Apoteci

Reb aquest nom l´òrgan fructífer d´un liquen ( fong liquenitzat ), on l´himeni produeix les espores i generalment té forma de copa oberta amb  la capa fèrtil lliure per on dissemina llurs espores; n´ hi ha una gran variabilitat d´apotecis, i generalment estan arrapats al tal·lus. El apoteci té un marge diferenciat i que segons tingui el mateix color que l´himeni que envolta, anomenarem lecideí o si el marge té el mateix color que el tal·lus direm que té un marge lecanorí.

Hi han líquens que degut a l´humitat ( o pluja ), al tornar a hidratar-se poden canviar de color i a vegades de consistència ( gelatinosos ), aquí podem veure l´exemple amb Xanthoria parietina.

Els apotecis generalment es formen en la part superior del tal·lus, encara que poden haver diferents formes; aquí poden veure un exemple : Peltigera és un liquen foliaci i llurs apotecis tenen una forma ben característica que ens pot recordar a un sella de muntar; ramalina és un liquen fruticós i que desenvolupa els apotecis en les lacínies del tal·lus, podent estar dispersos i cladonia que acostuma a desenvolupar un tal·lus esquamós en el terra i uns podecis ramificats o no, que s´enlairen de diferents formes ( basto, copa allargada, banya etc ) i en la part superior desenvolupa els cossos fructífers.

 

 

Els caràcters del apotecis és una dada  que hem de tenir en compte i ens hem de fixar en el seu marge, que pot tenir una mena de cilis ( no és el més corrent), o pot ser més gruixut i estar crenat, ondulat; altres apotecis poden tenir el marge del disc, llis i estar més distants entre ells o al contrari, amuntegats i juxtaposats degut a la pressió.

hi ha apotecis que poden sobresortir una mica més del tal·lus, gairebé són sèssils, com és el cas d´umbilicaria i altres que en prou feines els podem veure, com és el cas de Verrucaria ( endolítics ).

Hi han apotecis, que en vés de desenvolupar-se per la part superior del tal·lus, ho fan immersos en ell i com una mena de cons o craters; podem veure a Aspicilia calcarea que desenvolupa els apotecis dins de les arèoles irregulars i poligonals i Solorica saccata més arrodonits i immersos en el tal·lus foliós.

 

 

 

 

Sense comentaris.

Deixa un comentari