegeu fitxa )
Tal·lus
Es diu al cos vegetatiu dels líquens; aquest pot ser crustaci, foliaci o fruticulós. ( Vegeu fitxa )
Tartera
Es diu al medi natural format per roques de petita grandària i mòbils, a causa del trencament de les roques dels cims i arestes. ( Vegeu fitxa )
Tartera fixada
Es diu l´habitat format per grans roques, sense mobilitat , al seu resguard hi creixen plantes més grans ( camèfits, falgueres etc ) ( Vegeu fitxa )
Tèpals
Peces que formen el perigoni; pètals i sèpals són semblants. ( Vegeu fitxa )
Teròfit-a
Es diu a la planta que aconsegueix complir el seu cicle vital, en l´època favorable, en un sol període vegetatiu i disseminant llurs llavors i desprès mor. ( Vegeu fitxa )
Tetraqueni
Es diu al fruit format per quatre aquenis, que és sec i indehiscent, que prové d´un ovari ínfer. ( Vegeu fitxa )
Tija
Part més consistent de la planta que enlaira a la resta, sent generalment erecta, ascendent o prostrada.
Toment
Pilositat curt i fina. ( Vegeu fitxa )
Tricoma
Es diu als pèls que poden estar disposats en diferents parts de les plantes; són excrescències d´origen epidèrmic, de diferents formes i consistència. ( Vegeu fitxa )
Trifoliat-ada
Referent a la fulla composta per tres folíols. ( Vegeu fitxa )
Tuberós-a
Es diu a l´òrgan que pot o desenvolupa tubercles. ( Vegeu fitxa )
Umbel·la
Referent a la inflorescència en la que tots els peduncles parteixen del mateix punt de la tija. ( Vegeu fitxa )
Umbèl·lula
Es diu de la inflorescència en umbel·la, secundaria i que forma part d´una umbel·la, al final de cada radi; en el cas de les umbel·líferes, és una umbèl·lula les que formen la umbel·la. ( Vegeu fitxa )
Umbilicat-ada
Es diu a la peça fixada al substrat per un sol punt central. ( Vegeu fitxa )
Uncinat-a
Es diu del pèl o altre òrgan que acaba en una punxa en forma de garfi. ( Vegeu fitxa )
Uniflor-a
Es diu a la planta que només desenvolupa una sola flor. No confondre´s amb un capítol.
Ungla
S´anomena a la part inferior del pètal, que generalment és més estret i s´insereix al periant; la part superior s´anomena limbe. ( Vegeu fitxa )
Urceolat-ada
Es diu a la peça en forma d´olla. Referent a les flors amb els pètals soldats en la major part de llur longitud, formant un tub ample i ventrut i la gorja constreta, amb les dents poc desenvolupades. Flor típica en les ericàcies. ( Vegeu fitxa )
Utricle
Es diu del fruit sec i indehiscent, com un aqueni, que es desenvolupa dins d´una mena de petit sac o vesícula; característic del gènere Carex i Fagopyrum. ( Vegeu fitxa )
Vel
Es diu del teixit membranós que embolcalla al carpòfor dels fongs; a la part fructífera que surt del substrat, quan són joves i que amb el temps es trenca deixant restes en la seva base ( volva ) o altres parts. ( Vegeu fitxa )
Vena
Es diu a un conducte, o també nervi, per on circula l´aliment; d´aquí ve la venació o nervadura que tenen les fulles. Alguns líquens foliosos desenvolupen un entramat de venes en la part inferior del tal·lus, d´on solen créixer les rizines. ( Vegeu fitxa )
Verticil
Conjunt d’òrgans que creixen en el mateix nivell d´un eix o tija; aquest lloc rep el nom de nus. ( Vegeu fitxa )
Verticil·lastre
Es diu al conjunt de flors curtament pedunculades, que formen un fals verticil; és una mena d´inflorescència. ( Vegeu fitxa )
Voluble
Es diu de la planta que té poca consistència per aixecar-se i que aprofita qualsevol suport per entortolligar-se i aconseguir anar pujant. ( Vegeu fitxa)
Volva
Es diu a l´estructura més o menys carnosa, en forma de tassa que està en la base del peu de certs fongs ( Amanitaceae ) i que forma part del vel universal que els protegeix de joves. ( Vegeu fitxa )
Zigomorfa
Es diu de la peça o òrgan foliar que degut a la seva morfologia, només té un pla de simetria vertical. ( Vegeu fitxa “Simetria floral” )
Zoocòria
Es diu quan en la dispersió de les llavors, entra l´efecte dels animals. ( Vegeu fitxa ” Disseminació de les llavors ” )
Aquests poden ser alguns dels termes més emprats en Botànica i que podem trobar en l´explicació de cada planta.